Tres dies a la bombolla joancarlista de Sanxenxo

SanxenxoA la marisqueria Marlima de Sanxenxo hi va sopar alguna vegada Joan Carles I, i el propietari va penjar un quadre amb la fotografia de record. El negoci va passar de pares a fills, van fer una remodelació de l’espai i també van canviar la decoració. No perquè els encarregats actuals siguin menys monàrquics, sinó perquè van pensar que els quadres que hi ha ara són més bonics. És un exemple de la indiferència amb què la majoria de veïns de Sanxenxo han viscut sempre la presència del rei emèrit des de l’any 2000 en aquesta localitat costanera de Pontevedra. Tot i ser un habitual, el poble potser se n’assabentava perquè hi havia més policia o perquè hi havia regates, no perquè es fes veure. La seva vida a Sanxenxo s’ha circumscrit al Club Nàutic envoltat d’un petit grup d’amics que l’han mantingut en una bombolla. Així ha sigut també aquest cap de setmana, però amb algunes diferències.

“No crec que el rebin amb pancartes i banderes”, pronosticava dimecres la regidora del PSOE a l’Ajuntament de Sanxenxo Ainhoa Fervenza. Ràpidament es va constatar que no era així. Socis del club van desplegar divendres una gran bandera espanyola al balcó per rebre’l, com una mena de resposta a les crítiques que els últims anys han condemnat l’emèrit a l’ostracisme d’Abu Dhabi. Aquest dissabte també s’hi han acostat visitants amb rojigualdas i crits de "Viva el rey!".

La gent pel carrer encara se sorprèn de l’allau de mitjans de comunicació que ha revolucionat el poble. Fins i tot una quarantena de simpatitzants del BNG i republicans s’han concentrat aquest dissabte per protestar contra la seva presència, cosa estranya perquè no hi ha una gran oposició a la seva figura. El PP governa amb majoria absoluta i el partit sobiranista té dues regidores. Infructuosament, poc abans de la fugida del 2020, el BNG va demanar canviar el nom del Port Municipal Joan Carles. “Volem deixar clar que no és benvingut a Galícia”, deia el diputat de la formació al Congrés Néstor Rego, que encapçalava la protesta. Els monàrquics que passaven per davant murmurejaven un “fastigosos” o un “quina vergonya”, i un home aixecava ostentosament el dit del mig de la mà per la finestra del cotxe.  

Més enllà de l’opinió de Rego, la realitat és que Sanxenxo posa bona cara a Joan Carles, especialment per part dels estiuejants que passen caps de setmana o temporades en un lloc privilegiat de sol i platja. En l’època de bonança meteorològica, el municipi s’omple de famílies de classe mitjana-alta que hi tenen la segona residència –unes 11.000–, i alguns d’ells són socis del Nàutic. L’estètica de camisa i jersei a les espatlles, cinturó i nàutics en els homes predomina al passeig marítim. 

Dues cares de Sanxenxo

“No sé d’on surt això que és un poble elitista”, assegura a l’ARA l’alcalde, Telmo Martín, un dels protectors de l’emèrit. “Tenim hotels normals i famílies que cuiden bé la gent”, afegeix. El port antic va quedar enrere, així com les famílies que vivien de la pesca, i el turisme centra pràcticament tota l’activitat econòmica. Encara hi ha un alt percentatge de gent que lloga la casa als turistes per fer ingressos, però el model s’ha massificat i fa temps que els joves del municipi prefereixen buscar durant l’estiu zones més tranquil·les com San Vicente do Grove o Illa de Arousa.

La regidora del PSOE admet que abans del boom turístic era més evident aquesta cara elitista. De fet, recorda el seu passat com a treballadora del Nàutic. “Trucaven a un timbre perquè els atenguessis. Volien que els distingissis”, rememora. Amb el retorn de l’emèrit aquest cap de setmana, el PP ha recuperat el discurs que la seva presència repercuteix positivament en les inversions i el turisme. “Em fot dir-ho, però és veritat. Poses Sanxenxo al món”, reconeix la socialista Fervenza. En el cas del sector nàutic és indiscutible, però l’Óscar i el Jesús, dos nois joves, discrepen que Joan Carles atragui turistes. L’encarregada de l’hotel Panadeiramar corrobora que els anteriors caps de setmana també tenien ple.

Un altre sector que pateix una certa disfunció és el de les parròquies. Es mantenen famílies que passen aquí la Setmana Santa, l’estiu i Nadal i per a les quals la religió és un element important. La portaveu del BNG a Sanxenxo, Sandra Fernández, parla d’un “lobi de l’Opus Dei” amb influència: el 2017 el govern del PP va privatitzar la gestió de les escoles infantils i les va adjudicar a Fesan, una fundació amb lligams amb aquesta institució catòlica. La cèntrica parròquia de San Ginés de Padriñán va abandonar l’església anomenada temple petit perquè la massificació turística es va menjar espai, però això va fer que el temple nou ara pugui acollir fins a 800 persones. Les famílies conservadores que s’instal·len durant les vacances a Sanxenxo no abandonen els seus costums i l’economia parroquial se’n beneficia. Fonts consultades relaten que el pare de l’expresident espanyol Mariano Rajoy –té un pis a la localitat– hi solia fer visites amb el seu grup de joventut. “Eren gent molt religiosa i profundament pietosa”, anoten. El fill, dedicat a la política, no va seguir la tradició.

Joan Carles I, protegit

Els problemes de la gent corrent de Sanxenxo succeïen les dues últimes dècades mentre Joan Carles I gaudia de l’ambient exclusiu del Nàutic. Malgrat haver fet algun àpat al D’Berto d'O Grove o A Goleta, l’emèrit es va anar tancant més i més arran de l’abdicació amb el seu cercle del club. El deteriorament físic ja ha fet que aquest cap de setmana amb prou feines hagi pogut traslladar-se de la casa de Pedro Campos al port i pujar al Bribón. Al partit d'handbol del seu net Pablo Urdangarín a Pontevedra, a qui ha pogut saludar, ha patit una caiguda sense danys aparents baixant un graó. Queden lluny els anys en què es permetia festes amb noies al Nàutic, diuen les males llengües. Fa no tant, el novembre del 2019, compartia taula amb l’expresident gallec Alberto Núñez Feijóo, però ara l’única figura institucional que l’ha rebut és l’alcalde, Telmo Martín, un altre campechano, tal com el descriuen.

Dins la mateixa bombolla, la vida de sempre de l’emèrit a Sanxenxo ha patit canvis. El principal, haver d’esquivar una munió de periodistes que li demanaven explicacions. Déu el perdonaria? “Déu perdona si ell demana perdó”, respon un sacerdot del poble.