L'ofensiva contra l'acció exterior de la Generalitat arriba a la via penal

BarcelonaUn jutjat d'instrucció de Barcelona, el número 18, ha obert una causa penal contra l'acció exterior de la Generalitat. Es deriva, segons una resolució del 3 de maig a la qual ha tingut accés l'ARA, d'unes diligències de la Fiscalia derivades dels informes del Tribunal de Comptes, que ha avaluat les despeses entre els anys 2011 i 2017. Els investigats per delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat per documentació oficial són el secretari de Govern, Víctor Cullell; el secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro; l'exconseller Raül Romeva, i alts càrrecs com Roger Albinyana, Roser Clavell, Albert Royo (Diplocat), Gerard Martí Figueras, Antoni Reig, Teresa Prohias, Manuel José Vila i Roser Clavell.

Tenint en compte les activitats que qüestiona el Tribunal de Comptes, la Fiscalia en selecciona unes quantes que considera que són presumptes delictives i que tenen a veure amb una suposada extralimitació de les competències de la Generalitat i fraccionament de contractes. Al seu torn, la jutge decideix investigar-ne unes quantes i deixar-ne fora d'altres: "Hi ha una mínima aparença de tipicitat penal que exigeix de la seva comprovació mitjançant l'obertura del procediment penal", justifica la magistrada instructora arran de la denúncia.

Contractació pública

A l'exconseller Romeva i a Aleix Villatoro, actual secretari general d'Exteriors, se'ls instrueix per subvencions directes a les Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) de 40.000 euros el 2016. Igual que Albert Royo, que, a través del Diplocat, va concedir a FOCIR el 2014 i el 2016 ajudes de 100.000 i 125.000 euros i va firmar-hi un conveni per fer el mateix a partir del 2017. A parer del jutge instructor, hi ha hagut preferència del Govern cap a aquesta entitat en relació amb altres perquè el seu objectiu no era "promocionar la imatge del país" sinó "internacionalitzar el procés cap al dret a decidir".

En l'àmbit de fraccionament de contractes, la Fiscalia investiga Royo en qualitat de secretari general del Diplocat per la contractació de BATABAT per a una producció de vídeos de promoció del dret a decidir per 48.000 euros. També es considera una despesa mal feta el pagament, per part del Diplocat, del viatge a Catalunya dels vuit parlamentaris europeus el 9 de novembre del 2014, malgrat que són fets ja jutjats i que en el seu moment va caure l'acusació de malversació de fons públics. La instructora justifica així la investigació: "Són desconegudes en aquest moment inicial les raons de la decaiguda de l'acció penal. En conseqüència, la investigació d'aquesta causa comprendrà també aquestes disposicions". En aquest sentit, defensa la possibilitat que el pagament del viatge de parlamentaris sigui malversació: també diu que Romeva està condemnat per malversació i sedició pel Tribunal Suprem arran de l'1-O i s'hi incorporen les despeses generades per les visites internacionals i nacionals de parlamentaris entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre del 2017.

Informes del Diplocat

A l'ex secretari general del Diplocat, Albert Royo, se l'investiga juntament amb altres ex alts càrrecs per la contractació directa de diversos informes "doctrinals" sobre tractats multilaterals de què forma part Espanya i sobre els procediments que han de seguir els nous estats per poder entrar en organitzacions internacionals. Considera que en aquest àmbit es va "eludir la concurrència pública" perquè es van fer dos contractes per valor de 17.500 euros més IVA i, a més, la Fiscalia considera que són activitats "fora del marc competencial" de la Generalitat.

En la mateixa línia, el ministeri públic atribueix a Culell i Teresa Prohias, el 2016, càrrecs de la conselleria de Presidència, haver encarregat un informe al sociòleg Salvador Cardús sobre els instruments de cooperació internacional entre Espanya i Catalunya en el supòsit que arribés la independència, la qual cosa també consideren fora de les competències del Govern. També per informes sobre la política europea de defensa s'investiga Albinyana, i a Royo per encarregar un estudi "acadèmic" sobre l'"estatus que podria tenir en la Unió Europea una regió que s'independitzés d'un estat membre".

Rebuig a investigar altres contractacions

No obstant això, la magistrada descarta rellevància penal en altres contractacions que d'entrada havia inclòs el ministeri públic en la causa perquè considera que no tenen res a veure amb el Procés. "Gastar diners públics, en aquest cas en les quantitats detallades en l'informe del Tribunal de Comptes, i tot això en un context de dèficit públic (...), pot resultar censurable i causar rebuig, però és una decisió política vinculada a l'autonomia pressupostària de les autonomies", diu la jutge. "Malversar no és gastar malament ni malgastar, sinó sostraure cabdals públics amb ànim de lucre", segueix. I acaba: "Correspon al Tribunal de Comptes determinar la responsabilitat comptable si s'aprecia malbaratament, que no malversació".

Què reclama el Tribunal de Comptes?

Paral·lelament, les activitats exteriors també s'investiguen al Tribunal de Comptes, que reclama una fiança que es preveu milionària per als líders polítics i alts càrrecs del Govern que van ser responsables de l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. Fa dues setmanes, per la diada de Sant Jordi, el tribunal ja va citar els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont; l'exvicepresident Oriol Junqueras; l'exconseller Raül Romeva, i una trentena de càrrecs i excàrrecs més del Govern per presumptes irregularitats. Els motius: conferències, viatges i despeses a les delegacions de Catalunya en altres països que el jutge considera que poden haver sobrepassat les competències de la Generalitat. La lupa es fixa sobretot en el Diplocat, que ja va agafar protagonisme en el judici del Procés. Precisament, l'ex secretari general del Diplocat Albert Royo ha fet pública la part que calcula que haurà d'assumir ell com a fiança: 4,5 milions d'euros. Ja ha demanat ajuda a la Caixa de Solidaritat per poder-los cobrir.

Encara no es coneixen les quantitats exactes que hauran de sufragar –el Tribunal no té obligació de fer-les saber abans que hi compareguin–, però sí que saben que estan citats el 29 de juny a dos quarts de deu del matí a Madrid, i la citació es pot allargar al dia 30 si és necessari. En els casos de Carles Puigdemont i els seus consellers, la causa oberta contra l'acció exterior s'ajuntarà a la del referèndum de l'1-O, per la qual van haver de dipositar 4 milions d'euros. Les fiances no s'han tornat i, malgrat que la majoria 'ha sufragat gràcies a la Caixa de Solidaritat, molts tenen béns embargats. Si ara no arriben a cobrir les fiances, el Tribunal podria embargar tots els seus béns presents i futurs.

Entre els citats el 29 de juny també hi ha els exconsellers Francesc Homs, Neus Munté i Andreu Mas-Colell. De fet, Homs i Munté, juntament amb Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, ja van haver d'assumir el pagament de gairebé 5 milions d'euros pel cost de la consulta del 9-N. Entre els alts càrrecs implicats a la causa d'exteriors s'hi sumen els exsecretaris Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Luis Bertran, Albert Carreras, David Mascort, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro i Pau Villòria; les interventores generals de la Generalitat Maria Vidal i Rosa Vidal; els interventors delegats Jordi Sierra, Javier Acín i Francesc Cubel; Albert Royo, i també els delegats a l'exterior del Govern a Alemanya, el Regne Unit, França, Suïssa, Polònia, els Estats Units, Itàlia, Dinamarca, Portugal, Croàcia, Àustria i Bèlgica.

416,8 milions d'euros

El departament d'Exteriors va ser un dels més inspeccionats per la Moncloa mentre el 155 estava en vigor. Això va servir per recopilar factures que van donar lloc el març del 2019 a un informe de més de 500 pàgines en què es repassaven 416,8 milions d'euros gastats per Exteriors. La tesi del tribunal és que una part dels recursos destinats a la promoció de la Generalitat a l'estranger dels últims anys es pot vincular a l'impuls de la causa independentista i, per tant, es pot atribuir una responsabilitat comptable als exmembres de l'executiu perquè no la consideren legal. Entre les despeses detallades per part del Tribunal de Comptes i que l'òrgan considera irregulars hi ha, per exemple, 479.633 euros gastats en un total de 45 viatges a l'estranger de càrrecs públics. Uns viatges que, segons l'informe, van servir per "promocionar el Procés" i, per tant, els converteix, a parer del tribunal, en irregulars.