La fiscalia trasllada al Tribunal de Comptes els suposats cobraments irregulars de l'exdirector d'Antifrau

Madrid / BarcelonaLa Fiscalia del Tribunal de Comptes ha traslladat a la secció d'enjudiciament la informació de la Sindicatura de Comptes contra l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso, per haver presumptament cobrat uns 70.000 euros de més a través de triennis i complements. Si el tribunal ho accepta, el cas podria arribar a judici després de la denúncia al ministeri públic feta per la Sindicatura de Comptes, que a la primavera va detectar les suposades irregularitats, comeses el 2015, segons ha avançat 'El Punt Avui' i han confirmat fonts del tribunal a l'ACN. Ara la secció d'enjudiciament farà diligències prèvies per veure si l'assumpte s'arxiva o continua el procediment amb la designació d'un delegat instructor.

Segons l'informe de la Sindicatura, les retribucions del director van ser superiors a les dels consellers de la Generalitat, i la directora adjunta, Teresa Masià, i els directors funcionals van cobrar més que els directors generals de les conselleries. Així, De Alfonso, que va ser nomenat el setembre del 2011, hauria complert el seu vuitè trienni com a jutge el juliol del 2013, i el 2015 va cobrar 56.425 euros extres. Però la Sindicatura considera que el director de l’OAC no té dret a percebre el trienni generat en l’OAC en ser un alt càrrec. Només té dret a rebre set triennis meritats en altres administracions i, per tant, hi ha un excés de 49.086 euros, com a conseqüència del fet que s’han considerat set triennis generats en l’administració de justícia com si els vuit triennis haguessin estat generats en l’OAC.

Altres irregularitats en els sous són la incorporació d'un complement de qualitat o productivitat que inicialment només estava previst per als treballadors del Parlament. A més, els alts càrrecs, director i directora adjunta, no tenien dret a cobrar aquest complement, i ho van fer. En concret De Alfonso va cobrar 20.000 euros, i Teresa Masià, 9.721. A més, la resolució que creava el complement establia un possible plus del 5%, però De Alfonso i el cap de recursos humans van tenir percentatges addicionals del 19% i el 17%, respectivament, sense cap justificació. De fet, no hi ha cap document que acrediti que el personal que va cobrar el plus de productivitat hagués complert els objectius. Aquest complement era equivalent a una paga mensual i va costar 281.000 euros en total a l'OAC.