Tres mesos de la DANA: la batalla política impedeix la reconstrucció del País Valencià
L'enfrontament entre governs dificulta una recuperació que avança lentament i que exaspera molts afectats
![Fotografia amb dron dels centenars de cotxes afectats per la dana que romanen en una campa a Benaguasil avui que es compleixen tres mesos de la DANA](https://static1.ara.cat/clip/82c6ba8d-6462-4b2b-8a96-471ad3541f39_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
València"Estimat president, moltes gràcies per vindre tan prompte i pel contacte que [hem tingut] des del principi, amb tu a través de WhatsApp, amb la vicepresidenta, amb el comitè on hi havia també el ministre de l'Interior, de Defensa..." D'aquelles afectuoses paraules que el cap del Consell, Carlos Mazón, va dedicar al president espanyol, Pedro Sánchez, dos dies després de les greus inundacions que el 29 d'octubre van causar la mort de 224 persones i la desaparició de tres més al País Valencià, avui no en queda res. Tres mesos tard, l'estratègia política de les dues administracions ha curtcircuitat el diàleg entre els dos executius i està llastant una recuperació que avança lentament i que exaspera molts dels afectats, que veuen com les ajudes no arriben tan de pressa com voldrien i que hauran de passar anys perquè les seves vides tornin a ser com abans.
Els ponts entre l'Estat i la Generalitat continuen trencats i ni la visita de Sánchez a València la setmana passada va propiciar la trobada entre els dos presidents. La col·laboració es veu entrebancada pel pla del govern valencià de culpar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'Agència Espanyola de Meteorologia de no avisar la Generalitat de la dimensió dels aiguats i l'augment dels cabals dels rius i barrancs –dades que es poden consultar a través d'internet en temps real–, a més d'haver endarrerit diverses obres de prevenció. Els dos organismes neguen les acusacions i reiteren que el Consell tenia la informació necessària per advertir la població i, que si no va avisar, va ser per culpa seva. També emfatitzen que va ser precisament quan Mariano Rajoy presidia el govern espanyol que es van ajornar les obres per ampliar el cabal assumible pel barranc del Poio. Tampoc facilita l'entesa la negativa del Consell a facilitar detalls sobre la presa de decisions del dia 29 i sobre l'absència de Mazón que, tot i que a les 14 h les fortes pluges ja causaven les primeres inundacions a Utiel, hauria dinat durant diverses hores amb la periodista Maribel Vilaplana per oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública, segons la versió difosa pel dirigent popular i confirmada per la comunicadora.
Més bastons a les rodes: l'estratègia dels socialistes i de Compromís es basa a reclamar insistentment la dimissió de Mazón, tot i que el dirigent popular ha deixat clar que no plegarà, com a mínim de manera immediata. De la mateixa manera es podria qüestionar la decisió de l'Estat d'exigir a la Generalitat que reconstrueixi per si sola les infraestructures que són de la seva competència –sobretot les educatives i sanitàries, però també les carreteres, camins i ferrocarrils–, obviant que la valenciana és l'autonomia pitjor finançada. El govern espanyol pretén assumir la reparació de les instal·lacions municipals malmeses i les vinculades a la gestió de l'aigua, com el clavegueram, les depuradores i els barrancs, a més del servei de Rodalies i les carreteres de titularitat estatal. Un dels que té més clar que l'enfrontament no ajudarà a la reconstrucció és el conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, que tot i rebre crítiques de Vox per la seva suposada "equidistància", aquest dimarts ha insistit en el fet que "la unitat entre les administracions" és "clau" per superar la catàstrofe.
Mentre la picabaralla política continua acumulant titulars de premsa, als quals se sumaran els que generin les comissions d'investigació posades en marxa a les Corts, el Congrés i el Senat, les administracions locals no paren de reclamar més agilitat en l'arribada d'ajudes. "Han passat tres mesos i molts afectats continuen sense cobrar les indemnitzacions", va lamentar l'alcalde d'Algemesí i dirigent del PP, José Javier Sanchis, la setmana passada. I és que, segons les dades del Consorci d'Assegurances, amb data del 20 de gener l'organisme havia pagat 1.157 milions: 532 milions per danys en 61.000 vehicles, 350 per afectacions en 24.000 habitatges i 275 milions per destrosses en indústries i comerços. Es tracta de menys d'un terç del total, perquè el consorci ha registrat més de 230.000 peticions per les quals podria acabar abonant entre 3.500 i 4.100 milions d'euros. Les indemnitzacions se sumen a unes altres ajudes, aquestes sí distribuïdes amb "més rapidesa", segons l'alcaldessa de Catarroja, la socialista Lorena Silvent, com ara els 6.000 euros de la Generalitat i els 10.000 de l'Estat per a mobles i electrodomèstics o els 5.000 euros d'ambdues administracions per a autònoms i pimes.
En la llarga llista de tasques pendents per resoldre els pròxims mesos cal destacar el precari dia a dia de milers d'estudiants que es troben recol·locats en aules prefabricades o en altres centres dels seus municipis i de poblacions veïnes. També la situació del parc d'habitatges, perquè només a Catarroja –la segona localitat més afectada per la DANA–, d'aquí a uns dies es desallotjaran 45 cases per assegurar-ne l'estructura i se n'enderrocaran entre cinc i sis. Massa feina per fer i que la batalla política encara dificulta més.