El Tribunal de Comptes demana un informe a l'Advocacia de l'Estat pels dubtes sobre els avals del Govern

MadridPoc ha tardat el Tribunal de Comptes en manifestar públicament els dubtes sobre l'aval del Govern a les fiances per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Si bé dilluns va vèncer l'ultimàtum que va donar al total de 29 encausats que s'havien acollit al mecanisme llançat in extremis pel Govern, ja aquest dimarts l'ens fiscalitzador ha expressat públicament que dubta sobre la legalitat del fons avalat per Institut Català de Finances (ICF), i pel camí ha decidit implicar al govern de Pedro Sánchez, en un gest més d'una causa que té tints polítics.

En concret, la delegada instructora que porta el cas, ha demanat a la presidència de la secció d'enjudiciament un informe de l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal de Comptes davant dels dubtes sobre la "suficiència i legalitat" dels avals. Principalment, vol saber sobre si l'ICF "pot o no emparar possibles responsabilitats comptables per culpa greu", ja que l'objectiu de la causa és recuperar diners presumptament malgastats de la Generalitat i a través dels avals es pretén que sigui "la mateixa administració autonòmica perjudicada" la que fianci.

Més enllà d'això, ha procedit a ordenar l'embargament de dos dels 34 ex alts càrrecs encausats que, segons expliquen des del Tribunal de Comptes, no han pagat la fiança. Pel que fa a la resta, de moment l'ens fiscalitzador s'espera a la decisió "en la màxima brevetat possible" de l'Advocacia de l'Estat per tirar endavant o no providències d'embargament. Seria el que faria en cas de no acceptar els avals de l'ICF. El límit per entregar les fiances va vèncer dimecres passat però, a l'últim moment, la delegada instructora va ampliar l'ultimàtum per acabar de presentar els avals fins a la mitjanit de dilluns. L'ampliació in extremis es va concedir després de la rectificació a l'últim moment de la Generalitat: primer va dir que no avalaria i al final sí que ho va fer, cosa que va provocar una trencadissa dins l'ICF.

El Govern s'ha mostrat crític amb els dubtes del Tribunal de Comptes, ja que considera que els avals són "jurídicament impecables" i que, per tant, no hi ha motius per no acceptar-los. "Demanem al Tribunal de Comptes que deixi de fer política", ha reclamat la portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja. Tot i que la Generalitat no vol parlar de si ja té tancat un "pla B" en cas que es rebutgin els avals de l'ICF, Plaja ha reconegut que se segueix buscant un banc que accepti formar part de l'operació –fins ara no l'han trobat–. El que no ha abordat el Govern en la seva reunió d'aquest dimarts és tota la polèmica associada al fet de posar l'ICF enmig de l'operació dels avals. Segons Plaja, el consell executiu no ha tractat ni la crisi oberta entre ERC i JxCat, ni la dimissió de tres membres de la junta de govern de l'ICF, segons informa Quim Bertomeu.

Una manera d'implicar el govern espanyol

Un cop va vèncer el termini dilluns, el Tribunal de Comptes ha procedit a estudiar els casos i ara el que fa és demanar consell a l'Advocacia de l'Estat. El que busca així és que el govern de Pedro Sánchez es mulli sobre el cas, després que qüestionés la legalitat del fons però de moment no hagi presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional, com li demana l'oposició. Està a l'espera de la decisió del Consell de Garanties Estatutàries. El PSC ha apuntat que el fons sí que és legal.

De moment la Moncloa no ha sortit del guió escrit fa un mes, quan el Govern va plantejar que avalaria les fiances del Tribunal de Comptes. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha tornat a admetre que es tracta d'una "assumpte que no és pacífic" però ha insistit a que s'esperaran a l'informe del Consell de Garanties Estatutàries per decidir, a banda que ja han demanat els informes necessaris per si cal tirar endavant o no un recurs d'inconstitucionalitat com fan amb d'altres assumptes autonòmics.

L'Advocacia de l'Estat ha tingut un doble rol en aquesta causa al Tribunal de Comptes. Qui va iniciar-la va ser Societat Civil Catalana i altres entitats unionistes com Advocats Catalans per la Constitució, però ben aviat la Fiscalia i l'Advocacia s'hi van sumar, cosa que va portar l'independentisme a reclamar al govern espanyol que fes marxa enrere. La decisió va arribar just a finals de juny, quan el Tribunal de Comptes va acabar la instrucció i va reclamar una fiança solidària de 5,4 milions d'euros a un total de 34 ex alts càrrecs de la Generalitat. El president espanyol, Pedro Sánchez, acabava d'assegurar que no donaria instruccions a l'Advocacia de l'Estat, però el llavors ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va apuntar que segur que no presentarien una demanda perquè ja no ho podien fer, atès que el rescabalament de fons públics no era per a les arques de l'Estat sinó de la Generalitat.

La triple dreta espanyola va interpretar la decisió com una cessió davant l'independentisme, però el cas és que l'Advocacia de l'Estat ja havia fet el mateix en la causa al Tribunal de Comptes per l'organització de la consulta del 9-N. Ara l'ens fiscalitzador torna a obligar l'executiu de Pedro Sánchez a posicionar-se sobre l'assumpte, destacant ja en l'escrit de petició que considera que s'han comès il·legalitats amb el fons del Govern.