El trencaclosques dels pressupostos

El desembre serà un mes decisiu per als comptes amb quatre actors clau: Govern, Junts, comuns i PSC

Aragonès, Illa i, en un segon pla, Batet en el debat de política general.

BarcelonaA qui se li faci feixuga la negociació dels pressupostos –o fins i tot llegir notícies sobre la qüestió–, hauria de saber que les converses per als comptes del 2023 poden ser de les més emocionants des de fa molt temps. Hi ha tres factors que ho demostren. El primer, que estan en joc uns comptes expansius amb 3.000 milions més per gastar que els actuals, cosa que fa que entitats sindicals, socials i econòmiques tinguin més incentius per pressionar per un pacte. El segon, que de l’aprovació dels pressupostos depèn en bona part l’estabilitat del nou govern en solitari d’Esquerra: si veuen la llum, tindrà un any de marge per governar amb una certa tranquil·litat. Si no, els tambors d’eleccions anticipades començaran a retrunyir amb força. En tercer lloc, per primera vegada des de l’inici del Procés podrien canviar els fonaments dels pactes de la política catalana. Tot dependrà de si el Govern aconsegueix un acord amb els comuns i Junts –l’escenari preferit–, o ha d’acabar pactant amb els comuns i el PSC. Si l’escenari fos aquest darrer, suposaria que per primera vegada en l’última dècada el PSC entraria a participar en la governabilitat catalana a través dels pressupostos, cosa que trencaria la dinàmica de blocs instal·lada entre el front sobiranista i el no sobiranista. Per fer-se una idea de la magnitud del canvi, no hi ha pressupostos a Catalunya amb el vot favorable del PSC des del 17 de desembre del 2009, quan encara manava el segon tripartit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb tots aquests elements sobre la taula, les negociacions ja fa dies que estan en marxa. Les converses més avançades són amb els comuns, que ja han aprovat amb el seu vot els comptes del 2022 i els del 2020. Ara bé, sense Junts o el PSC, serà impossible tirar endavant els del 2023. Amb aquests dos partits, la situació és més complicada. Amb els de Laura Borràs, perquè el divorci amb ERC al Govern és tan recent que els recels s’han solidificat encara més. Amb els de Salvador Illa, perquè són tants anys de viure d’esquena, que per arribar ara a acords s’haurà d’enterrar molt de temps de malfiances. Tot plegat, un trencaclosques difícil de resoldre.

Topos Puzzle Govern

El Govern, un dilema de difícil solució

El Govern va començar la negociació situant Junts i comuns com a socis prioritaris, però conscient que el pacte amb el partit de Laura Borràs és molt difícil, s’ha vist obligat a no descartar el PSC com a soci potencial. Si no hi ha un gir de 180 graus, en pocs dies el president Aragonès haurà de resoldre el següent dilema: o prorrogar els pressupostos i entregar a l’oposició el relat que l’executiu és dèbil o tenir nous comptes a costa d’haver-se de fer una foto amb els socialistes –i també els comuns–. L’elecció no és fàcil, ja que ja fa temps que Esquerra prioritza confrontar-se amb el PSC per guanyar-li terreny electoral. De fet, el president dels republicans, Oriol Junqueras, va proposar un veto als socialistes que amb el temps ha anat rebaixant. Ara mateix el punt de tensió és la informació que comparteix el Govern amb els tres possibles socis. Fonts de l’executiu asseguren que han enviat un “resum” de les xifres de cada conselleria i de la llei d’acompanyament –on es relacionen les mesures fiscals–. També han fet arribar un document amb “12 propostes” on veuen marge per negociar. No volen ensenyar tots els números dels comptes perquè sospiten que hi ha qui no vol arribar al final de la negociació i seria tant com ensenyar les cartes a mitja partida. “Volen entrar fins a la cuina, i ara no pot ser”, argumenta una veu de Palau.

Topos Puzzle Junts

Junts: el divorci amb ERC ho complica tot

Després del trencament del Govern a l’octubre pel desacord amb Esquerra, és complicat que ara des de l’oposició Junts vulgui esdevenir un soci del president Pere Aragonès. De fet, ja va deixar clar des del principi que aquests no eren els pressupostos del fins ara conseller, Jaume Giró (s’agafen al canvi de l’estructura de l’executiu i al fet que no coneixen les noves prioritats d’Esquerra), i que posarien condicions per a qualsevol acord. “Ara serem nosaltres mateixos”, ha afirmat per activa i per passiva el seu secretari general, Jordi Turull. I què vol dir això? El partit prepara un decàleg per enviar a l’executiu, però no l’ensenyarà fins que conegui, diuen, tota la informació dels comptes. Tanmateix, ja han deixat anar pistes sobre què volen que faci el Govern d’Esquerra. Per exemple, abaixar la pressió fiscal a través de la deflactació de l’IRPF, estudiar altres rebaixes impositives a successions, donacions i patrimoni o tirar endavant projectes com el BCN World o l’ampliació de l’aeroport del Prat. Una de les altres prioritats és defensar l’escola concertada i l’emergència sobre la situació del català. Aquestes demandes, en particular abaixar la pressió fiscal, són el que fa més difícil el trencaclosques, ja que entren en col·lisió amb l’altre potencial soci del Govern: els comuns.

Topos Puzzle ECP

Els comuns: el soci més fiable del Govern

Els comuns no volen ser un “xec en blanc” a disposició del president Pere Aragonès per aprovar els pressupostos. La seva líder, Jéssica Albiach, ho remarca cada vegada que parla de les negociacions amb el “Govern en minoria”. Potser per això quan JxCat va sortir de l’executiu el partit lila va elevar les seves demandes insistint en una pujada d’impostos i deixant clar que els comptes d’ERC no poden ser com els de l’exconseller Jaume Giró. Una manera indirecta, també, d’empènyer els republicans cap al pacte amb els socialistes. Però el PSC tampoc és partidari d’un increment tributari i defensa la “prudència fiscal”, així que els comuns estan sols en aquesta exigència. Sigui com sigui, el Govern assegura que és amb els comuns amb qui les converses estan més avançades, i el cert és que la formació lila no ha volgut posar cap línia vermella. La reunió d’aquesta setmana amb diversos membres d’Economia i Presidència va ser sectorial, sobre medi ambient i energies renovables. L’última va ser divendres, amb les polítiques d’habitatge com a tema central. S’ha avançat en qüestions com l’energètica pública: els comuns reclamen que pugui actuar com a comercialitzadora. Però encara no hi ha res tancat, ni de bon tros. La negociació continua.

Topos Puzzle PSC

El PSC: negociacions entre recels recíprocs

Des del mes d’agost el PSC allarga la mà al Govern pels pressupostos, però en les darreres setmanes els socialistes han sortit descontents de les reunions. Volen entrar en el detall en els comptes i pactar-los de tu a tu amb l’executiu, i es neguen a enviar una llista de prioritats perquè sigui el Govern qui les encabeixi en el document general. Recorden que són la força més votada del Parlament –tenen els mateixos escons que els republicans, 33– i exigeixen accedir a totes les dades. L’executiu assegura que el PSC disposa de la mateixa informació que Junts i els comuns, els quals, recorda, són la seva prioritat. L’estira-i-arronsa sobre aquest tema els ha impedit fins ara entrar pròpiament en la negociació, malgrat que el Govern va arribar a presentar-los un conjunt de propostes per mirar de decantar la situació. De moment, s’han limitat a rebutjar la proposta dels comuns d'apujar determinats impostos, però res més. “No farem pública cap condició fins a tenir totes les dades”, assenyalen fonts del partit de Salvador Illa, que dimecres ja va deixar clar a Aragonès que “d’aquesta manera, no”. L’advertència va ser un toc d’atenció per exigir al Govern un canvi de tracte, i en cap cas una ruptura de les converses. Qualsevol possibilitat d’acord, però, encara està molt verda.

stats