El Tribunal de Comptes no va qüestionar l’acció exterior el 2016

BarcelonaLa causa d’Exteriors sobre el Tribunal de Comptes analitza amb lupa l’acció de la Generalitat a l’estranger entre el 2011 i el 2017 i qüestiona viatges, conferències i estudis que al seu parer tenen a veure amb el Procés i suposen una despesa irregular. Un qüestionament en tota regla del que pot fer el govern català que porta el tribunal a reclamar més de cinc milions d’euros a una trentena d’excàrrecs. Ara bé, no sempre que el Tribunal de Comptes ha analitzat l’acció exterior de Catalunya l’ha qüestionat, ja que hi ha un informe previ del juliol del 2016 en què després d’analitzar l’activitat de totes les autonomies, inclosa Catalunya, l’òrgan no alerta sobre cap activitat concreta que li sembli sospitosa.

Aquest document, disponible a la web del Tribunal de Comptes i que data del 22 de juliol del 2016 -ja en ple Procés-, radiografia l’activitat exterior de les comunitats autònomes per encàrrec de la comissió mixta Congrés de Diputats - Senat per les relacions amb el Tribunal de Comptes amb l’objectiu d’analitzar les despeses en relació al suport a la internacionalització i a les inversions estrangeres. L’estructura de l’informe, a diferència de la fiscalització de l’activitat a l’exterior de Catalunya enllestit el 2019 i origen de la causa actual, és molt més genèrica i només fa una pinzellada de les polítiques de totes les autonomies.

Comença fent una descripció de les parts que composen l’acció a l’estranger de les comunitats -promoció exterior, cooperació al desenvolupament, promoció turística i internacionalització empresarial- amb la despesa associada, l’estructura institucional que la desenvolupa i algunes de les actuacions concretes. Més endavant analitza a fons projectes concrets de les comunitats i, en el cas de Catalunya, escull les línies d’ajuda convocades per ACCIÓ per ajudar a la internacionalització de les empreses.

L’informe descriu, en l’àmbit de promoció exterior, que Catalunya concentra l’activitat exterior a Presidència, ja que la majoria de l’activitat la porta a terme el cap de l’executiu -com en les altres autonomies-. En aquell moment, no hi havia departament d’Exteriors (es va crear el 2016) i l’activitat a l’estranger depenia del llavors president Artur Mas i el conseller Francesc Homs a través d’una secretaria a Presidència. L’informe també constata que en aquell moment la Generalitat tenia 25 seus de delegacions exteriors i que, juntament amb el País Basc, es va oposar a fer convenis amb el ministeri d’Exteriors per integrar-se a les missions diplomàtiques espanyoles. En aquest sentit, remarca que, malgrat la crisi econòmica, no es van reduir les delegacions a l’exterior, sinó que se’n van obrir de noves a Itàlia, Àustria, el Marroc, Santa Fe i Portugal. Tanmateix, no qüestiona que tingui la facultat de fer-ho.

En el camp de les subvencions en promoció exterior, enumera que dona diners a les entitats i a la comunitat de catalans a l’exterior, però no assenyala irregularitats -l’anàlisi és general- que sí que constata l’informe del 2019 a l’hora d’analitzar ajudes; per exemple, una de l’any 2012. Una altra de les diferències és que en el primer informe enumera la casa de Perpinyà de la Generalitat com un ens més dins l’acció exterior i en l’últim recomana suprimir-la.

Recomanacions

Després de fiscalitzar l’activitat de totes les autonomies, el tribunal fa una sèrie de recomanacions a l’Estat enfocades a establir un control de l’acció exterior autonòmica i a la recentralització. Segons el document, s’haurien de realitzar estudis per valorar l’eficiència de mantenir les seus a l’exterior de forma independent o la seva integració en les estatals, a més d’incrementar la “planificació estratègica conjunta” entre el govern espanyol i les comunitats amb l’objectiu de fer polítiques “coherents”. Fa una proposta per millorar la cooperació que creu que falta amb una conferència sectorial autonòmica i demana dotar el fòrum de poder de decisió i control amb una aposta per la multilateralitat per sobre la bilateralitat.

Últim dia per presentar recurs

L’informe del 2016 comprèn almenys tres anys (del 2011 al 2014) que posteriorment ha tornat a analitzar el Tribunal de Comptes. I en la causa actual investiga des de l’expresident Mas fins a l’exconseller Andreu Mas-Colell passant per Homs o l’exinterventora general Mireia Vidal. Per aquest motiu, alguns dels encausats han inclòs l’informe en les seves al·legacions davant el tribunal -han sigut rebutjades- i tenen previst tornar-lo a posar sobre la taula quan es produeixi el judici, probablement l’any que ve. El que sí que encara poden fer les defenses és recórrer la fiança de 5,4 milions d’euros abans del 21 de juliol. És l’última oportunitat per evitar haver de dipositar el capital, ja sigui a través del sistema ideat per la Generalitat, la Caixa de Solidaritat o el seu patrimoni.