El Tribunal de Comptes tomba l'aval de l'ICF i embarga els investigats

Madrid / BarcelonaEl Tribunal de Comptes no frena la seva ofensiva contra la trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat investigats per l'acció exterior entre el 2011 i el 2017. Malgrat que no hi ha impugnacions que posin en dubte la seva legalitat, la delegada instructora, Esperanza García, ha decidit rebutjar l'aval de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir la fiança de 5,4 milions d'euros imposada al mes de juny. Davant l'elevada quantitat, els encausats van idear una fórmula per no haver de respondre amb el seu patrimoni personal, i el Govern va elaborar un decret perquè l'ICF sufragués la fiança. Una alternativa que va avalar el Consell de Garanties Estatutàries, que el govern espanyol no ha impugnat al Tribunal Constitucional però que investiga la Fiscalia de Catalunya i ara tomba el Tribunal de Comptes. La decisió posa els encausats, altre cop, en una situació límit, ja que García ha ordenat l'embargament dels seus béns de forma immediata.

Com ho argumenta, el tribunal? La resolució de l'òrgan administratiu, a la qual ha tingut accés l'ARA, no posa en dubte la legalitat o il·legalitat del decret elaborat per la Generalitat per cobrir les fiances, sinó que argumenta que aquesta norma no empara l'Institut Català de Finances per presentar els avals públics en el cas concret de la causa d'Exteriors. "[L'actuació dels encausats] No queda emparada en la descripció de riscos ni en l'objecte de la cobertura que conté el decret, que no descriu supòsits d'actuació en els quals hi hagi una voluntat de causar un perjudici comptable de manera conscient i deliberada, o de culpa greu, quan aquest perjudici o dany a reparar s'hagi originat per una conducta caracteritzada per l'absència d'una diligència mínima en l'actuació del gestor públic", relata el Tribunal de Comptes. Amb aquesta argumentació se cenyeix al que li va dir l'Advocacia de l'Estat, que va evitar mullar-se sobre si havia d'acceptar o no els avals de la Generalitat però que l'advertia que no podia qüestionar la legalitat del decret de l'executiu català perquè no havia sigut impugnat per part del govern espanyol –una tasca que correspon al Tribunal Constitucional–. Així, la delegada instructora, Esperanza García, opta per una altra via per rebutjar els avals: dir que no estan emparats en la norma de la Generalitat. De fet, conclou que si s'aprecia indiciàriament "dol, culpa o negligència greu" no pot haver-hi patrimoni públic que ho cobreixi.

"La instructora no és ningú per interpretar un decret avalat pel Parlament", repliquen fonts governamentals, que recorden que en la norma hi ha recollida de forma explícita la cobertura dels càrrecs de la Generalitat en cas de ser investigats per possible "responsabilitat comptable" -així ho diu l'article 3- mentre "no recaigui sentència ferma". A parer de la Generalitat, el fet que el Tribunal de Comptes atribueixi "dol" o "culpa" als encausats en aquesta etapa del procediment -per argumentar que no poden tenir cobertura pública- és no respectar la seva presumpció d'innocència i avançar el que pugui dir la sentència, tot i que encara no s'ha produït ni el judici. Recorden, així, que l'aval és només per a la fase d'instrucció, quan encara no hi ha una resolució definitiva del cas. "És una decisió política presa per un òrgan polític format per persones nomenades políticament", ha reaccionat el conseller d'Economia i principal impulsor del decret, Jaume Giró. "És venjança", ha afegit, a més d'anunciar un recurs a la sala de justícia del mateix Tribunal de Comptes. També ha dit que tornarà a contactar amb entitats financeres perquè siguin elles les que facin d'avaladores, tot i que fins ara no ha tingut èxit en aquesta missió.

La Generalitat no serà l'única que interposarà un recurs. També ho faran la resta d'investigats, que estudien demanar la suspensió cautelar dels embargaments per guanyar temps. El recurs sobre els avals l'haurà de resoldre una sala amb majoria progressista: María Antonia Lozano, Felipe García Ortiz i José Manuel Suárez Robledano. Els dos primers van ser proposats per IU i el PSOE -respectivament- quan es va constituir el ple actual del Tribunal de Comptes, mentre que l'últim el va proposar el PP. Això dona una certa esperança als encausats, però fonts consultades subratllen que García Ortiz s'ha acostat els últims anys cap a la majoria conservadora.

Embargament i pla B

La possibilitat que el Tribunal de Comptes no acceptés els avals de l'Institut Català de Finances era una opció que preveien els encausats. Ara bé, el que sí que creien és que el tribunal els donaria un mínim marge per presentar una alternativa si no s'acceptava el moviment de la Generalitat. "Estem en el pitjor escenari", ha lamentat l'expresident Artur Mas en roda de premsa. Ell és un dels 28 investigats afectats per la decisió -n'hi ha sis que no es van acollir al fons i van presentar fiança de forma individual-. Mas ha denunciat una situació que considera "arbitrària" i d'"indefensió", perquè ara mateix -ha dit- no sap si li embargaran el salari, els estalvis o si li acceptaran el seu pis com a garantia. Mas va presentar ahir el seu habitatge com a fiança, però encara no sap si serà acceptat com a aval. El mateix Tribunal de Comptes encara no ha alliberat formalment casa seva de l'embargament de la causa del 9-N, malgrat que aquest estiu la Caixa de Solidaritat va pagar la multa sencera per la votació del 2014. Així, ara el tribunal té encara a disposició tant el pis com els diners privats aportats. L'exconseller Francesc Homs, també investigat, es troba en la mateixa situació: després del rebuig dels avals de l'ICF, vol dipositar el seu pis com a garantia, però encara està atrapat pel 9 de novembre.

Com es pagarà la resta de la fiança per arribar als 5,4 milions d'euros? Tal com va explicar l'ARA, hi ha diferents fórmules per intentar minimitzar l'embargament a les persones investigades en la causa de l'acció exterior. Esquerra tenia previst mobilitzar 2,2 milions d'euros amb l'objectiu de cobrir la suposada responsabilitat comptable de l'activitat exterior entre el 2016 i el 2017. I, d'altra banda, Junts per Catalunya també havia d'engegar una recol·lecta de diners privats entre la militància i els simpatitzants –així com el PDECat– per cobrir les fiances.

Ara tot això s'haurà de tornar a activar per fer front al nou moviment del Tribunal de Comptes, malgrat que fins ara des del Govern eren optimistes sobre la possibilitat que s'acceptessin els avals de l'Institut Català de Finances. La setmana passada, precisament, va acabar el termini perquè el govern espanyol impugnés al Tribunal Constitucional el decret que empara el moviment de la Generalitat, de manera que des de l'executiu català creien que era més difícil que es rebutgessin els avals públics. Fonts governamentals també remarcaven que el decret –que ara s'està tramitant com a projecte de llei al Parlament– ha obtingut l'aval del Consell de Garanties Estatutàries i que l'Advocacia de l'Estat va evitar mullar-se.

La negativa del Tribunal de Comptes a acceptar els avals de l'ICF arriba el mateix dia que el PSOE i el PP han acordat renovar els consellers de l'òrgan fiscalitzador, que són els que ara prenen el protagonisme en la causa en la fase d'enjudiciament. Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia amb José María Aznar que ja va condemnar pel 9-N, és l'encarregada de jutjar el procediment, i, posteriorment, els altres tres consellers de la secció resoldrien un possible recurs d'apel·lació. El desbloqueig de les negociacions entre el PSOE i el PP, però, podria portar a canviar els encarregats de dirimir la causa contra l'acció exterior del Govern. Encara queden capítols per escriure.