Tres mesos més d’interinitat a les institucions

BarcelonaA Catalunya, la pandèmia de covid-19 l’està gestionant un Govern que està en funcions des de fa quatre mesos, sense president i amb un Parlament que no té capacitat legislativa. Aquesta situació s’allargarà, almenys, tres mesos i mig més dels previstos amb l’ajornament del 14-F i, de fet, encara que no hi hagi problemes per tirar endavant la pròxima investidura, probablement no hi haurà nou consell executiu fins al juliol.

“El Govern, quan està en funcions, ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l’exercici de la potestat reglamentària, i s’ha d’abstenir, llevat que ho justifiquin raons d’urgència o d’interès general degudament acreditades, d’adoptar qualssevol altres mesures”. La llei de la presidència de la Generalitat limita extremadament la capacitat de l’executiu en les circumstàncies actuals. És clar que la gestió de la pandèmia entra dins les “raons d’urgència” i es podrà continuar aprovant decrets llei -el rècord absolut, 67, s’ha registrat precisament en la legislatura passada- i també tirar endavant els suplements de crèdit necessaris per fer front al coronavirus. Queda descartat, però, que el Govern pugui tramitar projectes de llei i tampoc podrà presentar els pressupostos del 2021, que, tenint en compte els pocs mesos que faltaran per acabar l’any un cop fetes les eleccions, és molt improbable que aconsegueixin veure la llum.

Des del 22 de desembre, a més, el Parlament també està lligat de mans i peus. La legislatura es va dissoldre automàticament i la tasca dels pocs diputats que queden (22 dels 135) es limita a demanar compareixences dels membres del Govern, a fer propostes de resolució -sense caràcter vinculant- i a validar els decrets llei i els suplements de crèdit. Per tant, la cambra no té capacitat legislativa i les comissions parlamentàries han quedat suprimides fins que arribi la pròxima legislatura.

Nous consensos

La situació no és, doncs, la més idònia tenint en compte les múltiples crisis que es deriven de la pandèmia. Però no cal anar gaire lluny per buscar precedents de governs en funcions que s’han allargat en el temps. Entre el 2015 i el 2019, l’executiu espanyol, ja estigués liderat pel PP o pel PSOE, va estar més d’un any en funcions, concretament quinze mesos. Aleshores el motiu no va ser la inhabilitació d’un president ni la convocatòria associada d’eleccions, sinó les repeticions electorals que, primer el 2016 i després el 2019, van obligar els espanyols a tornar a passar per les urnes.

L’altra derivada de l’ajornament electoral és la renovació dels organismes que depenen del Parlament. Hi ha més d’un centenar de càrrecs vacants o caducats que els partits no han sabut desbloquejar per falta de consens. Les pròximes eleccions també haurien de servir per generar un clima diferent, amb grups més propicis a arribar a acords o, si més no, més conscienciats en la necessitat de posar fil a l’agulla en aquest tema. El síndic de greuges, per exemple, hauria d’haver plegat el 10 de febrer del 2019 després de 15 anys al càrrec. O la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que té tots els seus membres amb el mandat caducat. Sumant-los tots la xifra d’organismes a renovar s’acosta a la trentena.

Acabar amb l’interinatge també dependrà dels partits que aconsegueixin representació a partir del 30 de maig. Si no hi ha investidura a la primera, tornaria a començar el compte enrere de dos mesos cap al precipici electoral.