Tres maneres de viure els primers cent dies al Palau de la Generalitat

BarcelonaCarles Puigdemont arriba amb l’obligació de portar Catalunya a la independència en 18 mesos, Quim Torra amb la meta de refer els danys causats pel xoc amb l’Estat i culminar el Procés i Pere Aragonès amb l’objectiu de consolidar una etapa de diàleg que porti a la resolució del conflicte. Els primers compassos de cada president deixen entreveure amb les trobades, els viatges i les iniciatives les intencions de cadascun. I també ja s’observa una càrrega que els tres comparteixen: superar els recels entre Junts i ERC.

Carles Puigdemont

Confrontació sense tancar la porta del despatx a ningú

Carles Puigdemont és investit president el 10 de gener del 2016, 105 dies després de les eleccions i un cop Artur Mas ja ha fet el pas al costat forçat per la CUP. Puigdemont va saber que seria l’escollit només 24 hores abans del ple. El Govern, però, feia mesos que estava dissenyat i tot va anar rodat: dos dies després els consellers ja havien sigut nomenats i 48 hores més tard es reunien per primer cop. “Prometo que m’hi deixaré la pell”, va dir en la investidura.

Les trobades: Anar i venir de personalitats

L’endemà d’aterrar a Palau es reuneix amb l’alcalde d’Artesa, i no ho fa per cap motiu especial, simplement perquè va ser el primer en demanar una audiència. Però si per alguna cosa estan marcats els seus primers dies va ser pel futbol. La primera sortida de Palau és per anar a Cornellà-El Prat a veure un Espanyol-Barça i dos dies més tard rep la insígnia d’or del Girona. A partir d’aquí, penja les botes i passa a les oficines: una reunió rere l’altra. Es reuneix, com és tradició, amb els líders dels grups parlamentaris i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però també amb el llavors líder del PSOE, Pedro Sánchez; amb el de Podem, Pablo Iglesias, i el de Cs, Albert Rivera. La trobada més esperada, però, era la de Puigdemont i Mariano Rajoy a la Moncloa -101 dies després de ser investit-, on només es van constatar les diferències. I també va coincidir amb Felip VI al sopar del Mobile World Congress. L’esquerda, però, tant amb el rei com amb Rajoy, s’eixamplaria molt més. Els primers compassos estan marcats per un anar i venir de personalitats de tot tipus: des dels principals líders patronals i sindicals fins als arquebisbes de Tarragona i Girona. També es veu amb el president de Flandes o amb el de Còrsega. Quan està a punt de complir 100 dies, tanca el cercle i després de debutar a Cornellà-El Prat, es reuneix amb el president de l’Espanyol, Chen Yansheng.

Iniciativa del Govern: La primera estructura d’estat

La primera decisió del consell executiu ja és una declaració d’intencions: donar rang de departament a Exteriors. I poques setmanes després arriba la primera estructura d’estat, o almenys així es defineix des del Govern: aprovar que s’enviï al Parlament el projecte de llei del llibre sisè del Codi Civil català. L’actitud de confrontació també s’entreveu amb l’acord perquè els béns de Sixena no puguin sortir de Catalunya sense autorització, amb el canvi de nom de l’Institut d’Estudis Autonòmics -que passa a dir-se per a l’Autogovern-, o amb un seguit de conflictes competencials davant el Tribunal Constitucional contra el decret de l’Estat d’autoconsum d’energia elèctrica o pel sistema nacional de protecció civil. La contestació de la Moncloa a l’actitud del Govern també arriba ràpidament en forma de suspensió temporal de la conselleria d’Exteriors per part del TC a instàncies de l’executiu espanyol. El Govern respon canviant el nom del departament i col·locant Exteriors entre Relacions Institucionals i Transparència.

Crisis: Inici de les desconfiances

Va arribar al càrrec enmig d’una crisi entre Junts pel Sí i la CUP que gairebé porta a la repetició electoral. La marea es va calmar fins als pressupostos, però tampoc va ser un inici plàcid. Pocs dies després d’arribar a Palau, el principal maldecap de Puigdemont és el seu relleu a l’alcaldia de Girona. Fins a vuit regidors van renunciar perquè Albert Ballesta -19 a la llista i aposta personal de Puigdemont- fos investit. Va estar només 13 dies al càrrec, ja que després de pactar l’estabilitat municipal amb el PSC es va obrir una crisi amb ERC. I això també va influir en les relacions entre Puigdemont i Junqueras, que es van començar a tensar. Encara ho van fer més quan el vicepresident va demanar una reunió amb Ximo Puig d’amagat del president. Dos crisis sobrevingudes, però, van marcar l’inici del mandat: l’accident de Freginals, on van morir 13 estudiants d’Erasmus de la UB, i també l’accident d’avió de Germanwings als Alps francesos, en què van morir 40 catalans. En paral·lel i fora del Govern, Puigdemont va haver d’afrontar la refundació de CDC. Poc s’imaginava que anys després estriparia el carnet.

Pere Aragonès

Nova etapa, vells costums

Pere Aragonès és investit president el 21 de maig del 2021, 96 dies després de les eleccions. Igual que Puigdemont i a diferència de Torra, l’executiu no tarda a arribar: dos dies després, els consellers prenen possessió. És el primer president en cinc anys que sap des de l’inici que ho serà i pot negociar la composició del seu govern. “Vull encaminar la resolució del conflicte amb l’Estat fent inevitable l’amnistia i l’autodeterminació”, va dir en la investidura.

Les trobades: Esport femení i països veïns

Es muda al despatx presidencial que havia agafat pols durant tres anys i la primera vegada que surt de Palau -a punt de començar la cinquena onada del covid-és per visitar el Parc Taulí de Sabadell. L’arribada d’Aragonès s’anuncia com una nova etapa, i de seguida es nota en termes esportius. Al primer partit que assisteix és la final de la Copa d’Europa femenina d’hoquei patins, rep l’equip del Barça femení al Palau i encara no s’ha assegut mai a la llotja del Camp Nou. Sí que ha anat a l’esplanada de l’estadi, però per visitar el punt de vacunació. També hi ha reunions que no fallen: amb Ada Colau, tots els grups -menys Vox- i, com no podia ser d’una altra manera, amb el president de Flandes. Ja s’ha reunit amb Pedro Sánchez -és qui tarda menys en fer-ho, 39 dies des que és investit-, i també s’ha vist amb Ximo Puig i el cap del Govern d’Andorra. Aragonès ha sortit de Catalunya per visitar dos cops Marta Rovira a Suïssa i un cop Puigdemont a Bèlgica.

Iniciativa del Govern: Coronavirus i repressió

La primera decisió de l’executiu no va ser qualsevol: convocar la taula institucional sobre l’aeroport del Prat. El covid ha marcat bona part de les reunions del Govern, i s’han tirat endavant mesures com tornar a aplicar el toc de queda -finalment derogat pels tribunals- o obrir la vacunació als més grans de 12 anys. Una mesura, però, va obrir totes les portades: crear el fons per als afectats pel Tribunal de Comptes. També s’han impulsat iniciatives que han fet enfadar la CUP, com formalitzar la candidatura per als Jocs d’Olímpics d’Hivern, i d’altres precisament per complir amb els cupaires, com traslladar el gabinet d’Interior a Presidència.

Crisis: Els esforços no donen fruits

Aragonès també arriba al poder després de mesos de crisi entre Junts i ERC. I una de les parts del pacte és millorar els mecanismes de coordinació. Tot i això, els engranatges fallen amb la tria del conseller que anirà amb el rei al Cercle d’Economia -s’anuncia Puigneró i ell s’hi nega- i amb el paper de l’ICF per avalar les fiances del Tribunal de Comptes, que torna a deixar les relacions tocades. Les aigües no s’han calmat i l’aeroport ha tornar a fer emergir retrets creuats entre socis. I tot això en un context de reactivació de la taula de diàleg que Junts veu amb escepticisme. Aragonès tampoc ha tingut un dia a dia fàcil: la cinquena onada i un estiu que va començar amb incendis sense treva i ha acabat amb el temporal a Tarragona.

Quim Torra

 Recomençar amb moltes maletes acumulades

Quim Torra és investit president el 14 de maig del 2018, al cap de 144 dies d’haver-se celebrat les eleccions i 53 dies després que Jordi Turull no superés la investidura. La intenció era tornar a nomenar la majoria dels consellers suspesos pel 155, però les traves judicials ho van impedir. I això va fer derogar la formació d’un Govern que, igual que Puigdemont, es va trobar fet: 15 dies després de la investidura va nomenar els consellers. “Sempre li respondré el mateix: jo em dec a la voluntat del poble de Catalunya i al Parlament”, va dir Torra a Miquel Iceta durant la investidura.

Les trobades: Rutes directes a la presó i l’exili

Arriba Torra i el despatx de Puigdemont continua a les fosques, ja que decideix ocupar una altra sala. L’expresident marca els primers dies del nou president. Tant que la primera sortida de Palau és per anar a Girona i la primera vegada que agafa l’avió per sortir d’Espanya és per anar a veure’l a l’exili. Abans d’això, havia anat dues vegades a Madrid a veure els presos polítics. Només serà l’inici: en 100 dies els visita set cops. En paral·lel, pel Palau passen tots els grups parlamentaris menys Cs -en protesta per la pancarta a favor dels presos que va col·locar només d’arribar-: l’alcaldessa Colau, sindicats i patronals, Pablo Iglesias, Alberto Garzón, i altre cop el president de Flandes. A més, viatja a Washington i a Escòcia. La trobada més esperada és amb el president espanyol, Pedro Sánchez, el 9 de juliol a la Moncloa.

Iniciativa del Govern: Recuperar-se del 155

La prioritat del Govern era recuperar-se després del 155, i per això va acordar aturar la liquidació del Diplocat, es van tornar a crear les delegacions i es va pactar retirar-se de la demanda pel 9-N que havia impulsat la Moncloa. A més, l’executiu va acordar personar-se en els recursos d’inconstitucionalitat de Podem i el Parlament contra el 155. Igual que els seus antecessors, les competències hi van jugar un paper important: el Govern va presentar al·legacions en 14 litigis competencials. I també hi ha haver la inversió per crear un hub, tot i que no aeroportuari, sinó tecnològic: l’aposta pel 5-G.

Crisis: Esculls enquistats

Torra va negociar amb la CUP la investidura de Puigdemont i Turull, i no va ser fins a arribar a Palau que va veure l’estat de les relacions entre ERC i JxCat. Tot i reeditar de nou la coalició, l’ambient no va canviar. Poc després de superar la barrera dels 100 dies, el Govern està a punt de caure. La causa va ser la gestió al Parlament del vot dels vuit diputats presos i exiliats suspesos pel Suprem . L’independentisme, per moments, va perdre la majoria. Fins i tot hi va haver una demanda de Puigdemont contra Roger Torrent al TC per no haver-lo deixat votar. Les relacions -que ja penjaven d’un fil- es van trencar i van ser Torra i Aragonès els que van escenificar la treva en una compareixença conjunta. Tot i això, van ser un primers compassos que, aïllant la variable de la relació entre socis, van ser relativament plàcids. Després, el coronavirus ho canviaria tot.