El Tribunal de Comptes accelera per fer pagar als inhabilitats pel 9-N
L’objectiu és que assumeixin el cost de més de 5 milions o se’ls embarguin els comptes abans de l’1-O
Madrid / BarcelonaEl nou front judicial contra el Procés avança a pas inexorable amb l’objectiu de fer els deures abans de l’1-O. El Tribunal de Comptes va obrir ahir el procediment per exigir als inhabilitats pel 9-N que paguin totes les despeses de la consulta. Només ha passat un mes i mig des que l’ens fiscalitzador de l’Estat va acceptar la denúncia de Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución -a les quals van unir-se la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat- perquè tant l’expresident Artur Mas com els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau paguin els més de 5 milions d’euros que, segons els denunciants, va costar la consulta.
En concret, departament segon d’enjudiciament del Tribunal de Comptes, que presideix l’exministra de Justícia de José María Aznar del 1996 al 2000, Margarita Mariscal de Gante y Mirón, va arxivar el recurs presentat per la Generalitat i va ordenar el nomenament d’un delegat instructor perquè s’obrin diligències. Considera que pot haver-se produït un “possible dany de l’erari públic degut a l’adopció de decisions de despesa i pagament” sense “prou suport normatiu”. Segons fonts jurídiques, està previst que el nomenament del delegat instructor ja es produeixi la setmana que ve per adoptar les decisions pertinents tornant de vacances, a les portes de l’1-O.
La persecució del patrimoni i el possible embargament de béns -Artur Mas ja va avançar en una entrevista a l’ARA que no té els fins a 1,28 milions d’euros que li poden reclamar- ja va ser un dels ingredients clau de la crisi de govern de la setmana passada. L’Estat busca, per aquesta via, enviar una nova advertència a tots els nous membres de l’executiu de Carles Puigdemont. Malgrat que la denúncia apunta a un delicte de malversació de fons públics, els quatre excàrrecs de la Generalitat s’enfronten a un procediment d’abast comptable. Es tracta d’una via que no té res a veure amb el judici penal pel 9-N i pel qual van ser condemnats per desobediència. Llavors es van arxivar les acusacions per aquest delicte, que haurien pogut comportar penes de presó.
Ara, arran de les dues interlocutòries que ha emès el Tribunal de Comptes, la Generalitat té cinc dies per recórrer-hi.
La tasca del delegat instructor a partir d’ara serà, doncs, analitzar una per una les partides, que van des dels gairebé tres milions d’euros que es van gastar en portàtils fins als 1.407 euros d’assegurança per als voluntaris, passant per més d’un milió d’euros pel suport informàtic o els 828.181 euros de publicitat institucional. Un cop tingui clar quina és la part que competeix a cadascun dels inhabilitats, se’ls demanarà que l’abonin. Si no ho fan, el tribunal ordenarà immediatament embargar els seus comptes i béns.
Els dirigents del PDECat, que demanarà la compareixença al Congrés del president del tribunal, Ramón Álvarez de Miranda, perquè expliqui aquesta “acció arbitrària”, van carregar amb duresa contra el tribunal. L’expresident Mas va assenyalar que l’episodi demostra que “Espanya és un estat de no-dret”. El seu successor, Carles Puigdemont, va llançar, a més, un dard enverinat als comuns sentenciant amb una piulada que “les garanties del Tribunal de Comptes deuen convèncer els que callen davant d’aquest greu abús de l’Estat”.
Si l’objectiu del tribunal és atemorir l’independentisme, ahir tant el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, com el conseller de la Presidència, Jordi Turull, van remarcar que ningú es farà enrere. Tots dos van apuntar, a més, que si cal es farà una caixa de resistència per finançar les multes. “Si es pensen que per cinc milions, que toca a menys d’un euro per català, pararem la independència és per fotre’s a riure”, va etzibar Turull. Rigau va afegir posteriorment que saben que tenen “la solidaritat de la gent”.
L’opció que la multa es pagui col·lectivament és viable segons Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de dret processal de la UB, que remarca que “el pagament de tercers és admès jurídicament”. Ho corrobora Luis Alonso, catedràtic de dret tributari de la UB: “El tribunal no es fica mai amb qui paga”. Alonso-Cuevillas afirma que en primer lloc cal determinar si els encausats han de respondre o no, perquè “no hi ha una sentència penal per malversació”. “La resolució del tribunal no és ferma i es pot recórrer als tribunals perquè imposa una mesura cautelar”, deixa clar el docent. Hi coincideix Alonso: “Són procediments llargs, i aquest comença ara. Un cop el tribunal emeti la seva decisió, es pot recórrer, les oportunitats de defensa són abundants”. Tanmateix, la sanció podria arribar de manera immediata: “El recurs no suspèn l’eficàcia i si hi ha uns terminis per al pagament s’han de complir”, apunta Alonso-Cuevillas. Alonso reconeix que es tracta d’un cas atípic: “Hi ha procediments, però aquest és un procés singular pel factor polític”.
Setge a les urnes
El del Tribunal de Comptes no va ser, però, l’únic avís que va rebre ahir la Generalitat. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, també va alertar que està a punt per perseguir la compra d’urnes, tant si es fa públicament com de “forma encoberta”. Maza, que va advertir al Govern que incorreria en un delicte de malversació de fons públics, va assegurar, a més, que, a diferència del que va passar el 9-N, aquest cop hi haurà “unitat de criteri” entre la Fiscalia General de l’Estat i els fiscals de Catalunya.