Tres jutges del TC critiquen que el Suprem "anul·lés" els drets polítics de Junqueras amb la presó provisional

Madrid / BarcelonaEls jutges del Tribunal Constitucional (TC) Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer consideren que el Tribunal Suprem (TS) va vulnerar el dret de representació política d'Oriol Junqueras quan li va impedir sortir de la presó el 4 de desembre del 2017 i el 5 de gener del 2018, primer com a candidat a les eleccions del 21-D i després com a diputat al Parlament. Segons el seu criteri, hauria d'haver valorat permetre al president d'Esquerra exercir el càrrec fora de la presó. En el vot particular que han emès mostrant la seva disconformitat amb el ple del TC, opinen que no s'ha fet un "judici de proporcionalitat" en relació a com d'afectat quedava el dret de representació política (article 23 de la Constitució) si es mantenia la presó provisional. És a dir, que no s'ha argumentat prou per quin motiu el risc de reiteració delictiva era tan elevat que justificava el manteniment de la presó, anul·lant així el dret de representació política.

"L'òrgan judicial penal té l'obligació de ponderar l'afectació que la presó provisional d'aquest concret representant polític tindrà sobre el normal desenvolupament del sistema de democràcia parlamentària i la suficiència d'altres mesures alternatives a la privació de llibertat cautelar menys pertorbadores per a la funció parlamentària", sostenen els magistrats. La resolució de la sentència, que desestima el recurs d'empara, es va conèixer fa setmanes, però ara se n'han fet públics els arguments.

Valdés, Xiol i Balaguer subratllen la "transcendència" que té aquest cas, inèdit fins ara en la jurisprudència espanyola i europea. En el seu text destaquen que no hi ha precedents de pronunciaments judicials sobre el "nucli essencial del dret de representació política derivada de la impossibilitat fàctica que un representant polític pugui acudir a la cambra perquè està complint una mesura de presó provisional". Afirmen que l'exercici de representació política ha de ser presencial i que el fet que l'exerceixi la persona votada per la ciutadania és un "element estructural" de la democràcia parlamentària, motiu pel qual posen l'accent en la vulneració d'aquest dret.

Els magistrats es mostren contundents amb la feblesa argumentativa tant de Pablo Llarena com de la sala d'apel·lacions respecte a aquesta qüestió. El magistrat instructor va assenyalar en la seva resolució del 4 de desembre del 2017 que la presó provisional no impedia a Junqueras ser candidat, ser votat i escollit lliurement, però els jutges discrepants adverteixen que "no existeix cap cobertura legal per a la limitació derivada de la mera circumstància d'estar complint una mesura cautelar de presó provisional o sotmès a un procés penal". A més, critiquen que Llarena no expliqués per què és necessari impedir la participació en una campanya electoral sota el pretext de la reiteració delictiva, tenint en compte que la valoració d'aquest risc s'hauria de fer després de les eleccions.

La sala també apuntava que la seva decisió no impedia que més endavant es pogués revocar la presó provisional o prendre decisions puntuals que permetessin l'exercici del càrrec públic, però els jutges critiquen "l'absoluta indefinició" d'aquestes alternatives. "Pot dir-se, doncs, que el dret de representació política del recurrent es veia anul·lat. En un context com aquest semblava imprescindible un raonament sobre la possibilitat que el fet que s'haguessin adoptat algunes mesures de control no fos prou eficaç per mantenir un control suficientment intens del risc de reiteració delictiva amb la menor afectació possible del dret de representació política", apunten els jutges.

En definitiva, Valdés, Xiol i Balaguer creuen que s'haurien d'haver anul·lat les resolucions impugnades amb l'objectiu que la sala es tornés a posicionar valorant els elements que fan referència al dret de representació política. Són conscients, però, que en aquest moment l'estimació del recurs queda en una "mera declaració del dret fonamental invocat" perquè ja existeix una sentència ferma de condemna que va posar fi a la situació de presó provisional.

"Destruir" la sentència de l'1-O

L'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha destacat que el vot particular d'aquests tres magistrats, tot i ser minoria encara dins del Constitucional, "trenca la unanimitat" que fins ara havia tingut aquest tribunal quan resolia qüestions vinculades al Procés. En declaracions als mitjans, ha considerat que aquesta discrepància interna evidencia que es van vulnerar "drets i garanties" del líder republicà i que es va abusar de la presó preventiva. Precisament, Van den Eynde va presentar dilluns un escrit demanant la nul·litat de la sentència de l'1-O al·legant, entre altres qüestions, "la falta d'imparcialitat" del tribunal. És un moviment legal que ja han fet també altres condemnats pel procés i que és imprescindible per esgotar la via jurídica espanyola abans de poder acudir al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

Malgrat aquesta victòria parcial que, per a ERC, suposen els tres vots particulars dels magistrats del TC, totes les mirades dels republicans estan posades en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que aquest dijous s'ha de pronunciar sobre si es va vulnerar la immunitat de Junqueras quan el Suprem no li va permetre exercir com a eurodiputat. Van den Eyne no vol fer pronòstics sobre la decisió, però ha considerat que, en l'escenari més favorable, la justícia europea podria arribar a "destruir" la sentència de l'1-O. Dijous es revelarà la incògnita.