Les tres fases del cas que esquitxa CDC
La investigació se centra en el presumpte finançament il·legal del partit a través de comissions
BarcelonaVa ser l’any 2005 quan per primera vegada, en seu parlamentària, es va pronunciar el cas 3%. Va ser el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que en resposta a una pregunta de l’aleshores cap de l’oposició, Artur Mas, es va defensar de les acusacions de CiU per l’ensorrament al Carmel per les obres del metro acusant el partit de tenir un “problema anomenat 3%”. Aquelles paraules van derivar en el cas Adigsa, que es va limitar a investigar càrrecs de l’empresa pública. El partit es va veure implicat de ple per primer cop quatre anys més tard, quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música. Començava el cas Palau, que derivaria en la investigació per presumpte finançament irregular de CDC. Una acusació de la qual el partit no s’ha desempallegat fins ara: el 3% ha aparegut en investigacions posteriors que han afectat els extresorers Daniel Osàcar i Andreu Viloca i, des d’ahir, dirigents del partit com Francesc Sànchez i el regidor de Barcelona Antoni Vives.
Cas Palau
CDC està acusada de presumpte finançament irregular
El cas Palau, amb Fèlix Millet i Jordi Montull com a principals acusats, es començarà a jutjar l’1 de març d’aquest 2017, set anys i mig després que esclatés el saqueig del Palau de la Música, que els mateixos responsables van acabar confessant. Després d’anys d’investigació -l’han pilotat fins a cinc instructors diferents-, el jutjat número 30 de Barcelona va concloure que CDC hauria cobrat comissions irregulars per part de Ferrovial a canvi d’adjudicacions d’obra pública de la Generalitat i altres organismes públics del 2000 a l’any 2009. Els cobraments es feien, presumptament, a través del Palau de la Música i a través de convenis de l’antiga fundació vinculada al partit, la Ramon Trias Fargas. Quan els fets van sortir a la llum, Mas va anunciar que la fundació retornaria els diners al Palau de la Música. El jutge de la causa acusa l’extresorer de CDC Daniel Osàcar de tràfic d’influències i blanqueig de capital per fer d’intermediari i li demana set anys i mig de presó. A CDC la situa com a responsable civil a títol lucratiu de la trama, i és per això que el partit té embargades fins a 15 seus com a garantia.
El cas Infraestructures.cat
Se centra en l’obra pública adjudicada pel govern Mas
El cas Palau no és l’únic en què s’ha vist assenyalada Convergència. El setembre del 2015, en ple procés sobiranista i abans de les decisives eleccions del 27 de setembre, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de la Fundació CatDem (antiga Ramon Trias Fargas) sota el nom d’operació Petrum II i va detenir el llavors tresorer del partit, Andreu Viloca, a més del director general d’Infraestructures.cat en aquell moment, Josep Antoni Rosell. A finals d’octubre també es va escorcollar l’antiga seu de Convergència del carrer Còrsega sota el marc de l’operació Petrum III i es va detenir un altre cop Viloca i el seu predecessor, Daniel Osàcar. S’acusa CDC de beneficiar-se de comissions il·legals a canvi d’obra pública que hauria adjudicat, presumptament, a través de la licitadora més important de la Generalitat, Infraestructures.cat, i també a través d’ajuntaments. Aquesta causa deriva d’una investigació iniciada a Torredembarra per la denúncia d’una regidora d’ERC per presumptes pagaments irregulars d’empreses a l’alcalde de CiU, Daniel Masagué. Les empreses afectades estan vinculades a la construcció com Teyco, de la família Sumarroca, Oproler, Copisa i Grup Tauler.
L’operació Pika
S’amplia el cas 3% a l’època de CiU a l’Ajuntament de Barcelona
Els papers requisats a Viloca en l’últim escorcoll van obrir una nova fase en la causa, la que ahir va iniciar-se sota el nom d’operació Pika. Amplia l’abast del 3% a les obres adjudicades per CiU en la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. La investigació considera que Viloca controlava les adjudicacions de totes les administracions en què governava CiU. Segons la fiscalia, l’extresorer portava el control detallat dels concursos i es reunia amb les empreses que després acabaven, presumptament, pagant una comissió. Això es donava a tots els nivells, segons el ministeri públic. La investigació va portar ahir la Guàrdia Civil a fer 18 detencions i 24 escorcolls entorn de vuit concursos, entre els quals tres grans obres públiques a la Barcelona de Xavier Trias: la construcció dels accessos i la millora del dic est al port barceloní, a més de l’adjudicació dels túnels de la plaça de les Glòries.
Els implicats
Andreu Viloca: el discret tresorer de CDC que ja va ser detingut pel mateix cas
Discret i amb poc perfil polític, Andreu Viloca ja va ser detingut l’octubre del 2015, també en el marc de la investigació del cas 3%. Sempre fugint dels focus mediàtics, Viloca ocupava les funcions de tresorer a CDC en substitució de Daniel Osàcar, apartat del càrrec el 2010 després de l’esclat del cas Palau.
Josep Antoni Rosell: l'exdirector d’Infraestructures considerat l’enginyer del 3%
El 2015, quan era director d’Infraestructures.cat, va ser detingut per haver inflat suposadament el preu d’algunes obres i beneficiat empreses afins a CDC. Quatre mesos després el Govern el va acomiadar. La Generalitat s’ha personat en la causa oberta contra ell.
Antoni Vives: l'home fort de Trias i relleu frustrat de l’exalcalde
Amb força experiència a l’empresa privada, va ser la mà dreta de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Com a responsable d’Urbanisme va centralitzar tota la contractació d’obra pública. Va abandonar la primera línia política just quan se’l situava com el relleu de Trias.
Francesc Sànchez: El responsable d’encarrilar el final de Convergència
Advocat de professió, ha sigut durant anys l’encarregat dels afers judicials de CDC. Amb una llarga trajectòria a Convergència, sempre entre bambolines i al costat d’Oriol Pujol, ha sigut una figura clau en la refundació de CDC, però no té responsabilitats al PDECat.
Sixte Cambra: l'amic d’Artur Mas que va intentar l’assalt de CiU al Barça
Amic íntim de Mas, va fer el salt a la política el 1989 com a senador per CiU després de perdre la presidència del Barça contra Núñez, en el que es va considerar una operació de CiU per liderar la principal entitat del país. És president del Port de Barcelona des del 2011.