Els tres jutges alemanys en el seu laberint
MadridEspanya no és part en el procediment alemany. La seva posició està representada per la fiscalia, que ha donat llum verda a la sol·licitud de lliurament de Carles Puigdemont cursada pel magistrat Pablo Llarena. Això ja havia passat a Bèlgica el 17 de novembre. La fiscalia de Brussel·les també va considerar admissible l'euroordre enviada per la magistrada Carmen Lamela i, malgrat això, Llarena la va retirar el 5 de desembre a l'espera de la interlocutòria de processament.
La defensa de Puigdemont s'oposarà a la sol·licitud defensada ara per la fiscalia alemanya. La secció primera de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, integrada per tres magistrats, haurà d'adoptar una decisió, un procés que pot durar 60 dies i que podria perllongar-se perquè es pot recórrer davant el Tribunal Constitucional alemany. Però, sobre quines bases i què és el que han de decidir els tres jutges alemanys de Schleswig-Holstein?
Aquí, precisament aquí, hi ha el problema. Perquè el sistema d'euroordre, acordat a la Unió Europea el 2002, és senzill per a 32 delictes recollits a la llista de l'acord marc assumit per tots els estats membres, però ni la rebel·lió ni la malversació de fons públics hi figuren. Per tant, els jutges alemanys han de practicar una alquímia entre la llei interna i l'euroordre.
I les preguntes són: es limitaran simplement a comparar l'article 472 sobre rebel·lió del Codi Penal espanyol amb els articles 81, 82 i 83 del Codi Penal alemany que tracten de "traïció a la pau, alta traïció i posada en perill l'estat democràtic de dret"? Faran només una verificació literal dels articles 432 i 252 del Codi Penal espanyol sobre malversació de fons públics en relació amb l'article 246, d'apropiació indeguda, i el 266, d'abús de confiança, del Codi Penal alemany?
Les preguntes poden semblar una banalitat, però no ho són perquè la tipificació dels fets és fonamental. I per tipificar-los i resoldre l'enigma de si existeix o no doble incriminació cal anar als fets. En els 32 delictes que figuren en l'euroordre no hi ha aquest problema. Un exemple de la percepció que té el magistrat Llarena sobre aquesta dificultat ens dona una pista: ha marcat el delicte de corrupció a la llista de delictes pels quals demana el lliurament de Puigdemont. Per què? Perquè el delicte de corrupció és un dels 32 que figuren a la llista de l'euroordre. I Llarena disfressa la malversació com a corrupció.
Fins al 1974 el Codi Penal alemany preveia el delicte autònom de malversació, és a dir, un delicte la persecució del qual busca protegir el patrimoni públic. Però des de llavors s'ha substituït pel 246 d'apropiació indeguda. Hi surt també el 266, d'abús de confiança, que es podria invocar. Per descomptat la violència o amenaça de violència serà el tema central en el tàndem rebel·lió-alta traïció, però els tres jutges, en quines fonts es basaran? En l'ordre de processament? Llarena "actualitza" el delicte de rebel·lió amb una reinterpretació. I hi ha els escrits de la defensa. I els vídeos.
Es pot dir que els jutges alemanys no entraran en el fons. I és veritat. Però és que per definir la doble incriminació del tàndem rebel·lió-alta traïció no cal entrar al fons. Només cal examinar les aparences. Però, és clar, cal desplegar-les sobre la taula. Els delictes de rebel·lió i malversació desborden el vehicle de l'euroordre. I això és el que es trobaran els tres jutges de Schleswig-Holstein.