Trapero va posar els Mossos a les ordres de la justícia el 27-O

MadridJosep Lluís Trapero va posar els Mossos d’Esquadra a disposició de la justícia el 27 d’octubre passat, després de l’aprovació de la declaració d’independència per part del Parlament de Catalunya. Així ho revela la seva advocada, Olga Tubau, en el recurs de reforma presentat el dilluns de la setmana passada davant de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela en contra de la interlocutòria de processament. No es va difondre fins ahir, després de la declaració en què es va comunicar formalment al major dels Mossos que se’l vol jutjar per sedició i organització criminal.

Trapero va escriure per correu electrònic tant al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Barrientos, com a l’exfiscal superior de Catalunya, el difunt José María Romero de Tejada. En els escrits enviats la mateixa tarda després de la DUI, Trapero assenyalava que posava els Mossos a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior de Catalunya amb l’objectiu de “donar compliment a les ordres que es poguessin derivar en relació a aquests fets”. Els comunicava així que els Mossos “continuarien garantint la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya”. Segons revela el recurs —fent referència a unes proves incloses en el sumari—, Trapero va escriure els correus electrònics després de parlar per telèfon amb Barrientos i Romero de Tejada. De fet, el major dels Mossos assegura que des del 25 d’octubre ja tenien a punt un “dispositiu judicial amb l’objectiu d’atendre les eventuals ordres que poguessin rebre, així com amb l’objectiu d’atendre a mantenir la seguretat ciutadana i l’ordre públic”.

El relat de Lamela

Trapero intenta donar un argument més per desmuntar el relat de la jutge, que considera que va oposar-se a col·laborar amb les forces de seguretat espanyoles i que no va tenir en compte les ordres del TSJC per aturar la celebració del referèndum. De fet, la seva advocada assegura que “a través de l’omissió no pot cometre’s un alçament públic i tumultuari”, com defensa Lamela. Tal com ja havia transcendit, Trapero al·lega que van actuar de la mà de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tots els dies previs a l’1-O, i que el 26 de setembre es van emetre instruccions que ordenaven precintar els centres de votació i identificar els responsables dels col·legis electorals. Tot malgrat els fets del 20 de setembre davant de la conselleria d’Economia, per als quals se’l vol jutjar per sedició. En aquest sentit, creu que si s’hagués valorat que llavors es va actuar malament la fiscalia “mai hauria posat en mans del cos dels Mossos la responsabilitat de les actuacions sobre la celebració de l’1-O".

El recurs també nega que la cúpula policial catalana estigués conxorxada amb el Govern per aconseguir la independència i recorda que era el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos l’encarregat de dirigir l’operatiu policial l’1-O. L’advocada de Trapero assenyala que no hi ha cap prova d’una declaració pública del seu client que prometi suport policial a la independència —com sí que destaca que va fer el conseller d’Interior—, sinó que sempre va defensar “sotmetre’s” a les ordres policials, malgrat discrepar del nomenament de De los Cobos.

Els arguments per desmuntar la sedició

“A través de l’omissió no pot cometre’s un alçament públic i tumultuari”

“Una cosa era la voluntat política i una altra l’actuació de la cúpula dels Mossos, que sempre va tenir una ferma determinació de complir les ordres judicials”

“Totes les peticions de la Guàrdia Civil van ser valorades i ateses d’acord amb les circumstàncies de cada moment”