El Tribunal de Comptes nega als partits part de les subvencions de les eleccions al Congrés de l'abril del 2019

MadridLa gran majoria dels partits que es van presentar a les eleccions espanyoles del 28 d’abril del 2019 hauran de revisar les seves finances. Després d’analitzar les dades que li han facilitat totes les formacions, el Tribunal de Comptes ha determinat que fins a 701.884 euros que els partits aspiraven que fossin sufragats per l’Estat com a despeses electorals no són susceptibles de ser subvencionats. El motiu? Que el tribunal considera que són despeses que no tenen naturalesa electoral.

Així ho determina un informe del Tribunal de Comptes publicat recentment, que revela que les formacions van declarar haver gastat fins a 60 milions d’euros per a aquells comicis, que es van haver de repetir el 10 de novembre del mateix any pel fracàs en les negociacions entre el PSOE i Unides Podem al Congrés. A més d’aquests 701.884 euros no subvencionables perquè es tracta d’una despesa que, segons el tribunal, no està relacionada amb la campanya electoral, el Tribunal de Comptes ha identificat també 104.316 euros que no es té constància que els partits hagin pagat realment.

Unides Podem, al capdavant

Entre tots els partits, qui surt més malparat de l’informe és Unides Podem, amb 425.037 euros que el Tribunal de Comptes considera que no s’ajusten a les despeses previstes en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). En el cas del partit lila, algunes de les despeses tombades per l’òrgan fiscalitzador tenen a veure amb tasques de consultoria estratègica, gestió de grups de WhatsApp i seguiment de xarxes socials, matèries que el tribunal no considera directament relacionades amb la campanya.

També Vox, que el 28-A era la primera vegada que se sotmetia a la fiscalització del Tribunal de Comptes, deixarà de cobrar 158.108 euros dels 1,9 milions d’euros que va destinar a aquelles eleccions. D’aquests, 42.636 corresponen a publicitat en mitjans de comunicació fora de la campanya electoral. Una altra de les irregularitats detectades al partit d’extrema dreta és que va declarar 20.000 euros de viatges del 28-A que tenien a veure amb les europees del 26 de maig.

Tot i que va ser a la campanya del 10-N quan es va fer famós el Lucas, el gos que Albert Rivera va exhibir en un vídeo que es va fer viral a les xarxes, Cs ja va fer un acte amb gossos el 28-A. Un acte que va tenir un cost de poc més de 2.000 euros que el Tribunal de Comptes no veu mereixedors de ser subvencionats. El PSOE i el PP són els partits que afrontaven la cita del 28-A amb més pressupost: 15,1 i 15,7 milions respectivament. El Tribunal de Comptes només va considerar irregulars 69.664 euros dels socialistes i 50.463 de la formació conservadora. Les despeses qüestionades del PP tenen a veure amb parcs infantils amb inflables perquè “els pares vagin als actes amb els fills”, així com actuacions musicals i serveis de restauració.

Altres informes

Un altre dels informes del Tribunal de Comptes avançat per Europa Press avalua l’estat comptable de les formacions polítiques, fundacions i associacions vinculades de l’exercici 2016. La principal font de finançament de les formacions són subvencions públiques als partits i als grups institucionals, amb un total de 236,7 milions aquell any. D’aquests, 68,2 van als grups del Congrés i el Senat i els Parlaments autonòmics, mentre que 35,6 van als grups municipals. En canvi, la trentena de partits analitzats van percebre 58,5 milions d’aportacions privades, 21,6 dels quals provinents de quotes d’afiliats.

Malgrat poder depurar els números dels partits, el Tribunal de Comptes conclou que la quantitat d’irregularitats en la presentació de la comptabilitat del 2016 fa que, en deu casos, no sigui possible determinar si la seva situació financera i patrimonial és adequada. Entre aquestes formacions hi ha CDC, EUiA, Compromís, MÉS o el BNG. Aquest informe aprecia també que una de les irregularitats freqüents té a veure amb la destinació de les subvencions per seguretat. Particularment, Unides Podem haurà de tornar al ministeri de l’Interior 323.828 euros perquè els va dedicar a pagar vuit treballadors que controlaven l’accés a la seu del partit i feien tasques de seguretat informàtica.