Trias irromp en la campanya i se situa com a candidat més ben valorat

BarcelonaL'efecte Trias ha capgirat el tauler de les eleccions municipals i on abans hi havia tres candidats en la cursa ara n'hi ha quatre. I una bona part d'aquest èxit del candidat exconvergent es basa en la bona valoració que li atorguen els ciutadans de Barcelona, fins al punt que és l'únic dels caps de cartell amb opcions de guanyar que aprova, això sí, amb un 5,1 raspat. En segon lloc i a només dues dècimes se situa el candidat d'ERC i guanyador als anteriors comicis, Ernest Maragall, amb un 4,9. I el tercer al podi dels favorits, però ja una mica més distanciat, és el socialista i actual tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, amb un 4,2, tot i que segons l'enquesta és qui va davant en estimació de vot. En quart lloc trobaríem l'actual alcaldessa, Ada Colau, que amb un pobre 3,3 sembla que assumeix en solitari el desgast per la gestió del consistori.

Aquests quatre candidats tenen índexs de coneixement molt elevats, pràcticament del 100% en el cas de Colau (98%), del 88% en el de Trias, del 83% en el de Maragall i del 73% en el de Collboni. Aquest darrer és clarament el més desconegut dels quatre, fins i tot entre els seus propis votants (77%), de manera que el seu èxit a l'enquesta és clarament més atribuïble a la marca PSC que a la seva pròpia. De fet, Collboni també és el candidat menys valorat pels seus propis votants entre els favorits, amb un 6,6, per sota del 7 d'Ernest Maragall, el 7,6 que té Colau entre els seus i, atenció, el 7,9 de Trias. A favor del candidat socialista, però, hi ha la bona valoració que manté entre electorats aparentment contradictoris com el dels comuns (5,2) i Cs (4,8).

Vot anti-Colau

Com dèiem, el cas de Trias és el més sorprenent perquè, a més d'obtenir una molt bona valoració entre els seus, aprova àmpliament entre els d'ERC (5,9) i treu bona nota entre els dels socialistes (4,7) i fins i tot entre els populars (4,4) i Cs (4,3), de manera que el candidat de Junts se situa en una posició òptima per concentrar un vot anti-Colau transversal que vagi des de l'independentisme fins a l'espanyolisme. En tot cas, l'enquesta assenyala que la principal aportació de vot li vindria des d'ERC, on hauria anat a parar el 2019 una part de vot de l'antiga CiU que ara retornaria a casa.

En el cas de Colau l'enquesta observa que hi ha una opinió molt polaritzada a la ciutat sobre l'alcaldessa. O se la valora molt, com fan els seus propis votants (7,6), o se la castiga també molt, com fan la resta d'electorats amb l'excepció potser del de la CUP, que la puntua amb un 4,3. Això fa que la mitjana sigui tan baixa, un 3,3, similar a la que obtenen candidats desconeguts o de partits de dreta en una ciutat històricament d'esquerres. En tot cas el que crida l'atenció és la mala opinió que tenen de Colau els votants socialistes, tenint en compte que comparteixen govern. Els electors del PSC la puntuen precisament amb un 3,3, cosa que explicaria els esforços de Collboni per distanciar-se de l'alcaldessa. Fins i tot els electors d'ERC, formació que està a l'oposició, la valoren més, tot i que no gaire: un 3,6. Entre els electors conservadors Colau genera un rebuig gairebé absolut, com l'1,9 que li atorguen els votants de Junts o el 0,8 dels del PP. Tot i això, una campanya polaritzada en la seva persona pot acabar beneficiant l'alcaldessa.

Fins a la irrupció de Trias el candidat més ben valorat era Ernest Maragall, amb un 4,9 i una valoració que, excepte entre els partits de dreta espanyolista, se situa sempre per sobre del 4. És cert que la valoració entre els seus no és excessiva (un 7), però Maragall aprova clarament entre els electors de Junts (5,9), i s'acosta al 5 entre els de la CUP (4,9), els comuns (4,8) i el PSC (4,4). El candidat d'ERC, doncs, manté una bona marca personal i no sembla que l'hagi desgastat el seu suport extern a Colau en votacions clau com els pressupostos.

Valoració per districtes

Una altra variable interessant d'analitzar és la nota als candidats per districtes. Aquí es veu el frec a frec entre Trias i Maragall, que empaten a Sants-Montjuïc i Sant Martí, i amb el candidat de Junts només una o dues dècimes per davant a l'Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu. En canvi, l'avantatge de Trias és més clar als districtes de renda més elevada com Sarrià-Sant Gervasi o les Corts i també a Ciutat Vella. Per la seva part, l'alcaldessa és valorada negativament tant als barris rics (Sarrià-Sant Gervasi i les Corts) com als més pobres (Nou Barris), i obté la millor nota als de renda mitjana: l'Eixample, Gràcia i Sant Andreu.

Fora d'aquests quatre candidats les valoracions s'han d'agafar amb pinces perquè els graus de coneixement baixen moltíssim. Així, per exemple, només un 13% saben qui és Basha Changue, la candidata de la CUP, que tot i així treu un 5 de nota mitjana. Entre els seus electors aquest percentatge puja fins al 51%. Tampoc la candidata de Ciutadans, Anna Grau, és gaire coneguda, només un 30% saben qui és, com tampoc Eva Parera, de Valents (la formació hereva de la de Manuel Valls), amb un 20%, o Gonzalo de Oro, el cap de cartell de Vox, amb un 9,6%. Sí que és més conegut el regidor del PP Josep Bou (52%), però els populars ja han deixat clar que no repetirà i que li busquen un recanvi.