Tres mesos en campanya
En la primavera més frenètica dels últims anys, Espanya viurà tres mesos seguits de campanya
BarcelonaFinalment no hi haurà superdiumenge electoral. Després de diversos dies desfullant la margarida sobre quin dia calia convocar eleccions, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va acabar optant pel 28 d’abril. Satisfeia així les demandes dels barons socialistes que li reclamaven no fer coincidir les generals amb les europees, municipals i autonòmiques del 26 de maig, però comprimia encara més un calendari ja prou atapeït durant els pròxims mesos. En la primavera més frenètica dels últims anys, Espanya viurà tres mesos seguits de campanya. Cent dies -al mig dels quals hi haurà les vacances de Setmana Santa- en què els ciutadans aniran dos cops a les urnes i que estaran marcats, a més, pel judici al Procés.
Oberta la cursa electoral divendres amb l’anunci de Sánchez, ahir ja es van viure els primers mítings de precampanya dels principals partits espanyols. Amb tot, la convocatòria oficial no serà fins al 5 de març, quan quedaran dissoltes oficialment les Corts espanyoles. Fins aleshores encara hi haurà un parell de plens a la cambra baixa en què el govern espanyol intentarà marcar perfil i dur a terme alguna de les mesures que volia deixar enllestides abans de tancar la legislatura. Tanmateix, des de la signatura del decret de convocatòria de les eleccions fins que comenci oficialment la campanya, el 12 d’abril, passarà encara una mica més d’un mes. S’obriran aleshores quinze dies de confrontació oberta entre els partits, que hauran de superar també l’inconvenient de fer mítings en Setmana Santa, que coincidirà amb l’equador de la campanya electoral.
En plena ressaca dels resultats del 28 d’abril començarà la cursa de les municipals i les europees, que en 13 comunitats espanyoles coincidiran també amb les autonòmiques. Passaran només 12 dies entre les eleccions generals i l’inici d’una nova campanya electoral, que durarà del 10 al 24 de maig. La compressió del calendari provocarà situacions de difícil gestió per als partits. Per exemple, quan hagin d’arribar a acords al Congrés i al Senat en plena confrontació electoral per les municipals i les autonòmiques, com ara sobre la constitució de les meses de totes dues cambres -i sobre els seus respectius presidents-. Acords que, en funció de l’aritmètica que sorgeixi de les urnes del 28-A, s’albiren complicats. El 26 de maig serà, doncs, la cita amb les urnes per a les europees i municipals -els governs municipals es constituiran el 13 de juny- i la fi de pràcticament tres mesos de campanya. Tres mesos en què, a més, està previst que hi hagi sessions del judici al Procés com a mínim tres dies per setmana, de dimarts a dijous. Un calendari diabòlic.
