Tres informes per prendre una decisió: els indults ja són a la taula del consell de ministres

BarcelonaEl consell de ministres ja té totes les eines necessàries per avaluar la conveniència de concedir o no l'indult als presos polítics, un any i mig després que es comencessin a presentar les peticions. Els informes sobre la taula seran bàsicament el del Tribunal Suprem i el de la Fiscalia, tots dos en contra dels indults, però també coneix l'opinió –poc concloent– de l'Advocacia de l'Estat. Els únics informes que es posicionen obertament a favor de la reinserció dels presos –sense opinar concretament sobre els indults– són els de les presons, que ja s'han mostrat partidàries repetidament del tercer grau i que, quan van ser consultades pel Suprem, van repetir les conclusions: assumeixen la seva conducta i les conseqüències de les seves decisions durant la tardor del 2017.

• Per al Tribunal Suprem no n'hi ha prou amb assumir les conseqüències, sinó que un indult mereix que hi hagi "proves o indicis del penediment" del pres, tal com fixa l'article 25 de la llei d'indult. "Aquesta sala no pot fer constar en el seu informe la més petita prova o el més dèbil indici de penediment", argumenten els magistrats, que, a més, subratllen la insistència de Jordi Cuixart de "tornar-ho a fer".
• L'afectació de les famílies dels presos no és un motiu per indultar-los: "Conduiria al despropòsit que el compliment efectiu de les penes de presó quedés reservat, amb caràcter exclusiu, a aquells ciutadans que pel seu desarrelament, la seva pertinença a una família desestructurada o per la seva inadaptació a l’entorn social on es desenvolupa la seva vida , no els farien mereixedors de l’indult".
• El delicte de sedició "és quelcom més que un delicte contra l’ordre públic". "L'esperit de la llei és contrari a permetre la concessió d'indults a qui comet delictes contra la seguretat nacional en l'exercici de les seves funcions", afegeixen els magistrats, que recorden que el 2017 el Govern va impulsar "una mobilització encaminada a subvertir l'ordre constitucional".
• No es compleix l'excepcionalitat necessària per concedir un indult: ni ha passat un "elevat període de temps" entre la comissió del delicte i l'execució de la pena, ni s'observen circumstàncies en el penat per les quals "la finalitat resocialitzadora o rehabilitadora ja no resulta estrictament necessària".
• Les penes imposades als presos, d'entre 9 i 13 anys de privació de llibertat, no són "desproporcionades".
• L'indult podria ser utilitzat com a eina per garantir l'estabilitat del govern espanyol: "Alguns dels que aspiren al benefici del dret de gràcia són precisament els líders polítics dels partits que, ara per ara, garanteixen l'estabilitat del govern que ha de decidir sobre el dret de gràcia".

• Com que el president del govern espanyol i els ministres no poden ser indultats (autoindultats) per la comissió d'un delicte de traïció o contra la seguretat de l'Estat (la iniciativa ha de ser aprovada al Congrés), la Fiscalia interpreta que aquest supòsit es podria fer extensiu als membres d'un govern autonòmic.
• I encara que poguessin ser indultats, interpreta que els fets són tan greus que "comporten un atac frontal al nucli de l'Estat", fet que hauria de ser suficient per rebutjar-los.
• Adverteix que, encara que no siguin autoindults, si els concedís, el govern espanyol podria operar, "lluny dels paràmetres de la justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l'obtenció de suports parlamentaris". El suport parlamentari d'ERC és el que, segons la Fiscalia, voldria salvar l'executiu espanyol.
• Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena subratllen que els implicats no han mostrat penediment, que és un dels elements que l'article 25 de la llei de l'indult especifica que cal tenir en compte en l'avaluació del cas.
• Els fiscals també incorporen entre els seus arguments el fet que les penes siguin molt altes –de fins a 13 anys de presó en el cas del líder d'Esquerra, Oriol Junqueras– i que ningú n'hagi complert encara la meitat, tot i que això no sigui cap impediment legal per rebutjar l'indult.

• L'Advocacia de l'Estat va tirar pilotes fora negant-se a incorporar al seu informe "una valoració sobre la justícia o conveniència i forma de la concessió de la gràcia".
• Hi ha un únic punt a favor dels presos quan se subratlla que ja s'ha pagat la fiança que els reclamava el Tribunal de Comptes per l'1-O: "La fiança constitueix un element que repararia el perjudici econòmic produït a la hisenda pública".