Tres dels joves d'Altsasu compleixen 1.000 dies a la presó a l'espera del Suprem

BarcelonaJokin Unamuno, Oihan Arnanz i Adur Ramírez de Alda han complert aquest dissabte 1.000 dies a la presó pel cas Altsasu, una baralla al bar Koxka d'aquesta petita localitat navarresa la matinada del 15 d'octubre del 2016 amb un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil fora de servei i les seves respectives parelles. La Fiscalia de l'Audiència Nacional hi va veure motivacions terroristes vinculades a ETA i la jutge instructora Carmen Lamela va assumir aquesta tesi per fer un ús de la presó preventiva dels afectats que va aixecar polseguera. L'1 de juny del 2018 els vuit implicats van ser condemnats –amb diferents penes que van dels 2 als 13 anys de presó–, però l'Audiència Nacional va descartar el delicte de terrorisme. El març d'aquest any es va confirmar la sentència i ara els joves esperen la resolució del Tribunal Suprem, prevista per al 18 de setembre.

Les sospites d'exageració dels fets van provocar des de l'inici una onada de solidaritat i un clam contra la injustícia pel cas Altsasu. Els acusats i les seves famílies sempre han defensat que es tracta d'un muntatge policial en què s'han buscat motivacions polítiques en una simple baralla de bar originada més aviat a causa de l'alcohol que no pas de la ideologia. A més, la jutge instructora va anar alimentant el procediment tot i la poca consistència de les proves dels guàrdies civils, un dels quals va esgrimir que va acabar amb la camisa trencada.

Al llarg de la instrucció i del judici, la Fiscalia va mantenir les seves peticions i la seva versió, que vincula els fets amb el terrorisme. "És feixisme en estat pur. És el pitjor de la naturalesa humana i el que desgraciadament va portar l'Europa del segle passat a una de les atrocitats més grans, i això és el que estem veient aquí a Espanya al segle XXI, gent que demana que d'altres se'n vagin del seu poble; són la xenofòbia, el racisme i el feixisme en estat pur, tal com hem vist en aquest judici", va defensar el fiscal en una de les sessions del judici oral. L'Audiència Nacional va descartar l'acusació de terrorisme i fins i tot la mateixa Fiscalia, en el seu escrit davant el Tribunal Suprem, va sol·licitar que es ratifiqués la sentència, que limitava els fets a delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.

El joves d'Altsasu han tingut múltiples suports des de diferents fronts, un dels quals l'independentisme català. La coincidència de l'abús de la presó preventiva i la vulneració de drets fonamentals en el cas Altasu i en el judici al Procés han sigut elements que han unit els dos moviments i que ha comportat que se celebressin manifestacions conjuntes, una de les quals, la que les entitats sobiranistes van celebrar a Madrid el 17 de març en ple judici del Procés, va comptar amb la presència de familiars dels joves d'Altsasu. A més, representants de formacions i associacions independentistes han freqüentat mobilitzacions a Navarra i Euskadi a favor dels condemnats.

Amb el compliment dels 1.000 dies de presó per a tres dels vuit condemnats s'arriba a una nova efemèride del cas Altsasu. Per això, la plataforma de suport als afectats ha organitzat un ascens a la muntanya de Beriain (Navarra) aquest dissabte, que ha comptat amb la participació dels familiars dels joves i desenes de persones més, que han exhibit pancartes amb els rostres dels condemnats.

A Barcelona hi ha hagut aquesta tarda una concentració per commemorar la data, de la qual s'han fet ressò diverses entitats independentistes, com la CUP i l'Assemblea. A la concentració, que ha aplegat un miler de persones, també hi han assistit personalitats polítiques com els dirigent d'Esquerra Joan Tardà i Isaac Peraire, així com el vicepresident de l'Assemblea, Josep Cruanyes. S'han pogut escoltar crits de "fora les forces d'ocupació" al pas per la prefectura de la Policia Nacional i "llibertat nois d'Altsasu".

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit la "llibertat immediata" dels joves d'Altsasu i ha mostrat "tota la solidaritat amb ells, amb les seves famílies i amb el poble basc". "No els oblidem", ha piulat a Twitter.

Des d'Esquerra Republicana també s'ha volgut enviar un missatge de solidaritat als joves. "Exigim la llibertat dels joves d'Altsasu un cop més, per justícia i per solidaritat, i perquè denunciem la vergonya, la persecució i la injustícia arreu. A vosaltres també us volem a casa!", ha piulat el partit d'Oriol Junqueras a Twitter.

L'interès electoral

Aquesta causa no només ha tingut una dimensió judicial i de mobilitzacions al carrer, sinó també política. Qui més ha volgut treure rèdit electoral del conflicte ha sigut el president de Cs, Albert Rivera, que el novembre de l'any passat va celebrar a Altsasu un acte de la seva plataforma, España Ciudadana, en suport a la Guàrdia Civil. La iniciativa va generar el rebuig dels veïns del poble, i el govern espanyol va acusar-lo de generar "tensió".

Per la seva banda, la mare d'Adur Ramírez, Bel Pozueta, va encapçalar la llista d'EH Bildu al Congrés per Navarra, per bé que no va sortir escollida. Aquest dissabte, en una entrevista a RAC1, ha assegurat que és "qüestió de voluntat política" posar punt final a la repressió judicial contra els joves d'Altsasu. "Qui ha tingut la voluntat perquè es visqui aquesta injustícia, que els nostres fills portin 1.000 dies a la presó, ha de tenir també la voluntat per acabar amb tot això, perquè ho pot fer", ha assenyalat.