Tres setmanes que expliquen el distanciament Borràs-Cuevillas

BarcelonaSer secretari de la mesa del Parlament no era, ni de bon tros, la primera preferència de Jaume Alonso- Cuevillas. Qui coneix bé aquest advocat, encara diputat de Junts per Catalunya, considera que les seves aspiracions anaven més enllà quan va aterrar a la política catalana -era diputat al Congrés de Diputats-. La seva pretensió era ser conseller. Però hi va haver dues decisions, en el marc del trencaclosques intern de Junts, que el van situar com a candidat predilecte per a la mesa: el pas de Laura Borràs a presidir al Parlament i la negativa del fins llavors vicepresident de la cambra, Josep Costa -que va renunciar a agafar l’escó-, a acompanyar-la com a secretari. Després d’això, Borràs va voler situar algú de la seva confiança al seu costat i va creure que el perfil ideal era Cuevillas, amb qui ja havia fet tàndem al Congrés de Diputats, jurista de professió i amb un dels discursos més durs dins de Junts. La seva aposta, però, ha resultat fallida: només tres setmanes després del seu nomenament Cuevillas ha esmenat la seva estratègia i Junts l’ha apartat de la mesa.

El detonant va ser una entrevista publicada divendres a VilaWeb en què Cuevillas qüestionava obertament que s’haguessin de tramitar les resolucions favorables a l’autodeterminació i a la monarquia que poguessin comportar una inhabilitació. Ara bé, les declaracions públiques només van ser el colofó d’un distanciament entre Borràs i Cuevillas (almenys políticament) que es gestava ja des de feia tres setmanes. El primer senyal de dissonància entre els dos dirigents va arribar en les primeres reunions internes. Cuevillas ja havia anat expressant els seus dubtes sobre l’admissió a tràmit de totes les resolucions -aquest punt no s’havia qüestionat ni el 2017 ni en els últims tres anys- i sobre la necessitat d’exposar a querelles els membres de la mesa per qualsevol moció, encara que només tingués resultats simbòlics. El fet és que l’anterior mesa, presidida per Roger Torrent, ha sigut objecte de querellada per dues resolucions que no van tenir conseqüències pràctiques sobre l’autodeterminació i que aquest escenari es pot tornar a repetir si els grups parlamentaris presenten iniciatives similars -Junts portava al programa ratificar totes les declaracions de sobirania que s’han fet.

Però Cuevillas no només va obrir aquest debat. El segon senyal d’alarma per a Borràs va arribar amb la delegació del vot de Lluís Puig, exconseller exiliat, en el ple d’investidura. Cuevillas es va abstenir al·legant un conflicte d’interessos per haver participat en la seva defensa a l’exterior. Tot i que en aquell moment Junts va tancar files amb ell, diversos dirigents consultats dubten de la versió que va donar i afirmen que el moviment no va agradar a Borràs. A més, remarquen que en el fet no hi havia risc d’inhabilitació perquè sobre la mesa actual encara no pesa cap avís del Tribunal Constitucional. “La seva abstenció va evidenciar que no era el millor lloc on podia estar perquè podia afectar la majoria independentista de la mesa, ja que el Parlament està en el punt de mira”, va assenyalar ahir a Catalunya Ràdio la mateixa Borràs, que va afegir que la sortida de Cuevillas de la mesa ja s’havia gestat abans de l’entrevista.

Decisió ràpida

Sigui com sigui, la publicació divendres de l’entrevista va propiciar una decisió immediata de Borràs, però també del secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i de l’expresident Carles Puigdemont. Cuevillas va enviar un missatge intern al grup parlamentari per suavitzar la situació, ja sense cap opció de frenar el seu relleu. Aurora Madaula, diputada de Junts, aspira a ser la seva subtituta -tot i que es van valorar altres noms abans-, i el seu nom s’haurà de votar en el pròxim ple al Parlament. Pot ser en el mateix ple en què s’investeixi Pere Aragonès o en un de “tràmit” que es faci abans. I és que després de Setmana Santa la negociació entre ERC i Junts està freda: avui es reprendran les reunions formals però encara no s’albira un acord imminent.