Tres dies per conquerir la medalla de plata en la cursa del 20-D

En l’Espanya del bipartidisme, era plenament aplicable aquella màxima esportiva segons la qual no es guanya el segon lloc, sinó que es perd el primer. Tot i això, i malgrat el momentani viatge al passat que va suposar el cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez de dilluns, la medalla de plata serà precisament el lloc del podi més disputat en els últims dies de campanya. Tret que totes les enquestes s’equivoquin -i en moments turbulents com els actuals no és descartable-, la demoscòpia apunta a un escenari en què el PP tornaria a guanyar amb cert marge -lluny, però, de la majoria-, mentre que el partit del cap de l’oposició actual i els dos emergents pugnarien per situar-se darrere seu. A més a més, ho farien amb tendències divergents: el PSOE en caiguda, C’s estancat i Podem en auge.

Consulta totes les enquestes a l'especial de l'ARALa primera enquesta que va fer saltar les alarmes a Ferraz va veure la llum a mitjans d’octubre i duia la firma de Simple Lógica. Apuntava que la llista d’Albert Rivera obtindria el 22,6% dels vots i superaria la de Pedro Sánchez, que n’aplegaria el 20,3%. El que llavors era una raresa, però, ha assolit la categoria de normalitat al cap de diverses setmanes. De fet, de les 67 enquestes elaborades des del 10 d’octubre -que l’ARA ha analitzat- en gairebé un terç els socialistes són incapaços de retenir el segon lloc -o fins i tot el tercer-. I, cosa que és pitjor per als interessos del PSOE, aquesta tendència s’ha anat accentuant. Així, en gairebé la meitat dels sondejos publicats l’última setmana (en 9 de 22) la medalla de plata és per a C’s o Podem.

Amb la tranquil·litat que li reporten unes enquestes que no li discuteixen la victòria, el president espanyol, Mariano Rajoy, va reconèixer ahir que dubta que Sánchez segueixi com a cap de l’oposició i, en concret, va apuntar que podria patir el sorpasso de Pablo Iglesias. Ho va afirmar encara ressentit pels atacs rebuts sobre la seva honorabilitat en el cara a cara del dia anterior amb el líder del PSOE. Un enfrontament que, paradoxalment, pot refermar les aspiracions del seu oponent. I és que els socialistes esperen que la fermesa demostrada i el fet que el debat a dos l’hagi ressituat a la pole actuïn com a punt d’inflexió.

Tanmateix, com també saben els esportistes, trencar tendències és complicat. I la del PSOE és clara: si les enquestes publicades fins a l’octubre li atorgaven una estimació de vot del 22,8% de mitjana, en la primera quinzena de novembre ja queia al 21,79%; en la segona, al 21,66%, i en els primers deu dies de desembre, al 21,4%. Però de l’11 al 14 -reflectint ja els efectes de la campanya- el declivi s’ha accentuat, ja que ha perdut més d’un punt i s’ha situat en el 20,35%. Les evidències demoscòpiques, però, no han alterat l’estratègia de Sánchez de vendre’s com l’únic candidat capacitat per plantar cara a Rajoy. En el mateix període, el líder del PP ha demostrat una enorme estabilitat, frenant les pèrdues de vot prèvies i situant el seu percentatge de vot sempre a l’entorn del 27,5%.

Just per darrere de Sánchez, el principal aspirant a liderar l’oposició és Rivera, un repte que tindria quasi garantit precisament si hagués pogut mantenir la tendència inicial. Catapultat encara pel segon lloc assolit al Parlament setmanes abans, C’s va créixer d’una estimació de vot del 18,4% al 19,87% fins a mitjans de novembre, quan els socialistes i Podem van intensificar els atacs al seu programa i el van escorar a la dreta. Des de llavors s’ha estancat o fins i tot reculat lleument fins al 19,32%, un punt per sota del PSOE. Va haver-ho de reconèixer dilluns Rivera, quan va cridar a un “esprint” per plantar cara al bipartidisme.

Aquest esprint, de fet, ja fa setmanes que el protagonitza Podem. Després de mesos d’un cert reflux, que l’havia dut al quart lloc, amb una estimació de vot del 13,59% a l’octubre, més de nou punts per sota dels socialistes, Iglesias va clamar el 2 de novembre que començava la remuntada. Amb les enquestes en contra, Podem va jugar fort, deixant de banda certes ambigüitats, aprovant un programa clarament d’esquerres, liderant aliances territorials potents a Catalunya, el País Valencià i Galícia, i marcant perfil en qüestions d’estat com el procés català o la lluita antijihadista. I l’estratègia li ha donat resultat, fins al punt que ha crescut quatre punts, fins al 17,38%, amb un auge molt accentuat en els últims dies.

Si aquestes tendències es mantinguessin, diumenge hi hauria un triple empat en el segon lloc amb tres forces amb entre el 19% i el 20% de vots. Els socialistes juguen amb l’avantatge que dominen les demarcacions petites, que els poden reportar més escons amb els mateixos vots, però això no calma gens els ànims entre les seves files. Amb aquestes dades, el portal de recopilació i anàlisi d’enquestes Electomanía s’atreveix a presagiar un PP vencedor amb 116 diputats, seguit per Podem amb 85, C’s amb 60 i un PSOE enfonsat amb 54. ¿Es compliran els pronòstics i les enquestes o, un cop més, seran paper mullat?