Les traves perquè Puigdemont i Junqueras tornin a ser candidats

Barcelona“Vull continuar lluitant, com ho he fet sempre, per la llibertat del meu país. Vull defensar els meus drets polítics i els de tots els represaliats, que és allò que ens volen arrabassar, i per això he decidit presentar-me a les eleccions europees”. Oriol Junqueras serà el cap de llista d’ERC l’any que ve des de la presó de Lledoners. Serà la segona vegada que encapçala la candidatura dels republicans des que el 2 de novembre del 2017 va ser empresonat per ordre de l’Audiència Nacional, però aquesta assumeix que serà l’última, almenys a curt termini.

Si les previsions són bones, el Tribunal Suprem l’inhabilitarà -el seu entorn assumeix la condemna en un “judici injust”- immediatament després de les europees. El cas de Carles Puigdemont no és exactament el mateix, però s’hi assembla. L’expresident del Govern no té intenció de presentar-se a les europees, però manté el lideratge del seu espai fins al punt que pretén tornar a ser investit pel Parlament. El Suprem el va suspendre -com a Junqueras- al juliol i, tot i no poder jutjar-lo si no torna a Espanya, el pot mantenir suspès fins que no prescriguin els delictes pels quals es condemnin els seus excompanys de Govern. Si vol tornar a ser candidat haurà de lluitar contra les suspensions, però també contra els problemes burocràtics derivats de viure a l’estranger.

Puigdemont va sortir de Catalunya en direcció a Brussel·les el cap de setmana posterior a la declaració d’independència del 27 d’octubre. No hi ha tornat, malgrat la promesa de fer-ho si l’independentisme guanyava les eleccions del 21-D. Sap que si ho fa serà immediatament detingut i posat a disposició del Tribunal Suprem, que ha intentat sense èxit extradir-lo des de Bèlgica i també des d’Alemanya. La llei electoral obliga tots els electors a ser al cens i, quan la residència a l’estranger és permanent, a tramitar la seva alta al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). Ara per ara, l’expresident no té problemes en aquest sentit perquè continua empadronat a Sant Julià de Ramis, malgrat que no hi pot viure. Però ni és al CERA ni hi podrà ser: el registre és presencial a les oficines consulars de les ambaixades, on si hi anés seria detingut per la policia espanyola.

Acreditar les condicions d’elector

Com a norma general, la llei demana que els candidats formin part del cens electoral. En principi, això no hauria de ser un problema a Sant Julià de Ramis. Fonts de l’Ajuntament consultades per l’ARA remarquen que no tenen cap intenció d’excloure’l, malgrat sigui evident que no hi resideix: “No iniciarem cap procediment per desempadronar-lo”. Puigdemont resideix a Waterloo i, encara que hi estigui empadronat, no existeix un mecanisme automàtic entre ciutats europees per evitar múltiples empadronaments. És, en tot cas, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’encarregat de revisar les altes i baixes al cens electoral. Fonts de l’ens confirmen a l’ARA que, en cas de residència a l’estranger, si la persona no s’inclou a l’ERTA (cens d’electors residents temporalment a l’estranger) o al CERA, no tenen la constància que es troba establert fora del país.

Què implica tot això? Que Puigdemont no podrà tornar a votar ni per correu, tràmit per al qual també és necessari la presència física a l’ambaixada. Tampoc podrà tornar a exercir un càrrec públic mentre duri la suspensió i, per tant, no cobrarà el sou ni com a diputat ni com a expresident (malgrat que pugui mantenir les credencials). Però, en canvi, la llei electoral sí que li permet tornar a ser candidat, fins i tot en el cas que l’INE decidís excloure’l del cens. En principi, per presentar-se a unes eleccions es reclama que el candidat figuri al cens, però l’article 7 de la llei electoral inclou una excepció: “Els que aspirin a ser proclamats candidats i no figurin a les llistes del cens electoral, ho podran ser sempre que amb la sol·licitud acreditin que reuneixen totes les condicions exigides per ser-ho”. És a dir, que acreditin que són electors: majors de 18 anys i no subjectes als motius d’inelegibilitat que, entre d’altres, inclouen les condemnes que impliquen presó o inhabilitació.

En cas de dissolució del Parlament a conseqüència d’unes eleccions anticipades -fonts pròximes al Govern assumeixen que és un dels escenaris realistes a tenir en compte un cop es facin públiques les sentències conta els líders independentistes-, Puigdemont podria encapçalar una hipotètica llista de la Crida. Però algunes fonts consultades per l’ARA dubten que la Junta Electoral li permetés, en cas que fos escollit, tornar a obtenir la credencial de diputat, a conseqüència de la suspensió dictada pel Tribunal Suprem. En tot cas, mentre no es dissolgui la legislatura, Puigdemont podrà mantenir l’escó, tot i que no podrà tornar a votar en seu parlamentària si no designa un substitut.

Sense credencial

Fonts jurídiques expressen dubtes al voltant de si Puigdemont podria tornar a assumir o no les credencials de diputat al Parlament de Catalunya, però en canvi neguen cap opció que Junqueras aconsegueixi les d’europarlamentari. Per començar, perquè l’acta s’ha de recollir personalment a la Junta Electoral Central, a Madrid. El Tribunal Suprem s’ha negat reiteradament a concedir un permís a Junqueras o a la resta de presos polítics per participar, per exemple, en els debats al Parlament, davant el risc -deia el jutge Pablo Llarena en les interlocutòries- que es produís una situació de violència al carrer. Els únics trasllats que ha fet el president d’ERC són els de la presó fins al tribunal per declarar i, ara fa tres mesos, el que el va portar des de la presó d’Estremera a Madrid fins a la de Lledoners a Catalunya.

Com li va passar el 21-D, Junqueras tampoc podrà fer campanya. Aleshores fins i tot el van sancionar per haver gravat un missatge de veu per reproduir en un míting. ERC voldrà aprofitar, amb tot, l’embranzida que confien que doni el judici contra el Procés a Junqueras per denunciar la seva situació i la de la resta de presos polítics.

Sentència avançada

Fonts republicanes temen, amb tot, un moviment de l’Estat per evitar que Junqueras pugui ser el candidat. En principi, fonts del Suprem apunten que l’opció més probable és que, si el judici no comença fins a l’hivern -i s’allarga almenys durant un parell de mesos-, la sentència no hagi sortit abans de les eleccions europees i municipals, previstes per al 26 de maig del 2019. Fins i tot hi ha veus que defensen que no es facin públiques abans dels comicis per l’especial importància política que tindran. En tot cas, si la sentència es coneix abans i Junqueras és inhabilitat o si la seva condemna -que ja serà ferma- implica presó, no podrà ser el candidat d’ERC. De fet, si és condemnat per rebel·lió tampoc podrà continuar als òrgans de direcció del partit, perquè podria ser un motiu d’il·legalització d’acord amb la llei de partits.

Carles Puigdemont no serà jutjat ni inhabilitat mentre no torni a Espanya, però continuarà suspès mentre duri el seu processament, que es podria allargar durant anys, fins i tot dècades, depenent de les condemnes als presos polítics. La situació judicial de l’un i l’altre evitarà probablement que puguin tornar a competir electoralment i que puguin compartir càrrecs a l’administració. Això si la fiscalia i el Tribunal Suprem continuen considerant que l’octubre del 2017 va ser una rebel·lió.