El trencament entre Junts i els Mossos: una ferida difícil de curar
BarcelonaLes relacions ja no eren les d’abans, però l’escapada de l’expresident Carles Puigdemont després del seu retorn de l’exili és un punt de no retorn entre els Mossos d’Esquadra i Junts. Un trencament que serà molt difícil de reparar entre la policia catalana i un dels partits hereus del que va ser Convergència, la formació que precisament governant la Generalitat va impulsar el cos. L’enfrontament, tal com es va constatar ahir amb la roda de premsa d’Interior i la resposta de Puigdemont, és total. Sense precedents i sense perspectiva de refer ponts.
Curiosament, aquesta ruptura no es va produir per l’1 d’octubre del 2017, el moment més dur per als Mossos d’Esquadra –segons va dir ahir el cap de la policia, Eduard Sallent–, quan Puigdemont pilotava el Govern, sinó que s’ha produït en el post-Procés, quan Junts s’ha consolidat com a principal partit en l’univers postconvergent.
Torra com a símptoma
El moment més complicat entre un president de Junts i la policia catalana és la presidència de Quim Torra. Quan ahir el cap dels Mossos, Eduard Sallent, va incloure en la llista de retrets l’“apreteu” de l’expresident, ho va fer amb tota la intenció, perquè ell també hi era quan la cúpula dels Mossos i la part política d’Interior es van plantar davant del llavors president de la Generalitat durant les protestes per la sentència de l’1-O. Torra els va demanar que deixessin d’intervenir en les protestes, però el llavors conseller Miquel Buch s’hi va negar. En aquell moment Puigdemont també es va alinear en favor de Buch, segons relata David Madí –que també hi va tenir un paper per la influència que mantenia a Interior– en el seu llibre Merèixer la victòria (Columna, 2024), però l’episodi va deixar un pòsit que ha tingut conseqüències més enllà. Arran de l’experiència en el seu mandat, Torra va assegurar que “l’autonomia és un obstacle per a la independència”, posant paraules a una de les pulsions que s’han covat dins de Junts des de l’any 2017 i que més l’ha distanciat de l’antiga tradició política de Convergència. És a dir, des del seu naixement Junts transita, sovint en forma de pèndol, entre el que representa la frase de Quim Torra i el que era l’ideari de Jordi Pujol. I Puigdemont, amb la seva manera d’actuar, mai permet arribar a una conclusió definitiva sobre el que representa l’espai juntaire.
Quan ahir Sallent parla de l’expresident com d’una persona que no va tenir l’actitud que s’esperaven quan es va escapolir entre la multitud per evitar la detenció o va lamentar que altres càrrecs participessin en l’operació –provocada, en tot cas, per una ordre que hauria d’estar retirada per la llei d’amnistia–, li estava dient que ell i el seu espai polític s’han acabat assemblant més al que van representar aquelles paraules de Quim Torra que a la tradició que havien representat. I que, per cert, per trajectòria, Sallent ha conegut de prop.