Trias: "Crec que el PSOE estava darrere del cop d'estat del 23-F"

BarcelonaEn un moment clau per a les negociacions de la investidura a l'Estat, amb el govern espanyol i Junts fixant els límits del tauler de joc, qualsevol declaració des dels partits implicats pren una especial transcendència, encara que no estigui directament relacionada amb les converses. És per això que la polèmica ha crescut especialment aquest dilluns quan el líder dels juntaires a Barcelona, Xavier Trias, ha disparat contra els socialistes acusant-los d'haver orquestrat el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Des de l'altra banda ja li han reclamat que rectifiqui.

Tot plegat ha tingut lloc durant una entrevista a SER Catalunya, en la qual l'exalcalde de la capital catalana ha considerat que "ningú es pot creure que va ser un cop d'estat del senyor [Antonio] Tejero. Potser encara hi ha alguns innocents que s'ho creuen, això", ha dit. Se li ha preguntat immediatament pel paper del rei Joan Carles I, però en lloc d'apuntar cap al monarca ho ha fet cap al PSOE: "Jo crec que els socialistes hi estaven al darrere".

A parer seu, aquella operació va servir als de Felipe González per frenar el desenvolupament autonòmic. "Es va acabar el 23-F, es va canviar el govern, i què va fer primer el Partit Socialista? La Loapa", ha dit, vinculant directament els fets del 1981 amb l'aprovació de la llei d'uniformització de les competències autonòmiques, pactada un any després pel PSOE i la UCD. Trias ha acceptat que les seves paraules podrien aixecar polseguera entre les files socialistes, però s'ha mostrat ferm amb les seves afirmacions. "Em diran que estic gagà, que soc gran, que dic coses... Però és evident", ha conclòs.

Les reaccions no han trigat a arribar. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que aquest dilluns està de visita a Barcelona, ha dit que l'acusació de Trias "no té cap base històrica". "Els diputats del PSOE van ser ostatges durant el cop d'estat", ha respost. Més contundent encara s'ha expressat el líder del PSC, Salvador Illa: "Una afirmació totalment desafortunada, sense sentit i dolorosa per als socialistes, que sempre hem lluitat per la democràcia en aquest país", ha escrit a X, des d'on ha demanat una rectificació, com també han fet els comuns. "Les declaracions de Trias són molt greus i perilloses, estem decebuts i sorpresos", ha afegit en roda de premsa la portaveu del PSC, Elia Tortolero.

¿També són perilloses per a les negociacions de la investidura? Els socialistes ja no hi han volgut entrar. El que està clar és que, tot i les acusacions d'aquest dilluns, Trias és de les veus de Junts que més confia que les converses arribin a bon port. En l'entrevista a SER Catalunya, de fet, s'ha tornat a mostrar partidari de l'entesa amb el PSOE sempre que no sigui "a qualsevol preu". Ha lamentat que fins ara no se'ls hagi fet "una proposta clara", però ha donat a entendre que hi ha marge més enllà de les exigències de Carles Puigdemont.

Així, tot i reivindicar que coincideix amb les demandes exposades per l'expresident de la Generalitat en la seva conferència de fa dues setmanes a Brussel·les –les quals ha resumit amb l'amnistia i un "reconeixement nacional" que faci possible un referèndum–, també ha considerat que, en funció del que ofereixi el PSOE, "pots arribar a la conclusió que et pots sentir còmode malgrat que no hi hagi l'autodeterminació".

Contactes amb Collboni

Seguint amb la relació amb els socialistes, en aquest cas a l'Ajuntament de Barcelona, Trias ha revelat en l'entrevista que l'alcalde Jaume Collboni li ha trucat per parlar i ha obert la porta un cop més a l'entrada al govern municipal. "Nosaltres podem quedar-nos com a oposició responsable, però dura o, si ell s'apropa, ens asseurem i veurem el que hem de fer", ha apuntat Trias. Alhora, però, ha volgut deixar clar que no farà d'"escolanet" de Collboni ni de cap de l'oposició perquè la seva intenció és, tard o d'hora, "marxar cap a casa".