Trias (i Argimon) o Cuevillas: els candidats per Barcelona promocionats pels dos sectors de Junts

Barcelona"¿Vostè es presentarà a les primàries de Junts per ser alcaldable de Barcelona?" "Si alguna cosa ha d'arribar, ho parlaré amb el doctor Trias". És la resposta que aquest divendres ha donat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, quan aquest divendres se li ha preguntat si vol ser el cap de llista del partit a la capital catalana. Ja fa dos mesos de l'adeu sobtat d'Elsa Artadi, però ara mateix encara no està clar qui la substituirà. Ara per ara hi ha dues propostes sobre la taula, cadascuna d'elles promocionada per un dels sectors del partit. D'una banda, Xavier Trias fent tàndem amb Josep Maria Argimon i Neus Munté –la qual cosa quadra amb la resposta del conseller de Salut lligant el seu futur a Trias– i, de l'altra, l'actual diputat i advocat Jaume Alonso Cuevillas, de la més estricta confiança de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Diverses fonts coneixedores de les converses confirmen que hi ha hagut contactes amb l'exalcalde de Barcelona per CiU per oferir-li tornar a ser el candidat, malgrat que oficialment no hi ha una proposta acordada entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la presidenta del partit, Laura Borràs, perquè això sigui així. De fet, ara mateix la direcció de Junts no ha decidit encara quan hauria de donar el tret de sortida a les primàries a la capital catalana –que va guanyar Artadi– i no hi ha cap candidat pactat.

L'opció de Trias aniria lligada a Argimon, a més de Neus Munté i Jordi Martí, que és l'actual regidor de Junts de la confiança més estreta de l'exalcalde i qui Trias ha defensat com a relleu. Però per a altres sectors de Junts que no provenen de Convergència i que s'articulen al voltant de Laura Borràs, aquesta no seria la millor opció. En aquest sentit, Cuevillas és qui apareix amb més ganes de postular-se. Fins i tot, recentment s'ha animat a fer una enquesta a Twitter situant-se ell mateix com a candidat: "No em provoqueu, que com em presenti la lio grossa", va bromejar. A banda d'ell mateix –que guanyava amb un 45% dels enquestats–, incloïa en l'enquesta Jordi Martí (44%), Neus Munté (4%) i Ferran Mascarell (3%).

L'exconseller Ferran Mascarell i actual regidor a Barcelona també s'ha postulat per ser cap de llista –de fet ja ho va fer en els anteriors comicis abans que el partit acabés triant Quim Forn i Elsa Artadi– i, segons el seu entorn, no descarta tampoc fer un pas endavant si hi ha un procés de primàries "obert" i sense un candidat "oficialista" predeterminat. Mascarell, que no és promocionat per cap sector de forma oficial, té una bona interlocució amb l'entorn de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

La resposta de Trias

Fins ara l'exalcalde Trias ha negat públicament que es plantegi tornar a presentar-se a les eleccions per ser alcalde, però diverses fonts afirmen que ara no es tanca de forma taxativa a aquesta possibilitat. Sempre que, això sí, "s'endreci" Junts i hi hagi un acord clar entre totes les ànimes per presentar una candidatura compacta a l'Ajuntament de Barcelona. En cas contrari i que no hi hagi un pacte entre Turull i Borràs, Trias ja ha exposat quins són els seus arguments per quedar-se com està. "Davant d'una ciutat així es necessita un alcalde que tingui un projecte per d'aquí deu o quinze anys. No és que jo no tingui un projecte, el problema és que en aquestes eleccions jo tindré 77 anys. Per mi, l'alcalde de Barcelona ha de tenir entre 45 i 65 anys", va dir el mes de maig en una entrevista al Més 324, on també va apuntar qui li agradaria que agafés la batuta: "La meva mà dreta de tota la vida es diu Jordi Martí i hi és [a Junts]; la persona que fa anys que va guanyar les primàries es diu Neus Munté i també hi és. Dins de Junts no pot ser que no hi hagi gent bona per ser candidata, hi ha gent bona".

El partit no té gaire temps per decidir qui ha de ser la nova cara visible per a les pròximes eleccions municipals a menys d'un any de la cita a les urnes –seran el maig del 2023–. Però guanya força deixar la decisió per a després de l'estiu, un cop s'hagi superat la segona etapa del congrés de Junts previst per al 16 i el 17 de juliol i l'executiva hagi consensuat quan dona el tret de sortida a les primàries.