Cas Koldo

Tret de sortida a la batalla PSOE-PP pels contractes de la pandèmia

Es constitueixen les comissions d'investigació al Senat i al Congrés, on plana l'amenaça de les citacions incòmodes

Koldo García després de declarar davant de l’Audiència Nacional.
4 min

MadridJa fa més d'un mes que les sospites de corrupció en les contractacions durant la pandèmia, que planen tant en l'entorn del PSOE com del PP, marquen l'agenda política i mediàtica a Madrid. L'intercanvi d'acusacions entre els dos principals partits de l'Estat tindrà a partir d'aquesta setmana un fòrum específic on concretar-se: les comissions d'investigació al Congrés i al Senat. La de la cambra baixa, impulsada pels socialistes, vol ampliar el focus més enllà del cas Koldo, que els ha posat en el punt de mira. Es constituirà aquest dimarts a la tarda per investigar els processos de compra de totes les administracions. Aquest dilluns a la tarda ha estat el torn de la seva homòloga a la cambra alta: el Senat ha donat el tret de sortida a la comissió d'investigació que han promogut els populars, centrada en la trama que implica l'exassessor del ministre José Luis Ábalos. El PP va ampliar l'objecte de la comissió per incloure-hi "altres casos de corrupció derivats" amb l'objectiu de fiscalitzar també els contactes de la dona de Pedro Sánchez amb empresaris.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Si bé aquesta setmana es constitueixen les dues comissions, això no implica que comencin a treballar immediatament. La primera reunió té com a objectiu designar els membres de les meses respectives. Un cop fet el pas, es donarà un termini als grups parlamentaris per proposar un calendari de treball i plantejar qui volen que hi comparegui. Si s'és citat és obligatòria l'assistència, i aquí és on es lliurarà la batalla entre el PSOE i el PP. Al Senat, els populars tindran via lliure per cridar qui vulguin pel fet que hi tenen majoria absoluta. Al Congrés, el PSOE ho haurà de consensuar amb els socis de la majoria plurinacional, la qual cosa pot comportar que hagi de comparèixer algun nom que no vulgui. Un escenari que es podria donar si els partits independentistes ho imposen com a condició per votar la resta de noms que proposin els socialistes o fan pinça amb els populars.

El PSOE i el PP s'han llançat amenaces mútues, però mantenen la incògnita sobre l'abast de les citacions, que prometen ser una arma llancívola i alhora una estratègia defensiva. La portaveu dels socialistes, Esther Peña, ha rebutjat aquest dilluns avançar la llista de noms, però ha apuntat a "responsables polítics i tècnics" d'autonomies com Madrid o Galícia, "on s'han conegut els casos més escandalosos". Els socialistes no descarten fer comparèixer la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, pel frau fiscal vinculat a les comissions en la venda de mascaretes pel qual està investigat el seu company. Sumar ja ha confirmat que ho demanarà. També es podria convocar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que presidia Galícia durant l'inici de la pandèmia.

El PP contraatacarà des del Senat. Amb l'argument que el Congrés no pot ser l'espai on s'investigui fins al fons perquè el presideix l'expresidenta de les Balears Francina Armengol –que va tancar un contracte amb l'empresa del cas Koldo quan dirigia el Govern de les Illes–, els populars han rebutjat donar-hi suport. Han creat la seva pròpia comissió on podrien fer comparèixer el president espanyol, Pedro Sánchez, així com ministres del seu govern –ja retirats o també en actiu, com Fernando Grande-Marlaska i Ángel Víctor Torres–. Armengol serà una de les convocades, segons ha confirmat aquest dilluns el portaveu del PP, Borja Sémper, que no ha avançat cap altre nom ni n'ha descartat cap. Els populars es guarden també l'as a la màniga de Begoña Gómez, dona de Sánchez, a qui utilitzen com a escut davant els atacs a Ayuso pels negocis de la seva parella.

Una decisió, la de convocar Gómez, que pot suposar un abans i un després perquè no hi ha precedents de la citació d'una parella d'un president espanyol en actiu en una comissió parlamentària i perquè tampoc està investigada per cap dels contactes que fan sospitar el PP. A parer dels populars, podria haver-se produït un conflicte d'interessos en la decisió del consell de ministres –en el qual va participar Sánchez– de rescatar Air Europa amb fons públics durant la covid-19 perquè mesos abans Gómez va reunir-se amb el conseller delegat de Globalia, Javier Hidalgo, propietària de l'aerolínia. El PSOE ha desmentit reiteradament aquestes insinuacions, si bé no ha negat les trobades. "Qui ha de retre comptes de què fa Pedro Sánchez en relació amb els negocis del seu entorn és Pedro Sánchez", va dir la setmana passada el portaveu del PP, Borja Sémper, assegurant que assenyalen el líder socialista. Sémper ha insistit aquest dilluns en demanar explicacions a Sánchez, deixant la porta oberta a citar-lo segons el que passi en les pròximes setmanes.

La campanya catalana

Un altre element que entrarà en les comissions d'investigació és la campanya electoral catalana. El 12-M hi serà present, cosa que va denunciar en seu parlamentària el ministre de Transports, Óscar Puente, perquè Junts i ERC van obrir la porta a convocar-hi el candidat del PSC i exministre de Sanitat, Salvador Illa. "L'han tret a passejar perquè hi ha eleccions a Catalunya i això pesa en el seu ànim", va criticar Puente, denunciant "equidistància", en un debat fa dos dimecres sobre el cas Koldo al Congrés. La diputada de Junts Pilar Calvo va defensar que Illa "té el deure de donar explicacions" perquè "sembla que no hi va haver prou control" en les contractacions. "Tan greu és no saber com haver-ho consentit", va assegurar.

El republicà Francesc-Marc Álvaro també va advertir que "tothom haurà d'explicar moltes coses". El PP, que vol que el líder del PSC es vegi forçat a comparèixer, va qualificar Illa de "facilitador" de la trama Koldo. La portaveu adjunta de Sumar, Aina Vidal, va assegurar que caldrà investigar "caigui qui caigui i molesti a qui molesti" i va desvincular la seva formació de la disputa d'un bipartidisme que s'associa amb corrupció.

stats