Què treu la son als alcaldes catalans?

BarcelonaCada municipi és un món, però després d’entrevistar 67 alcaldes i líders de l’oposició de territoris molt diversos al llarg l’estiu, trobem que molts consistoris han de fer front a algunes problemàtiques generals, com l’accés a l’habitatge, la seguretat i la manca d’ocupació. Localitats tan diferents com Vic, Igualada, Cervera i Santa Coloma han de resoldre la percepció d’inseguretat ciutadana; mentre que Reus, Sabadell o Tortosa tenen el maldecap de la manca d’habitatge social. Com ho fa l’alcalde de Martorell per millorar la pitjor taxa d’atur del Baix Llobregat? El seu maldecap també el comparteix el de Salt, amb una taxa més elevada que la mitjana de la província de Girona. 

Segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’atur i la precarietat laboral –amb un 21,7%– és la quarta preocupació dels catalans després de qüestions més generals com el funcionament de l’economia, la insatisfacció amb la política i les relacions entre Catalunya i Espanya. Pontons és el municipi amb la taxa d’atur registral més elevada de la demarcació de Barcelona segons les últimes dades de la Diputació: 24,71%. És també l’únic municipi de la província governat pel PP. El seu alcalde, Josep Tutusaus, ho va justificar perquè és un poble on “no hi ha indústria”, és “turístic i agrícola”: “És més fàcil trobar feina a Vilafranca, Vilanova o Barcelona”. Justament l’oposició li retreu que no hagi potenciat més el turisme. D’altra banda, Martorell, amb un 11,96%, té una taxa d’atur alta en relació a la resta de municipis del Baix Llobregat malgrat comptar amb un fort teixit industrial. L’alcalde, Xavier Fonollosa (Junts per Martorell), defensa que el motiu és l’important volum d’immigració. “Hi ha persones que arriben i ni tan sols coneixen l’idioma –explica–. De mica en mica s’aniran incorporant al mercat de treball amb els programes d’integració”.

El Prat de Llobregat també té una taxa d’atur lleugerament per sobre de la mitjana de Barcelona –10,57%–, però opta per una altra fórmula. Segons el seu alcalde, Lluís Mijoler (El Prat en Comú), cal apostar per “la formació professional dual” i adaptada a les necessitats de les empreses locals. L’atur també preocupa l’alcalde de Salt, Jordi Viñas: tenen una taxa d’atur registral del 15,50% al municipi, més de 5 punts per sobre de la mitjana de la província. Entrevistat per l’ARA, destaca l’ocupació com un dels reptes més importants: “Hem assessorat més de mil persones i hem gestionat 188 ofertes de feina”. 

La inseguretat ciutadana està més avall entre les preocupacions dels ciutadans al CEO –amb un 10,3%–, però si es mira l’evolució del baròmetre es detecta un repunt respecte d’anys anteriors: feia més de deu anys que no s’arribava fins al 10% de catalans que expressaven aquest problema com el principal. A Barcelona, de fet, ja és la principal preocupació ciutadana. Això també es detecta en el discurs dels candidats. Diferents alcaldes, com el d’Igualada, Marc Castells (Junts per Igualada), advertien a l’ARA que el problema més gran és el de la “percepció d’inseguretat”, més que no pas d’un increment molt important de fets delictius, que atribueix al tancament durant el confinament. Castells ha apostat, com l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), per incrementar les dotacions de policia local. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (Tot per Terrassa), va advertir, per la seva banda, contra el “discurs de la por” del PSC, considerant que pot donar ales a formacions com Vox. Des de Santa Coloma de Gramenet, l’alcaldessa Núria Parlon (PSC) va titllar “d’error vincular les polítiques de seguretat a models ideològics”, i va lamentar “els discursos fàcils de seguretat mal entesa”. I quina aproximació en fan els republicans? L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, admet que la ciutat “ha crescut moltíssim” i té “problemes de convivència” que “no podem confondre amb inseguretat”: “Les ciutats frontereres tenen complexitats afegides”.  

L’habitatge, un repte

La preocupació per l’habitatge –el 8,5% de catalans l’assenyalen com el problema principal– també ha afectat el mandat de nombrosos alcaldes. La majoria han apostat per la construcció d’habitatge social, encara que sovint l’oposició ho ha considerat insuficient. Badalona és un dels municipis declarats com a àrees amb mercat d’habitatge tens per la Generalitat: hi ha tres desnonaments al dia. El seu alcalde, Rubén Guijarro (PSC), recalca que al setembre presentaran zones que es posaran a disposició per a habitatge protegit i la signatura d’un conveni amb l’Àrea Metropolitana per “rehabilitar 1.000 habitatges”. Castelldefels és un municipi amb menys població –té uns 68.000 habitants–, però amb molt poc terreny, i també té un problema d’accés a l’habitatge, que va augmentant de preu. “Estem treballant per conformar un parc de lloguer social que sigui propietat de l’Ajuntament”, va destacar l’alcaldessa, Maria Miranda (PSC), malgrat que hi veu poc marge de maniobra si no actua la Generalitat. En aquest cas, nombrosos alcaldes han coincidit en reclamar ajuda al Govern i també han instat a buscar la col·laboració entre municipis per superar el repte. Fins i tot a Gisclareny, el municipi més petit de Catalunya, on només viuen 27 persones, tenen poca disposició d’habitatge. El seu alcalde, Joan Tor, explicava que, com que no poden fer cases noves perquè el poble és “en un parc natural”, no tenen sòl urbà disponible. “No és fàcil viure aquí”, va resumir.