Un de cada tres litigis autonòmics al TC és sobre Catalunya

Un 34,4% de les impugnacions que ha analitzat el tribunal des del 1980 tenen protagonisme català

Impugnacions entre l'Estat i les comunitats
i ANNA MASCARÓ
08/08/2021
4 min

BarcelonaEls governs català i espanyol van sortir de la reunió de la Comissió Bilateral de dilluns passat amb la promesa de reduir la “conflictivitat institucional”, un concepte que fa referència als nombrosos xocs per les competències entre les dues administracions. Aquestes discrepàncies sovint acaben en mans del Tribunal Constitucional (TC), tal com ha passat amb la llei catalana que regula el preu del lloguer. La tensió ha sigut palmària durant el Procés, però la veritat és que sempre havia existit: Catalunya és el territori de l’Estat que més conflictes ha mantingut amb l’executiu espanyol des del 1980. En total, segons dades del ministeri de Política Territorial i Funció Pública, un de cada tres litigis autonòmics que han arribat al tribunal des de la seva constitució ha tractat de Catalunya. Dels 1.755 expedients que s’han obert -ja sigui per impugnacions de l’Estat contra accions de les comunitats o d’aquestes contra l’Estat-, 603 tenien Catalunya com a protagonista, un 34,4%.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Si mirem els casos en què és l’Estat qui actua contra una comunitat, veiem com en 184 ocasions ho ha fet contra lleis, decrets i altres disposicions catalanes, un nombre molt més elevat que el de qualsevol altra comunitat. Superar aquesta tibantor cada vegada que s’aprova una nova norma suposarà per als presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès navegar a contracorrent d’una tendència vigent des de fa més de quaranta anys. De les 625 impugnacions que l’Estat ha interposat des del 1980 -incloent-hi recursos contra lleis i decrets, conflictes de competència contra normes sense força de llei i impugnacions a resolucions i actes de les comunitats-, el 29,44% han sigut contra Catalunya, i la resta recauen en les altres autonomies, segons l’últim informe de la conflictivitat entre l’Estat i les comunitats elaborat pel ministeri a finals del 2020. Per exemple, el País Basc ha rebut 97 impugnacions, i Galícia, 46. Entre les comunitats menys afectades hi ha Múrcia, amb només vuit impugnacions, i la Rioja, amb quatre.

A l’altre cantó, el de la Generalitat també ha sigut el govern que més disputes per les competències ha plantejat a l’Estat. Dels 1.130 casos en què són les autonomies qui porten l’Estat davant del TC, en 419 la protagonista ha sigut Catalunya. El País Basc ocupa el segon lloc (194) i Andalusia és el tercer a la llista (93). Les comunitats que menys han apel·lat contra normes espanyoles són novament Múrcia (8) i la Rioja (10). Destaca la baixa conflictivitat de Madrid, amb només 14 recursos de l’Estat contra mesures de la Comunitat i 18 de l’autonomia contra el govern espanyol.

La distribució de les competències en el marc de l’Estat de les autonomies no ha estat mai exempta, per tant, de conflicte. Cal destacar que la gran majoria provenen del període comprès entre el 1980 i el 1999, quan en l’inici del desenvolupament autonòmic es van registrar fins a 1.024 impugnacions: el 42% del total. En aquest període, la majoria de protestes, 649, provenien de les autonomies, i la resta van ser impugnacions de l’Estat contra les comunitats.

El degoteig de discrepàncies ha continuat fins avui. Pel que fa a la conflictivitat institucional registrada a instàncies de l’Estat contra Catalunya, l’informe del ministeri diferencia entre diverses categories. Així, el govern espanyol ha plantejat 86 conflictes a la Generalitat, que segons fonts del ministeri engloben, d’una banda, els conflictes de competències recollits a la llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) -que afecten normes sense força de llei- i, de l’altra, les impugnacions de disposicions sense força de llei i resolucions de les comunitats previstes a l’article 161.2 de la Constitució. A més, ha presentat 100 recursos relatius a lleis i decrets. Hi ha hagut 184 desistiments i 139 sentències del Tribunal Constitucional. D’altra banda, la Generalitat va plantejar 281 conflictes competencials contra l’Estat i 419 impugnacions. Es van produir 74 desistiments i 341 sentències pel TC.

Què ha passat durant aquesta legislatura espanyola, que va arrencar el novembre del 2019? Segons dades del ministeri de Política Territorial, la Moncloa ha examinat fins a 94 lleis o normes catalanes i només n’ha impugnat cinc. En paral·lel, l’executiu català ha impugnat quatre lleis estatals. També s’han fet esforços per negociar una sortida acordada a 18 lleis catalanes -a instàncies d’Espanya- i tres d’estatals -a petició de Catalunya-. A més, el ministeri destaca que, gràcies al diàleg entre les dues administracions, s’han signat nou acords -set de totals i dos de parcials- a través d’un procediment, previst a l’article 33.2 de la llei del TC, que dona un marge de nou mesos per evitar la interposició de recursos d’inconstitucionalitat. En vuit casos el conflicte estava promogut per l’Estat i en un pel Govern.

Entre aquests vuit casos hi ha la llei dels pressupostos de la Generalitat per al 2020, la llei de ports de transport en aigües marítimes i continentals, la llei de vitivinicultura, la llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre instal·lacions que afecten el medi ambient, i la llei de protecció i ordenació del litoral -en aquests dos últims casos són acords parcials-, així com diversos decrets, entre els quals el reial decret del 31 de març per fer front al covid-19. També s’han remès cinc cartes de cooperació a Catalunya, un procediment que es porta a terme quan s’adverteix que un conflicte de competències ha quedat sense objecte totalment o parcialment en casos plantejats contra normes estatals que després s’han modificat o derogat.

Canvi de dinàmica

Si es compara la conflictivitat d’aquesta legislatura amb la de les anteriors, la tensió durant els anys més durs del Procés també es va fer evident en la via administrativa. Des del 2018, quan Pedro Sánchez va arribar al govern espanyol via moció de censura, l’Estat ha mantingut un total de deu disputes amb Catalunya, mentre que en els quatre anys anteriors la dada és de 25 conflictes sobre normes i altres disposicions catalanes plantejades per l’Estat. El 2017 va ser l’any en què el govern de Mariano Rajoy va portar més normes catalanes al Constitucional: en total, 13. En canvi, pel que fa a les reclamacions interposades per la Generalitat contra normes estatals, la tendència ha sigut més constant des del 2012, quan Rajoy va ocupar per primera vegada la presidència de l’executiu espanyol. L’any que Catalunya va elevar més queixes contra la legislació espanyola va ser el 2013 (10), mentre que la resta d’anys s’ha situat entre una i quatre. Amb el reimpuls de la Comissió Bilateral, Sánchez i Aragonès entomen el repte de rebaixar la tendència al xoc entre administracions.

stats