Tres anys sense control parlamentari del CNI

MadridTota l'activitat del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) és considerada matèria classificada com a secreta i a la qual no es pot accedir ni es pot difondre. Ho estableix la llei 11/2002 que regula el funcionament del CNI. La normativa també inclou que aquest organisme d'intel·ligència s'ha de sotmetre al control parlamentari i ha de donar compte de la seva activitat a través d'una comissió al Congrés, la de control dels crèdits destinats a despeses reservades, que també té accés als secrets oficials i controla l'ús de fons reservats per part dels ministeris de l'Interior, de Defensa i d'Exteriors. Doncs bé, aquesta comissió fa tres anys que està inactiva: des de l'inici d'aquesta legislatura que no s'ha constituït i, per tant, ningú fiscalitza l'activitat del CNI.

Arran del Catalangate, ERC demanarà que es reactivi per aclarir qui hi ha rere el cas d'espionatge. L'òrgan està bloquejat pels vetos de les diferents formacions polítiques. La comissió la presideix la mateixa presidenta de la cambra, en aquest cas Meritxell Batet, i en formen part un membre de cada grup parlamentari. Però, per constituir-la, cal que tots els membres els validi el ple de la cambra baixa amb una majoria de tres cinquenes parts, és a dir, cadascú ha d'obtenir el suport de 210 diputats en una votació secreta a través de paperetes.

Històricament, les formacions independentistes han rebut el veto de la bancada de la dreta per tenir-hi una cadira. ERC, per exemple, només ha format part d'aquesta comissió del 2004 al 2008 i del 2017 al 2019 (és quan els republicans han tingut grup propi al Congrés). El PP havia vetat l'entrada d'ERC en aquesta comissió en diverses ocasions, sobretot quan era al grup mixt, i també s'havia negat a deixar-hi entrar l'esquerra abertzale (tant EH Bildu ara com prèviament Amaiur, al grup mixt). El 2008, per exemple, ERC compartia grup amb IU i va ser Gaspar Llamazares qui va entrar a la comissió. Però el 2011 els populars van tornar a oposar-se a la presència dels republicans amb l'argument que podrien passar informació als dirigents de l'esquerra abertzale. ERC no va tornar a la comissió fins al 2017, amb el republicà Joan Tardà. CiU, igual que el PNB, sempre n'ha format part. Per part del PDECat, l'últim representant va ser Jordi Xuclà, tot i que Ciutadans no va votar-lo ni a ell ni a Tardà.

Bloqueig parlamentari

"Les actuacions del CNI tenen control parlamentari, espero que avui es constitueixi la comissió", ha afirmat aquest matí la ministra de Defensa, Margarita Robles, en declaracions a TVE. Els socialistes s'han obert a desbloquejar la constitució d'aquest òrgan i el portaveu del grup, Héctor Gómez, va assegurar fa unes setmanes en una entrevista a Europa Press que havien traslladat al PP la seva voluntat "d'entesa amb tots els grups". Però amb l'actual fragmentació parlamentària es fa encara més difícil que els independentistes puguin accedir-hi perquè els haurien de votar diputats del PP, de Ciutadans o de Vox. Ara bé, també és veritat que tant socialistes com Unides Podem haurien de donar suport al candidat del grup d'extrema dreta perquè aconseguís prou vots.

Sigui com sigui, la conseqüència més immediata d'aquest bloqueig parlamentari és que l'activitat del CNI no té cap mena de control parlamentari, tal com exigeix la llei. En aquesta comissió, els ministeris que treballen amb partides de despeses reservades també han d'informar cada sis mesos de l'ús d'aquests fons. A partir d'aquí, els membres de la comissió poden elaborar un informe per enviar al govern espanyol i també al Tribunal de Comptes. Robles ha presentat la comissió com el lloc on el govern podrà explicar-se sobre el Catalangate: "És on, amb el límit de les reserves actuals, es pot explicar tot amb transparència, documentació i dins l'àmbit legal". Ara bé, Joan Tardà apunta a l'ARA que la funció de fiscalització de la comissió és limitada perquè els seus membres no tenen "capacitat per discernir si la informació que s'hi dona és tota la que es té o només la que interessa donar".