Dinars, ofertes creuades i alguna "traïció": així va ser l'operació per desbancar Trias

BarcelonaL'endemà de la maniobra de PSC, comuns i PP per fer Jaume Collboni alcalde de Barcelona, els protagonistes han començat a donar detalls sobre com es va dur a terme l'operació per desbancar Xavier Trias. Una jugada executada a l'últim minut, però que feia dies que es gestava en diferents despatxos i restaurants de Barcelona i també de Madrid, clau un cop més en el pla per condicionar el govern de la capital catalana. Un dels primers a parlar ha sigut la víctima de la conspiració, un Xavier Trias que davant del Consell Nacional de Junts per Catalunya ha revelat que ell mateix havia tingut a les mans la possibilitat de frenar un pacte a la contra. Trias ha explicat que en el primer contacte que van tenir després de les eleccions Collboni li va oferir repartir-se l'alcaldia dos anys cadascú. Un acord anhelat per l'establishment de la ciutat que feia setmanes que empenyia perquè PSC i Junts es posessin d'acord, però que Trias va rebutjar: "Li vaig dir que de cap manera", ha explicat aquest diumenge, i ha considerat que el que va passar ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament demostra que va fer bé: "Amb segons qui no pots anar", ha subratllat.

La negativa de Trias a repartir-se l'alcaldia i oferir-li només ser vicealcalde porta Collboni -que en campanya havia promès que si quedava segon aniria a l'oposició, però que sap que després de tres intents el seu futur polític depèn d'aconseguir ser alcalde- a activar vies alternatives. Ho fa, segons explica Trias, garantint-li que si aconsegueix una majoria alternativa, abans de fer-li "una putada", li trucaria. Una trucada que, tanmateix, finalment no arriba. Trias s'ho ha pres aquest diumenge amb un punt d'ironia. "Igual pensa que m'han fet un favor. Potser la meva dona també ho pensa, però crec que és l'única", ha apuntat.

I quines són les vies alternatives de Collboni? Des de Madrid s'empeny inicialment en una direcció: pressionar Esquerra perquè permeti un govern d'esquerres a la ciutat. El programa Hora 25 de la SER, un dels de major audiència a l'Estat, fins i tot hi dedica un editorial considerant "inexplicable" que els republicans no uneixin els seus vots als de PSC i comuns. Aviat, però, aquest camí s'estronca. Primer, perquè en cap moment Collboni vol reunir-se amb Ernest Maragall. Segon, perquè la crida del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a prioritzar pactes independentistes pràcticament només té impacte sobre Barcelona, on s'obren converses entre Trias i Maragall Tots dos s'entenen bé, i la negociació avança.

A partir d'aquí, els socialistes recorren a un segon pla amb reminiscències de l'operació Manuel Valls que ja van emparar fa quatre anys. Un acord estratègic que impliqui també els comuns i el PP. Un triple salt mortal que d'entrada sembla impossible perquè la mateixa proximitat del 23-J el dificulta. Durant dies tant el PP com els comuns són taxatius sobre la incompatibilitat d'un pacte a tres bandes amb aquests actors. Els de Colau, de fet, encara fan dimarts una última proposta desesperada per convèncer Esquerra. Repartir-se l'alcaldia a raó d'un any per a Maragall, un i mig per als comuns i un i mig per a Collboni. Fracassen. Ni ERC ni PSC l'accepten.

El dinar Trias-Sirera

A Junts per Catalunya s’ho miren tranquils. Tenen la convicció que el PP no els “trairà”. Com a mínim fins dimecres, quan Trias surt inquiet de l’últim dinar amb Daniel Sirera. No era el primer cop que es veien, però fins aleshores l’exalcalde estava convençut que els populars no s’aliaren amb el PSC abans del 23-J. En una de les trobades anteriors, Trias fins i tot sosté que els populars tenen “un deute moral” amb ell després del que va passar el 2015, quan els informes falsos de la policia patriòtica que asseguraven que tenia diners a l’estranger el van llastar en la seva cursa per revalidar l’alcaldia. Aquell dimecres, però, Trias confirma a Sirera el seu acord amb ERC, i en el cap del dirigent popular comença a madurar la necessitat d’articular un front contra l’independentisme.

Malgrat el run-run d’un pacte alternatiu, l’equip de Junts continua perfilant un acord amb Esquerra que, tot i estar tancat, no es vol anunciar precisament per no alimentar la pressió per als que volen un pacte a la contra. No servirà de res. La informació que va apareixent als mitjans sobre l’entesa entre Trias i Maragall –i que s’havia d’anunciar el mateix dissabte a la tarda des de l’Ajuntament un cop feta la investidura– serà l’espurna que precipitarà el pacte alternatiu.

I això que tot sembla embarrancar definitivament dijous, quan una compareixença de Collboni des de la seu del PSC donant per fets els vots del PP i posant la pilota sobre la teulada dels comuns és resposta per Jordi Martí amb un taxatiu: "No participarem de triangulacions amb el PP". Serà una de les frases que quedaran per la història d'aquest acord en què cap dels actors resistirà una mirada a l'hemeroteca.

La pressió socialista sobre el PP, però, segueix sent gran. Fa dies que el missatge dels altaveus del PSOE a Madrid és insistent: "El PP està avalant que el partit de Carles Puigdemont governi a Barcelona". Un missatge que primer els populars aguanten, però que quan es combina amb els pactes amb Vox al País Valencià comença a pesar sobre l'entorn d'Alberto Núñez Feijóo, que creu que necessita gestos que el reforcin com a "home d'estat" per no llastar les seves opcions d'arribar a la Moncloa. L'editorial de El Mundo dissabte demanant frenar Trias també pesarà. Les víctimes seran, un cop més, l'independentisme a Barcelona i a Euskadi, els únics llocs on els populars i els socialistes arribaran a acords per barrar el pas a Junts i a Bildu.

La decisió dels comuns

Ara ja falta només una peça. La dels comuns. Després de veure fracassar la seva última oferta Colau ja sap que no serà alcaldessa en cap cas, i així ho verbalitza dimecres en el tradicional ple de comiat dels regidors que no repetiran. El PP pressiona perquè els comuns surtin de l'equació si el PSC vol els seus vots. Divendres el veto se suavitza, i des de les files populars es fa arribar que amb què Colau no formi part del govern és suficient. Aquella mateixa tarda Collboni li truca i tots dos es troben en una reunió discreta en què també hi son Janet Sanz i Albert Dalmau. Collboni creu que el PP acabarà cedint igual i ofereix a Colau seguir al govern. Els comuns ho rebutgen. Dissabte al matí, pel plenari de Barcelona en Comú debat què fer. Serà una reunió discreta i intensa on s’acabaran imposant els partidaris d’investir Collboni. En la decisió hi pesa molt també l’acord Junts-ERC, que hagués deixat els comuns pràcticament sense paper durant tot el mandat.

A fora hi ha calma tensa. Alguna cosa s'està coent, però res es mou fins que falta menys d'una hora perquè comenci el ple. Aleshores, quan els regidors de Junts estan arribant al Conesa de la plaça Sant Jaume per entrar plegats a l'Ajuntament, esclata la bomba. Els comuns fan públic que donaran els seus vots a Collboni i que renuncien a entrar al govern municipal. Colau ho notifica a Sumar i més tard truca a Yolanda Díaz. El moviment és un pont de plata perquè arribin també els vots del PP, que reunit al mateix Ajuntament manté la decisió en suspens. En un racó dels passadissos del primer pis de l'Ajuntament, es multipliquen les converses entre Sirera, el grup municipal, la direcció del partit a Catalunya i Feijóo, que acaba deixant la decisió en mans del líder del PP a l'Ajuntament: "Fes el que creguis millor", li dirà. El pacte està fet. El PSC ho sabrà amb el ple ja en marxa. Ningú haurà trucat a Xavier Trias.