Tret de sortida al moviment Lliures: "Ja n'hi ha prou de fer la gara-gara a les esquerres, sobretot a la CUP"

BarcelonaTret de sortida al moviment Lliures, defensant les llibertats. Aquest nou actor, que vol ser present a la política catalana, s'ha presentat aquesta tarda a l'auditori Axa de Barcelona amb una defensa clara de les idees liberals i humanistes amb la intenció de tornar a posar en primer pla el debat ideològic i deixar de banda el procés d'independència. La nova plataforma ha reunit unes 700 persones, segons els organitzadors, i s'ha hagut d'habilitar una sala adjacent perquè hi cabessin tots els assistents.

Els principals impulsors de Lliures són els exdiputats de CiU Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola, juntament amb un gruix de persones provinent del món privat. Tot i que ara per ara són un "moviment polític", la seva voluntat és convertir-se en un partit que concorri a les pròximes eleccions.

L'acte de presentació ha començat amb la intervenció d'Eugènia Espanya, una de les joves impulsores del nou moviment, que ha reclamat una nova política i que es deixi de banda el procés, i ha seguit amb la participació de l'empresària Remei Gómez, que s'ha dedicat a criticar que només es parli de banderes i no dels problemes que a parer seu realment preocupen a la gent.

Ara bé, no ha sigut fins a la intervenció de Montañola i Teixidó que l'esdeveniment ha pres realment un to polític. "Ja n'hi ha prou de fer la gara-gara a les esquerres i sobretot a la CUP, que, per cert, és qui mana en aquest país", ha sentenciat Montañola en un discurs abrandat contra el Govern de Catalunya i la seva política avaladora de la "unilateralitat". "Han renunciat a pensar perquè només tenen una bandera amb una estrella a la ment", ha reblat sobre Junts pel Sí. Per la seva banda, Teixidó ha avisat que Catalunya està abocada a un "atzucac" si se segueix el camí cap a la independència i ha carregat contra el que considera una "esquerranització" de la política catalana.

L'exdiputat de CiU ha defensat fer les coses "de manera diferent" i batallar pel "diàleg" amb totes les forces polítiques i amb Espanya. "No hi ha una alternativa de revolta. Necessitem fer una rectificació", ha etzibat sobre el procés d'independència, i ha avisat que Europa no intervindrà perquè Catalunya pugui votar i decidir sobre la independència.

Crítiques a la desobediència

L'exdirigent d'Unió Roger Montañola s'ha referit als casos de desobediència que han marcat els últims dies de l'actualitat política (el regidor de Vic Joan Coma i els representants de Badalona que van obrir les portes de l'Ajuntament el dia 12 d'octubre) i ha criticat que la Generalitat estigui al seu costat. A parer seu, el Govern no pot avalar l'incompliment de la llei. També ha carregat contra el diputat d'ERC Gabriel Rufián per estar fent tuits i "proclames buides" i no treballar per un millor finançament per a Catalunya aprofitant la "debilitat" del govern espanyol.

El democristià ha definit Lliures com un moviment "postprocés", ja que no està disposats a "situar-se en un bàndol". "La bandera no ens dóna menjar i no ens fa dormir millor. No estem disposats que la nostra vida es basi en un debat sobre banderes i identitats", ha sentenciat el dirigent que, tot i que va ser 5 anys diputat de CiU, ha titllat de "gran ETT la política catalana".

Unió, a la presentació del llibre de López de Lerma

Mentre es desenvolupava l'acte de Lliures a l'auditori Axa, es presentava també el llibre de l'exdiputat de CiU a Madrid Josep López de Lerma "Cuando pintábamos algo en Madrid". Va ser aquesta presentació que va reunir la plana major de les formacions que advoquen per la tercera via, el PSC i Unió.

Malgrat la voluntat dels democristians d'impulsar una candidatura de centre (Lliures vol els seus quadres però no edificar una confluència), cap dirigent actual de la formació es va deixar veure a la presentació del moviment de Teixidó. De fet, el líder d'Unió, Ramon Espadaler, va assistir juntament amb Josep A. Duran i Lleida, Josep Sánchez Llibre, Manel Silva, Jordi Casas i Montse Surroca a l'esdeveniment de Lerma. No van ser els únics, però, que van acudir-hi: també hi eren el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i l'expresident José Montilla.

El missatge de Lerma va pivotar entorn la necessitat de tornar a influir a Madrid, tal com la desapareguda CiU va fer amb els governs de Felipe González i també de José María Aznar. "Vam tenir un gran sentit d'Estat", va assegurar sobre el suport dels convergents al PP. En aquest sentit, va lamentar que la nova Convergència es trobi relegada "al galliner" de la cambra baixa, "caçant mosques, sense pintar res a Madrid" -va sentenciar en declaracions recollides per Efe-.