El Tribunal de Comptes rectifica i accepta els avals de l'ICF per a la fiança del cas d'Exteriors

Madrid / BarcelonaPrimer gir de guió en la causa d'Exteriors al Tribunal de Comptes des que l'òrgan va renovar els seus consellers a finals de novembre. Aquest dilluns la sala de justícia ha decidit acceptar els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) per afrontar la fiança de 5,4 milions d'euros, tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Inicialment, la delegada instructora del procediment va rebutjar aquest mecanisme creat per la Generalitat argumentant que no emparava les conductes de la trentena d'ex alts càrrecs del Govern investigats. Esperanza García considerava que el decret del Govern era legal però que no donava cobertura a aquells casos en què els implicats haguessin actuat amb "dol, culpa o negligència greu". Una decisió que va ser recorreguda per les defenses i que ara la sala d'enjudiciament rectifica, avalant que les fiances es cobreixin amb diners públics.

La interlocutòria sencera, que ha comptat amb dos vots a favor i un en contra, es donarà a conèixer en els pròxims dies, però les seves conseqüències són clares, segons ha defensat el conseller d’Economia, Jaume Giró, en declaracions als mitjans: “La resolució allibera els embargaments d’habitatges, pisos o comptes corrents [dels encausats] i fa bons els avals de l’ICF, que permeten defensar la presumpció d’innocència fins que hi hagi una sentència ferma en l'última instància judicial”, ha dit. La situació estava fins ara en una mena de bloqueig. A finals de setembre l’Advocacia de l’Estat va respondre la consulta que, dos mesos abans, García li havia fet sobre la legalitat del mecanisme ideat per la Generalitat. Els serveis jurídics del govern espanyol van declinar mullar-se perquè havien sigut part durant la fase d’instrucció i la delegada instructora va acabar tombant els avals. Alhora, però, no va acabar d’acceptar formalment totes les altres vies per pagar les fiances i ho va deixar en mans dels consellers de la secció d’enjudiciament.

El canvi de criteri d’aquesta sala ha sigut possible per la nova composició del Tribunal de Comptes, pactada pel PSOE i el PP a l’octubre poc després que es tombessin els avals. L'encarregada de redactar la resolució és Rosario García Álvarez, consellera impulsada pel PSOE, mentre que el tribunal no ha confirmat si l'altre membre que decanta la balança a favor d'estimar els recursos de les defenses és Diego Íñiguez –ex cap de gabinet de la ministra de Defensa, Margarita Robles– o bé la presidenta de la secció, Rebeca Laliga, proposada pel PP.

Tant Giró com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, han celebrat la decisió i han destacat que confirma que els avals de l’ICF eren “jurídicament impecables”. I també “políticament”, ha recalcat el conseller d’Economia. El Parlament, de fet, va validar la setmana passada per àmplia majoria (110 vots de 135, amb l’única oposició de Vox, Cs i el PP) la llei que regula el fons complementari de riscos de la Generalitat, aprovat a l’estiu pel Govern i a través del qual s’habilita l’ICF per actuar com a asseguradora dels funcionaris.

El decret havia rebut la llum verda del Consell de Garanties Estatutàries però també de la Fiscalia, que va demanar desestimar una querella de Vox i dues denúncies –una de Convivencia Cívica Catalana i una altra del líder de Cs, Carlos Carrizosa– contra el president de la Generalitat i diversos membres de l’executiu perquè que no hi veia delictes de malversació ni prevaricació. El fons, dotat amb 10 milions d’euros, implica que aquells treballadors públics encausats i als quals se’ls demani diners com a fiança no hagin de fer front als pagaments mentre no hi hagi una sentència judicial ferma i s’hagin esgotat totes les vies judicials, inclosa l’europea.

“És un mecanisme imprescindible per defensar els servidors públics davant les ingerències del Tribunal de Comptes”, ha reivindicat Aragonès. “Permet exercir l’activitat política sense por a Catalunya”, ha resolt Giró. Els avals per la causa d’Exteriors s’han canalitzat excepcionalment a través de l’ICF, però el fons de la Generalitat preveu fer-ho per norma general mitjançant una entitat gestora creada específicament per a aquest objectiu o a través d’entitats ja existents, una via que en aquest cas no va tirar endavant perquè els bancs contactats “hi veien riscos jurídics”, ha explicat Giró. “De moment ho tenim resolt [...]. Si ho volen reconsiderar, benvingut sigui”, ha afirmat.

Respir fins a la sentència

Sigui com sigui, la decisió del tribunal permet respirar a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, que haurien hagut de presentar com a fiança les seves propietats. Era una de les parts del pla B si es ratificava la negativa als avals de l’ICF, després que la setmana passada el Tribunal de Comptes alliberés els quatre immobles que ja havien servit com a garantia per la causa del 9-N. La Caixa de Solidaritat va completar una quantitat que hi havia pendent sobre la consulta del 2014 i la titular del departament segon de l’organisme, Elena Hernáez, va aixecar l’embargament de les propietats.

Esquerra i Junts també havien mobilitzat recursos econòmics per afrontar la fiança i ara podran guardar-los mentre no se celebri el judici oral. Els republicans, que ja han avançat en un comunicat que sol·licitaran la devolució dels més de dos milions d’euros que van dipositar per evitar els embargaments, han celebrat el “canvi de criteri” del Tribunal de Comptes, però es pregunten si serà “puntual o si es reflectirà, també, en les futures resolucions del tribunal”. Els d’Oriol Junqueras, de fet, deixen clar que el que sí que és una solució puntual són els avals en si. Aquests diners serveixen per cobrir preventivament la responsabilitat comptable dels afectats, però si acaba havent-hi condemna els eventualment penats hauran de respondre amb fons privats.

Per arribar a aquest punt, en tot cas, encara queden passos. Hernáez ha d’obrir el període perquè la Fiscalia presenti demanda i caldrà veure si manté l’acusació contra una trentena de persones o bé la redueix. Societat Civil Catalana ja ho va fer: tot i reclamar cinc milions i mig d’euros per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, només es dirigeix a onze ex alts càrrecs. Es cura en salut davant la possibilitat que hi hagi absolucions i hagi d’afrontar les elevades costes del judici.