El trencaclosques de Sánchez per evitar que el Suprem anul·li els indults

MadridEn una setmana la política espanyola ha canviat de paradigma. El debat ja no és si el govern espanyol concedirà els indults als líders independentistes o no, sinó quan, com i quins arguments donarà perquè la sala tercera del Suprem, on amb molta probabilitat acabaran, no els anul·li. La Moncloa ha entrat en un temps destinat a fer entendre, tant de portes endins com de portes enfora, el canvi de criteri de Pedro Sánchez, que tot just en la campanya de les últimes generals prometia que els presos polítics complirien la pena íntegra. S’aferra a “l’interès general” i a la necessitat de guiar-se pels principis de “concòrdia” per sobre dels de la “venjança”. Però el president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, ja ha elaborat un informe per preparar el terreny perquè la sala tercera del Suprem tombi els indults.

No tot és blanc i negre. El consell de ministres podrà escollir una àmplia gamma de grisos quan previsiblement faci públics els diferents indults. Fa setmanes que el ministeri de Justícia hi treballa, però necessitava conèixer el detall dels arguments del tribunal sentenciador per redactar cadascun dels informes en resposta als dotze líders independentistes condemnats pel Suprem. Amb la nova pantalla dels indults, el govern espanyol ha aconseguit allunyar el debat sobre l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. El PSOE va evitar que prosperés aquesta setmana una moció de la CUP al Congrés, negociada amb els comuns, perquè s’incloguin aquests dos punts a la taula de diàleg. Ha començat el temps de descompte i aquests són els principals elements en joc a partir d’ara.

El calendari

El consell de ministres decidirà abans de les vacances d’agost

Un cop Sánchez ha adobat el terreny per als indults, té pressa. “Volem que siguin com més aviat millor”, detallen fonts socialistes. Però hi ha límits: primer que passin les primàries andaluses del 13 de juny, que coincidiran amb una nova manifestació de la triple dreta a la plaça Colón de Madrid, i després veure el moment en què pot generar menys enrenou mediàtic. Això podria allargar-ho fins al juliol, a les portes de les vacances, però com més dies passin més explicacions prèvies haurà de donar Sánchez.

Els arguments

L’executiu creu que el missatge de “ho tornarem a fer” no ajuda

És la peça més important del trencaclosques. I el president espanyol ja ha desgranat els que seran els arguments principals: guiar-se pels “valors constitucionals” de “convivència”, “concòrdia” i “enteniment”. En els indults firmats fins ara se solen esgrimir les raons de “justícia i equitat”. Però té davant seu un informe del Suprem molt dur en què apunta que Sánchez vol l’indult per mantenir-se a la Moncloa. El president espanyol haurà de blindar molt la seva argumentació, sobretot tenint en compte que hi ha jurisprudència del 2018 que ara el tribunal podria estirar per intentar tombar l’indult si considera que amb els informes del Suprem i la Fiscalia a la mà no es donen els principis de “justícia, equitat i conveniència social”.

Els canvis en la pena

La Moncloa pot optar per reduir-la just per evitar la presó

El consell de ministres no pot aplicar un indult total, ja que hi ha l’informe en contra tant de la Fiscalia com del Suprem. Per tant, només té marge per rebaixar les penes de presó o inhabilització o bé substituir-les per altres maneres de complir la condemna. El més habitual en aquests casos és reduir la pena al límit dels dos anys, cosa que permet eludir-la, o commutar-la per multes econòmiques, ja que cal tenir en compte que l’indult no suposa la supressió del delicte, com seria en el cas de l’amnistia. Els presos polítics porten, en alguns dels casos, des de finals del 2017 a la presó, un temps que s’hauria de descomptar. La intenció és mantenir la inhabilitació.

Les condicions

Campo sol limitar tots els indults a la condició de no reincidir

“Indulto a XXX [nom de la persona] X mesos/anys de la pena privativa de llibertat imposada, mantenint la resta de pronunciaments continguts en la sentència pel que fa a la inhabilitat i multa, amb la condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de dos anys des de la publicació del reial decret”. Aquest és el text que per norma general sol acompanyar els reials decrets que aprova el consell de ministres després que ho proposi el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Hi ha la condició de la no reincidència per no revocar l’indult i segurament serà una pauta que farà servir la Moncloa per als presos polítics.

Informes iguals o distints

El Suprem ha fet un sol text però la Moncloa en prepara diversos

Tot i que fonts del govern espanyol asseguren que tots els informes tindran uns arguments i objectius semblants, Campo va obrir la porta aquesta setmana durant la sessió de control al Senat a la possibilitat que hi hagi indults diferents segons els condemnats. El fet és que, perquè no es confongui amb un “indult general”, que és com la Moncloa defineix l’amnistia -la Constitució prohibeix que el rei firmi aquest tipus d’indults-, el consell de ministres té intenció de donar llum verda a dotze informes diferents. Contrasta amb la decisió del Tribunal Suprem d’emetre un sol dictamen preceptiu però no vinculant de 21 pàgines. Xoca amb el fet que l’indult és una mesura de gràcia individual i que hi ha hagut reaccions molt diferents a la condemna. És el cas del líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va respondre al Suprem que “ho tornaria a fer”, mentre que l’exconseller Santi Vila s’ha mostrat partidari públicament de l’indult i així ho va transmetre a Marchena.

La justificació pública

El ministre de Justícia donarà la cara al Congrés per la decisió

Més enllà de la roda de premsa posterior al consell de ministres en què es decideixi sobre l’indult als presos, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s’ha compromès a comparèixer al Congrés per explicar els detalls de la decisió. De moment, la Moncloa ha descartat el ple monogràfic que ha reclamat el PP a la cambra baixa perquè el president espanyol expliqui el que des del partit de Pablo Casado, parafrasejant el Tribunal Suprem, consideren un “autoindult”. Ferraz porta mesos valorant els riscos d’assumir aquesta patata calenta i insisteix que no és per garantir-se estabilitat fins al 2021, sinó per definitivament intentar solucionar el conflicte amb la Generalitat. En paral·lel, caldrà veure quan Pedro Sánchez i Pere Aragonès es reuneixen a la Moncloa i es posa una data per a la pròxima reunió de la taula de diàleg.