L'independentisme s'enfronta a una nova fiança milionària, ara per l'acció exterior
El Tribunal de Comptes cita Puigdemont, Junqueras, Mas i una trentena de càrrecs de la Generalitat per reclamar-los els diners gastats en la promoció del Procés
BarcelonaEl Tribunal de Comptes ha citat aquest divendres, diada de Sant Jordi, els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont; l'exvicepresident Oriol Junqueras; l'exconseller Raül Romeva, i una trentena de càrrecs i excàrrecs més de la Generalitat perquè assumeixin una nova fiança que es preveu milionària, ara per presumptes irregularitats en l'acció exterior del Govern. El tribunal ha acabat la instrucció que abasta l'activitat del Govern a l'estranger entre els anys 2011 i 2017 i els insta a dipositar una liquidació provisional d'una quantitat encara per concretar per responsabilitats comptables. En l'informe origen de la instrucció es van analitzar 416,8 milions d'euros de despesa, dels quals s'inferia que una part podrien haver servit per sufragar activitats de promoció del Procés. Sota lupa es troba especialment l'activitat del Diplocat, que va representar 15,8 milions d'euros, però també se sumen conferències, viatges i despeses a les delegacions del Govern que el Tribunal considera que poden haver sobrepassat les competències en acció exterior que té la Generalitat. Tots ells estan citats el 29 de juny a dos quarts de deu del matí a Madrid, i la citació es pot allargar al dia 30 si és necessari.
No és la primera causa relacionada amb el Procés que revisa el Tribunal de Comptes. Els líders independentistes, amb Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau al capdavant, van haver d'assumir el pagament de gairebé 5 milions d'euros pel cost de la consulta del 9-N –el cas es troba ara al Suprem, que encara no ha admès a tràmit el recurs de les defenses contra la sentència– i en el cas del referèndum de l'1-O van ser uns 4 milions, amb Puigdemont, Junqueras i la resta de consellers com a principals afectats. De fet, aquesta segona causa, derivada de la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els consellers per malversació, s'ha acabat ajuntant amb la de l'acció exterior, i totes dues tindran un judici comptable en paral·lel. Les fiances no s'han tornat i, malgrat que la major part s'ha sufragat gràcies a la caixa de solidaritat, molts tenen béns embargats. Si ara se'ls fa pagar 15 milions més i no hi poden arribar el tribunal podria embargar tots els seus béns presents i futurs. A més, la Fiscalia té oberta una investigació per aclarir si en l'acció exterior del Govern es poden haver comès delictes penals.
Entre els citats per al 29 de juny, a part de Mas, Puigdemont i Junqueras, també hi ha els exconsellers Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva; els exsecretaris Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Luis Bertran, Albert Carreras, David Mascort, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro i Pau Villòria; les interventores generals de la Generalitat Maria Vidal i Rosa Vidal; els interventors delegats Jordi Sierra, Javier Acín i Francesc Cubel; l'ex secretari general del Diplocat Albert Royo; i també els delegats a l'exterior del Govern a Alemanya, el Regne Unit, França, Suïssa, Polònia, els Estats Units, Itàlia, Dinamarca, Portugal, Croàcia, Àustria i Bèlgica.
L'origen de la causa
L'encàrrec primigeni per fiscalitzar al detall l'acció exterior de la Generalitat el va fer el Senat a finals del 2017 amb l'impuls del PP. La recopilació de totes les factures no va ser difícil tenint en compte que el 155 estava en vigor i que la conselleria d'Exteriors va ser una de les més inspeccionades pel govern espanyol durant aquell període. Tot i això, el Tribunal de Comptes es va queixar de l'absència d'algunes factures. El març del 2019 es va aprovar l'informe fiscalitzador sobre aquestes despeses. En un document de més de 500 pàgines, es repassaven un total de 416,8 milions d’euros gastats sobretot en les delegacions a l’exterior i s'apuntava a presumptes irregularitats de l'independentisme. La tesi del tribunal és que una part dels recursos destinats a la promoció de la Generalitat a l'estranger dels últims anys es poden vincular a l'impuls de la causa independentista i, per tant, es pot atribuir una responsabilitat comptable als exmembres de l'executiu perquè no la consideren legal. Això implica que el tribunal pot demanar milions d'euros als líders independentistes –encara no ha detallat la quantitat– si conclou que tot plegat forma part del Procés.
La Generalitat, que en teoria és la perjudicada i qui rebrà els diners en última instància, descarta les irregularitats i sempre ha defensat l'arxivament de la causa malgrat que el Tribunal de Comptes li ha demanat que es personés com a part denunciant. Sí que ho va fer Societat Civil Catalana i altres entitats unionistes com Advocats Catalans per la Constitució i Associació Cívica i Cultural. Totes tres, a més de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat també han estat citades el 29 de juny.
Entre les despeses detallades per part del Tribunal de Comptes i que l'òrgan considera irregulars hi ha, per exemple, 479.633 euros gastats en un total de 45 viatges a l’estranger de càrrecs públics. Uns viatges que, segons l'informe, van servir per “promocionar el Procés” i, per tant, els converteix, a parer del tribunal, en irregulars. També inclou 515.675 euros pagats en informes i assessorament per part de les delegacions a l’exterior del Govern, entre altres coses. "La falta de control de l'activitat econòmica financera de les delegacions, la seva autonomia financera i l'absència d'un sistema per conèixer les seves activitats i el cost, així com l'amplitud i l'ambigüitat de la seva actuació, permet que s'hagi fet i finançat tot tipus d'activitats o despeses sense limitacions i sense justificar-ne la necessitat ni controlar la despesa", apuntaven els autors de l'informe.
Conferència al Parlament Europeu
S'ha revisat, doncs, tota l'activitat de la Generalitat a l'exterior, i això que el Tribunal Suprem ja en va avaluar una part durant el judici de l'1-O. En la sentència, Manuel Marchena, de fet, va avalar, per exemple, que la conferència al Parlament Europeu que van fer Puigdemont, Junqueras i Romeva el 24 de gener del 2017 s'emparava en el seu "dret a la llibertat ideològica". Fins i tot va excloure de la malversació els més de 100.000 euros que van costar els anuncis contractats a diversos diaris europeus (Frankfurter Allgemeine Zeitung, Le Monde, Le Soir, De Standaard, Corriere della Sera i Financial Times) per publicitar aquella conferència que versava específicament sobre el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
De la resta de conferències, actes i viatges de consellers, delegats o del Diplocat, el Tribunal haurà de decidir quins acaben sent objecte del judici comptable a què se sotmetrà els responsables de l'acció exterior de la Generalitat fins al 2017. D'aquest càlcul dependrà la milionària fiança que s'espera, malgrat que una part ja hagi prescrit: només es poden exigir responsabilitats pels cinc anys anteriors a la denúncia.