El Tribunal de Comptes es regira contra Sánchez per les crítiques al control que en té el PP

MadridNo és el poder judicial, però es comporta d'una manera similar. De la mateixa manera que, durant temps, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va llançar tot tipus de comunicats contra l'exvicepresident segon i exlíder de Podem, Pablo Iglesias, per haver qüestionat les decisions judicials, el Tribunal de Comptes ha volgut dir la seva aquest dijous en contra de les crítiques constants als mitjans per la politització dels seus consellers, a les quals s'ha sumat els últims dos dies el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qüestionant directament el rol de Margarita Mariscal de Gante, que jutjarà l'acció exterior del Govern del 2011 al 2017 i que va ser exministra de Justícia de José María Aznar i és filla d'un exjutge del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) franquista.

L'ens fiscalitzador es regira en una nota aclaridora contra el govern espanyol en plena campanya perquè el PP permeti la renovació del tribunal i assegura que els seus dotze consellers, escollits per tres cinquenes parts del Congrés i del Senat, són "independents i inamovibles conforme a la Constitució". "El personal està integrat per professionals altament qualificats que han accedit al Tribunal pels procediments d'ingrés en la funció pública previstos a les lleis", afegeix, després que els últims dies hagi transcendit de nou una investigació d'El País del 2014 que assenyalava que els llaços de parentiu en l'òrgan arribaven a 100 dels 700 treballadors –incloent-hi Manuel Aznar, que és conseller del tribunal i germà de l'expresident espanyol– i que només dos presidents del comitè d'empresa acumulaven fins a 17 familiars dins l'ens.

El comunicat arriba només hores després que el president espanyol critiqués dimecres al Congrés la politització del tribunal i que aquest dijous hagi anat un pas més enllà en una entrevista a La Sexta i hagi titllat "d'anacronisme" algunes de les situacions que es donen a l'ens fiscalitzador. "Parla de despolitització, però com és possible que una exministra d'Aznar sigui la que resolgui els expedients? Però si és la seva representant al Tribunal de Comptes", va dir Sánchez des de l'hemicicle al líder del PP, Pablo Casado, que va acusar el govern espanyol de maniobrar per intentar desactivar les causes contra l'independentisme al Tribunal de Comptes, les quals ja acumulen fins a 15 milions d'euros en conceptes de multes i fiances. L'última, la de l'acció exterior del Govern, s'eleva a 5,4 milions d'euros i afecta un total de 34 excàrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. Dimecres va tancar-se la instrucció a través de l'acta de liquidació provisional i aviat estarà en mans justament de Mariscal de Gante –que ja va imposar 4,9 milions d'euros de multa pel 9-N.

El rol de l'Advocacia de l'Estat

Perquè la causa tiri endavant, cal que la Fiscalia o almenys l'acció popular, representada per Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, presentin una demanda que el tribunal accepti. A última hora, l'Advocacia de l'Estat ha decidit apartar-se de la causa. Però no es tracta d'un gest especial de Sánchez cap a l'independentisme, com ha apuntat la triple dreta, sinó que la representació del govern espanyol no tenia alternativa. Segons expliquen a l'ARA fonts del mateix tribunal i del ministeri de Justícia, la causa és per recuperar diners presumptament malgastats de la Generalitat i, com que no afecta les arques de l'Estat, l'Advocacia ha perdut tota "legitimitat". Ja va passar amb la causa del 9-N, quan es va veure obligada a retirar-se.

En la nota aclaridora del Tribunal de Comptes també subratlla que la funció fiscalitzadora de l'ens tant de partits com d'institucions no es pot recórrer. I és que Sánchez porta insistint des de dilluns que la decisió sobre l'acció exterior es pot recórrer a la justícia. Ara el que fa el tribunal és puntualitzar només en quins casos és possible, després que el Tribunal Suprem hagi desestimat finalment aquest dijous –després de més de dos anys d'espera– el recurs d'Artur Mas, Joana Ortega i Francesc Homs per la multa del 9-N.

El no a un referèndum

En l'entrevista a La Sexta, el president espanyol ha tancat la porta un cop més a un referèndum d'autodeterminació, després que el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, posés en dubte les paraules de Sánchez dimecres al Congrés. Ha negat la possibilitat d'un canvi d'opinió sobre el tema dins del PSOE com ha passat amb els indults perquè el dret a decidir "no existeix". De fet, ha demanat no parlar de "l'absurd" sobre el tema ni fer "interpretacions" sobre les paraules dels seus ministres, després que la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, donés a entendre que es podria produir una votació al conjunt de l'Estat. "Si vivim junts, decidim junts", ha dit el president espanyol després que de bon matí el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, defensés en una entrevista a Catalunya Ràdio que l'única solució és "més autonomisme".

Després del cop de porta de nou de Sánchez, Aragonès ha reconegut que les posicions amb la Moncloa estan "molt allunyades", però ha incidit en el fet que persistirà per aconseguir un referèndum. Des de Vilanova i la Geltrú ha recordat que la negociació tot just ha començat i que cal anar buscant "camins". El que està clar és que tant la Moncloa com el Govern, especialment ERC, ara mateix volen temps per aterrar en la nova situació de desbloqueig. Una mostra és que la pròxima reunió de la taula de diàleg no sigui fins la tercera setmana de setembre: llavors serà a les portes de la presentació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2021, que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, confia aprovar amb la mateixa equació que el 2021, és a dir, amb ERC. I més després dels indults. Sánchez ha assegurat aquest dijous que la intenció és que els pressupostos es presentin en "temps i forma", és a dir, com a molt tard a principis d'octubre, però per anar bé hauria de ser a finals de setembre, just després de reactivar la taula de diàleg.