Tres mentides (i una veritat) del jutge Manuel García-Castellón

BarcelonaÉs el jutge de moda en les causes relacionades amb el Procés com abans ho van ser Marchena, Llarena o Ramírez Sunyer. Des de l’Audiència Nacional és qui sustenta la tesi del terrorisme en les mobilitzacions que van seguir les condemnes del Tribunal Suprem als presos polítics. Manuel García-Castellón accepta el seu paper d’estrella del rock i aquesta setmana l’hem vist esbroncar Suïssa per la falta de col·laboració en el cas de Tsunami Democràtic. Però també l'hem vist mentir.

Mentida número 1: la que ell reconeix

La conferència organitzada pel Foro La Región que va fer el 5 d’octubre de l’any passat al restaurant A Carballeira de Santa Cruz continua donant molt de si. Ja va servir perquè algun dels investigats intentés recusar-lo (per la comparació que va fer entre la manca de prohibició de l’amnistia i la manca de prohibició de l’esclavitud), però ha estat la periodista de RTVE Silvia Intxaurrondo la que, escoltant la conferència completa –el que hauríem hagut de fer tots els periodistes–, l’ha deixat al descobert aquesta setmana. El 2002 García-Castellón va convèncer els jutges francesos que Espanya tenia controlat Yvan Colonna –un activista cors perseguit per l’assassinat del prefecte de Còrsega– a la Costa del Sol i que si França no compartia informació "immediata" amb ells sobre ETA, no els en donarien sobre Colonna un cop fos detingut. "Era mentida", va reconèixer el magistrat en la conferència d’Ourense. Colonna, de fet, va ser detingut un any després a Còrsega i, finalment, condemnat a cadena perpètua (va ser assassinat a la presó per un jihadista el 2022).

Mentida número 2: no sap res de l'amnistia

"Aquest magistrat desconeix qualsevol qüestió relativa a la norma citada en la comunicació". És la resposta que ha enviat al cap de l’Oficina Federal de Justícia suís, Guillaume Rousseau, quan aquest li va demanar per l’amnistia. En la conferència de l’octubre, de fet, es va escudar en aquesta llei –que ni tan sols s’estava tramitant encara– per esquivar algunes preguntes: "No puc respondre de forma directa perquè porto assumptes relacionats". A més, curiosament les imputacions formals de Carles Puigdemont i Marta Rovira les va decidir precisament quan l’amnistia agafava força en les negociacions entre el PSOE i l’independentisme.

Mentida número 3: el terrorisme del Procés

Aquesta hi haurà qui consideri que no és una mentida, sinó una opinió d’un jutge instructor (que serveix per buscar les costures a l’amnistia), però també en aquella conferència, García-Castellón parlava de terrorisme. Explicava com de dura havia estat la batalla primer contra ETA i després contra el jihadisme, del nivell “d’ignomínia i sadisme” en els assassinats i també de les amenaces de mort als jutges. ¿Algú que porta 21 anys a l’Audiència Nacional pensa ara que hi ha alguna comparació possible? ¿I quina és la veritat que anunciàvem al títol? "Els ciutadans no tenen justícia immediata perquè hi ha uns endarreriments gegantins". Ell porta més de quatre anys instruint les causes.

Els detalls de la setmana

Madrid es vol emportar el Mobile World Congress, el Primavera Sound i les grans fortunes i empreses catalanes, en especial de Barcelona. No sembla el millor context perquè els alcaldes de les dues ciutats siguin amics. Però res més lluny de la realitat. Jaume Collboni i José Luis Martínez-Almeida han exhibit aquesta setmana complicitat i n’han explicat el motiu: van fer amistat quan col·laboraven a La Sexta noche.

Les jornades laborals inacabables són un gran problema per a qualsevol professió. Quan hi ha ple al Parlament, aquesta setmana sobre la sequera, els periodistes no tenen més remei que estirar-les. El problema arriba quan la cambra els fa fora una estona després que els polítics hagin acabat de parlar sense que hagin pogut acabar la feina i, passades les 21.00 hores, l’hagin de completar als bancs del Parc de la Ciutadella.