A treballar per guanyar la llibertat

Vicepresident de la GeneralitatFa només dos dies, amb l’amic i conseller Romeva, parlàvem de l’amenaça de presó que pesava sobre tots nosaltres. Les paraules del fiscal general Maza, 'Más dura será la caída', no presagiaven res de bo. De fet, ja havíem vist amb els Jordis com un parell de dies abans del seu empresonament ja es filtrava en mitjans polítics i periodístics que l’ordre seria de presó, que ja estava tot acordat. Novament ha estat així, cinc minuts de declaració han estat suficients. Vuit consellers del govern de Catalunya, inclòs jo mateix, som avui a presó, en aplicació del codi de justícia que regeix a l’estat espanyol. Ens van citar a través dels mitjans de comunicació, dimarts al vespre; la citació no la vam rebre fins dimecres, dia festiu, en menys de 24 hores se’ns citava a l’Audiència Nacional de Madrid per defensar-nos de peticions fiscals que podien sumar 30 anys de presó per a cadascun de nosaltres.

Deia dimarts el conseller Romeva que si el preu de la llibertat era la presó, pagaríem aquest preu. L’hi vaig sentir dir vehement, amb un verb serè i clar, amb una dignitat que em va colpir, mentre compartia amb alguns de nosaltres, també en presència dels consellers i amics Carles Mundó, Jordi Turull i Josep Rull, que aquests dies ja s’havia anat acomiadant de la família, dels fills, de la seva dona, dels amics. El mateix que havíem fet tots nosaltres, procurant passar els darrers dies a prop dels nostres, dels que més estimem, dels meus dos fills, que, petits com són, encara no poden entendre què està passant. Des de fa dies que som molt conscients del nivell d’agressivitat del govern del PP, legitimat pel PSOE. Permeteu-me que, amb tota la serenor, em pregunti si hauria estat possible l’aplicació del 155 sense l’absoluta complicitat del PSOE i, tristament també, del PSC. Sense el PSC, entregat en cos i ànima al PP, cap de nosaltres no seria avui a presó, cap. Tampoc els Jordis. La seva legitimació per perpetrar aquest escenari de repressió ha estat imprescindible. Entre la veu del poble, entre aquells que només volem votar i decidir, i l’autoritarisme d’un partit com el PP, la direcció del PSC ha triat repressió, suspensió de les llibertats, liquidació de les institucions i presó per a tots nosaltres. I no ho dic amb acritud, ho explico perquè sento pena, veritable llàstima, per un partit que ha acabat atrapat en manifestacions al costat del PP i l’extrema dreta, al costat del partit més corrupte d’Europa, ferotgement al costat del partit de tradició democràtica més rància que hagi pogut existir, del partit que recollia signatures “contra Catalunya” amb Rajoy al capdavant, del partit que ha convertit l’aparell judicial en un òrgan servil, que ha naturalitzat la corrupció en tots els nivells i que conspira des del mateix ministeri de l’Interior per fabricar calúmnies, arruïnar persones i destrossar la sanitat pública. I tot, tot, amb absoluta impunitat.

Però no és pas a aquests que vull dedicar més mots. No paga la pena. Diu el versicle de la Bíblia: “Senyor, perdona’ls, perquè no saben el que es fan”. Doncs això, oblidem tot el dolor que ens volen infligir i no ens deixem arrossegar per cap altre sentiment que no sigui l’amor a la llibertat. Necessitem dedicar totes les nostres energies a defensar la democràcia, a organitzar una defensa dels drets civils i polítics, a treballar per guanyar la llibertat, a seguir treballant perquè es respectin els drets civils i polítics de tots els ciutadans de Catalunya, hagin nascut on hagin nascut, parlin la llengua que parlin, se sentin catalans, espanyols, àrabs o argentins, o potser tot alhora. Aquesta lluita no va de banderes, va de democràcia, va de permetre que la veu de la ciutadania es respecti. I ho hem de seguir fent, amb determinació, amb coratge, però també amb absolut respecte per les idees de tots i cívicament, repudiant tota expressió de violència, començant per l’única que estem veient als carrers, la de l’extrema dreta que actua amb tota impunitat.

També vull demanar als partits i a les entitats que facin tots la seva feina, cadascú al seu lloc, amb una sòlida unitat d’acció. I, per favor, ho demano per la concòrdia i l’harmonia de tots, prou de debats i polèmiques sobre com es presentarà cada partit a les eleccions. Prou, aquest debat només ens fa mal i ens fa perdre de vista tota la feina que cal seguir fent. Aquest episodi ja el vam viure i va ser nefast. Cadascú que triï la millor fórmula per concórrer a les eleccions, que cap demòcrata es quedi a casa el 21-D, que cap persona que estima la llibertat deixi d’anar a votar, que cada partit s’esforci a fer el millor resultat possible i que la unitat d’acció i una estratègia compartida sigui allò que ens uneixi, amb respecte per totes les sensibilitats.

També em permeto, com a president d’ERC, de fer arribar un missatge a tota la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya i a tota aquella gent que hem anat incorporant els darrers anys. Us vull tots units, com sempre, fent pinya al costat de la secretària general, la Marta Rovira, una gran dona que gaudeix de tota la nostra estima i confiança: ella és el futur. Sé que seguireu sumant i sumant, construint una gran força política que posem al servei de la llibertat i la justícia, vull que seguim sent un exemple d’honestedat, de rigor, de bones persones. De fet, en això estic molt tranquil, perquè estic envoltat de gent que és molt millor que no pas jo, de gent amb una gran capacitat i un compromís inequívoc. Dels estimats Joan Tardà i Gabriel Rufián, en representació de tots els diputats i senadors, no afluixeu, amics!, és un plaer i un honor compartir aquest camí amb vosaltres; del Chaquir, l’Alba Vergés i en Roger Torrent i de tot el grup parlamentari, sou molt bona gent; de tots els alcaldes i regidors que hi deixen la pell cada dia; de tots els militants que treballeu amb passió en cadascun dels vostres municipis. Recordeu bé el que us dic, som els que mai ens cansem, som els que mai ens rendim!

I, finalment, un missatge a tot el poble de Catalunya, mai no defalliu. Ens hi juguem tant que ens ho juguem tot. Siguem dignes de tota la gent que ens ha precedit, penseu en els vostres fills, penseu que som davant d’una operació de càstig contra les llibertats, contra Catalunya, que ens volen de genolls, submisos, que ens volen convertir en una província, que atien l’odi contra l’escola catalana per crear un problema on no n’hi havia, que un dia i un altre atempten contra totes les nostres decisions i voluntat, que fomenten la fugida d’empreses amb tot el desvergonyiment, que alimenten l’economia especulativa i menyspreen l’economia productiva, que ni tan sols es comprometen a respectar les eleccions que ells mateixos han convocat. I, davant de tot això, serenitat, determinació, mobilització, compromís i vots i urnes; donem un exemple votant massivament, com vam fer l’1 d’octubre, malgrat els cops de porra i la brutalitat policial contra els ciutadans que volien votar. Doncs ara, tornem a votar, perquè per a nosaltres les urnes són sagrades i la millor resposta que podem donar és una victòria de la democràcia el 21 de desembre. Treballem sense descans, seguim, perseverem, amb el cap ben alt i l’ànima joiosa.

Una abraçada fraternal a tots els catalans, som un gran poble i n’hem d’estar orgullosos.

Guanyarem! No en dubteu pas, per difícil que sigui el camí, perquè la causa que representem és la de la llibertat i la fraternitat entre tots els pobles.