Els tres últims escuders de Pablo Casado

Ana Beltrán  

Vicesecretària d’organització

Poc coneguda pel gran públic tot i el seu càrrec de rellevància a nivell orgànic, Ana Beltrán (Saragossa, 1966) era la número 3 de Pablo Casado i Teodoro García Egea a la direcció del PP. No era una de les cares visibles a l’hora de fixar posició durant els dies de més atenció mediàtica -entre setmana-, però sí que solia tenir agenda els caps de setmana. Amb el convenciment que li seria fidel, Casado li va encarregar el 2019 la vicesecretaria d’organització com a relleu de Javier Maroto, que va agafar les regnes del grup del PP al Senat en substitució d’Ignacio Cosidó, assetjat pel polèmic whatsapp sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial. Beltrán havia iniciat la seva carrera política al PP de Navarra -n’és la presidenta- com a diputada al Parlament autonòmic el 2011. El 2015 va ser la candidata a la presidència de la comunitat i va exercir com a portaveu. Anteriorment, es dedicava a l’empresa vinícola familiar a Corella.

Antonio González Terol  

Vicesecretari de política territorial

Antonio González Terol (Cartagena, 1978) va vacil·lar, però també va seguir Casado quan va marxar de l’hemicicle. És un dels tres fidels, després d’una llarga trajectòria al PP de Madrid que va començar a Noves Generacions. Amb l’encara líder del partit i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, se’l considera també un dels fills polítics d’Esperanza Aguirre. Des del 2007 fins al 2016 va ser diputat a l’Assemblea de Madrid i entre 2011 i 2019 va ser alcalde de Boadilla del Monte, feu del PP i un dels municipis amb més poder adquisitiu dels afores de la capital espanyola. Enginyer industrial, González Terol va accedir a la direcció del partit com a vicesecretari de política territorial i ha liderat la batalla dels alcaldes perquè el govern espanyol permetés als ajuntaments utilitzar els seus romanents durant la pandèmia. Ara, lidera i supervisa la campanya política del PP contra la gestió dels fons europeus.

Pablo Montesinos  

Vicesecretari de comunicació

Pablo Montesinos (Almeria, 1985) perseguia Pablo Casado amunt i avall com a periodista de Libertad Digital fins que va guanyar les primàries el 2018 i li va oferir incorporar-se a la nova direcció del PP. Els habituals de Madrid van veure com, d’un dia per l’altre, el seu col·lega es convertia en una de les principals fonts de Génova. “Vaig entrar a la política per Pablo Casado”, ha reiterat els últims dies, i divendres ja va deixar entreveure que no continuarà al PP si tampoc ho fa l’encara líder. La seva família va marxar a Màlaga quan tenia un any, va cursar la secundària i el batxillerat en una escola de jesuïtes i la carrera a la Complutense de Madrid. Extravertit i bromista, aquesta setmana ha estat molt tocat emocionalment per la crisi al PP, sense poder evitar les llàgrimes dimecres a l’hemicicle. Lleial a Casado, com a vicesecretari de Comunicació s’ha caracteritzat per no sortir del guió a fi de no crear fissures en el discurs oficialista del partit.