Treballadors d’Exteriors es van plantar dilluns contra Bosch
Directors generals i secretaris van qüestionar la versió del conseller en el consell de direcció
BarcelonaAlfred Bosch va dimitir dilluns empès per la situació “insostenible” que ell mateix va reconèixer que s’havia generat a la conselleria d’Exteriors des de la publicació del cas d’assetjament sexual que afectava la seva mà dreta. Però aquesta no era la seva intenció. D’una banda la pressió d’ERC però també de JxCat i, de l’altra, la d’alguns treballadors i alts càrrecs de la conselleria, van contribuir-hi. Segons ha pogut saber l’ARA, diversos treballadors del departament es van plantar aquell dia exigint que el conseller assumís responsabilitats.
Diversos tècnics i funcionaris de la conselleria van avisar que no anirien a treballar dimarts si el conseller es mantenia en el càrrec. D’altres es van negar a acudir als actes que hi havia programats a partir de dimarts amb Bosch. En general, la plantada va sumar treballadors de les diferents àrees que conformen la conselleria, tot i que n’hi va haver algunes que la van defensar de manera més vehement. Mai se’ls havia informat que el cessament del cap de gabinet, Carles Garcias, fos conseqüència d’un possible assetjament a treballadores. De fet, segons diverses fonts, la versió que havia circulat internament és que va marxar per voluntat pròpia, i Bosch se’n va acomiadar amb camaraderia per Twitter. Encara més cordial va ser el comiat a la conselleria a finals de gener, quan el conseller li va entregar diversos regals i li va agrair la tasca feta durant el temps que havien treballat junts. Per tant, per a molts treballadors que no hi mantenien un tracte directe o continuat, la notícia va ser tota una sorpresa.
Els retrets cap a Bosch no li van arribar només dels treballadors. Aquell dia va intentar explicar-se davant del consell de direcció, format pel seu gabinet, a més del secretari general, directors generals i secretaris de la conselleria. Van ser almenys cinc persones les que li van qüestionar el relat en aquesta reunió. En alguns casos s’havien assabentat del cas per la informació publicada per l’ARA i van carregar contra la gestió que se n’havia fet. Bosch, però, no va mostrar en cap moment la intenció de dimitir.
Al matí l’encara conseller havia sigut citat pel president del Govern, Quim Torra, que ja li va demanar que assumís responsabilitats. A la tarda Torra hi va insistir en una reunió amb el vicepresident, Pere Aragonès. Esquerra no havia demanat públicament la dimissió del conseller. En roda de premsa, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, havia eludit la qüestió. Vilalta, que, malgrat el que va dir públicament, fonts del partit situen com una de les persones que més obertament van defensar que calia rellevar Bosch, també va acompanyar el conseller en l’anunci de la seva dimissió. Va ser al vespre, després d’una reunió urgent de l’executiva republicana, i no pas a la seu d’Exteriors sinó a la del partit. Una compareixença sense preguntes.
L’endemà Bosch va tornar al departament a acomiadar-se i també ho va fer de manera informal de la resta de consellers del Govern aprofitant la reunió del consell executiu. Segons expliquen a l’ARA diverses fonts, l’ambient ha sigut tens tota la setmana a la conselleria i les converses han estat monopolitzades pel cas d’assetjament.
Explicacions de Villatoro
Tot i que formalment la responsable de la conselleria d’Exteriors és des de dimarts Teresa Jordà -que s’ha reunit ja amb el consell de direcció-, han sigut el secretari general, Aleix Villatoro, i la secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Mireia Borrell, els que han encapçalat les trobades que s’han fet durant la setmana amb els treballadors. Tots dos van demanar disculpes a les víctimes, tant per “l’error” d’haver fet un comiat cordial a Garcias -ell fins i tot va pujar diverses fotos de celebració a Twitter- com per no haver actuat abans.
Ara bé, en una de les trobades, Villatoro va remarcar que l’assetjament no havia inclòs agressions físiques i fonamentalment va carregar contra el protocol de la Generalitat, segons ell poc clar i desconegut per la majoria de treballadors. El número 2 de la conselleria va argumentar que aquests havien sigut els motius pels quals s’havia dubtat d’activar-lo en el cas de Garcias.
Ara la via del protocol contra l’assetjament de què disposa l’administració ja no es pot activar perquè ni Garcias ni Bosch són a la Generalitat. Per tant, el Govern ha obert com a alternativa una Inspecció General de Serveis de Personals, la competència de la qual recau en la direcció general de Funció Pública. Els objectius són bàsicament dos: aclarir per què Bosch no va activar el protocol i per què no va posar en marxa els mecanismes d’atenció psicosocial a les víctimes. De moment, les treballadores d’Exteriors ja han fet la seva primera petició: que el protocol de la Generalitat garanteixi l’anonimat.