Tres associacions de jutges demanen a Sánchez que impedeixi aprovar l'informe del Consell d'Europa sobre els presos

BarcelonaTres associacions de jutges espanyoles han fet públic aquest divendres el rebuig a l'informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa que demana l'alliberament dels presos polítics, perquè consideren que posa en dubte "l'objectivitat" de la justícia espanyola i, concretament, del judici i la sentència del Procés. L'Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Foro Judicial Independiente van una mica més enllà i fan una petició explícita al govern espanyol: li demanen que "desplegui els instruments diplomàtics que té a l'abast" per impedir que s'aprovi aquest informe en l'assemblea del Consell d'Europa, perquè el consideren "injust i deshonrós per a un dels poders de l'Estat".

El mateix dia que es va conèixer el contingut de l'informe, a principis de juny, el ministeri d'Exteriors va publicar un comunicat en què en feia una interpretació del tot diferent. Assegurava que el text "avala l'actuació" d'Espanya amb els presos polítics i que la justícia espanyola havia defensat la "legalitat vulnerada" pels líders independentistes. Per a les tres associacions de jutges que aquest divendres han fet públic el posicionament a través d'un comunicat, l'informe dona una mala imatge de la justícia espanyola i per això, a banda de la petició al govern espanyol, també demanen als partits que tenen representació a l'Assemblea del Consell d'Europa que "exposin amb claredat" que el text "s'aparta radicalment de la realitat del funcionament dels òrgans judicials a Espanya". També exigeixen al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que denunciï les seves "falsedats i inexactituds".

Les tres associacions judicials adverteixen que l'informe "reprova que els polítics siguin jutjats per manifestacions fetes en l'exercici de les seves funcions", un extrem que censuren i asseguren que no és cert. Rebutgen que "els polítics i qualsevol ciutadà puguin resultar perseguits per exterioritzar les seves opinions polítiques" i entenen que això no ha passat en el cas del judici del Procés. Critiquen, de fet, que es presentin els fets de l'octubre del 2017 i les actuacions dels líders independentistes al llarg del Procés com una "mera discrepància política abordable des de l'àmbit del debat polític". Creuen que això reflecteix "un desconeixement de la lesió a béns jurídics essencials com són la pau pública, la seguretat ciutadana i la recta administració de fons públics".

Rebutgen l'equiparació d'Espanya amb Turquia

En aquest sentit, defensen que la sentència del Tribunal Suprem es va dictar "amb escrupolós respecte a totes les garanties d'un procés just" i recorden que va ser ratificada pel Tribunal Constitucional. Les tres associacions judicials obvien, en canvi, que hi va haver dos magistrats de l'alt tribunal que van emetre dos vots particulars en els recursos que ja han quedat resolts de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i també de Jordi Turull i Josep Rull.

Per això censuren que el Consell d'Europa faci "afirmacions que posen en qüestió l'objectivitat i la transparència del poder judicial a Espanya i el seu compromís de garantir la llibertat i els drets fonamentals". A més, lamenten que s'equipari Espanya i Turquia, perquè consideren que el règim polític, l'estat de dret i les garanties democràtiques "difereixen de manera rotunda". Creuen, a més, que les diferències són de "caràcter patent i conegut".

Creuen que l'informe fa seves les posicions dels líders independentistes que, segons les tres associacions judicials, pretenien tirar endavant una "campanya de desprestigi als òrgans judicials espanyols en previsió d'una condemna que veien segura". "Posar en qüestió la qualitat de la democràcia a Espanya i la feina dels tribunals i la seva defensa dels drets fonamentals, insinuant una complicitat en la persecució ideològica dels ciutadans, constitueix una fal·làcia que s'ha de reparar", conclouen.