Trapero insinua un parany de l'Estat l'1-O

L'advocada del major troba en Ferran López l'aliat principal per qüestionar De los Cobos

L'excomissari superior de Mossos Ferran López, declarant a l'Audiència Nacional
Ot Serra
30/01/2020
4 min

San Fernando de HenaresAgafant-se a la teoria que la millor defensa és un bon atac, Olga Tubau, advocada de Josep Lluís Trapero, ha mostrat aquesta setmana les seves cartes en el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra a l'Audiència Nacional. Les compareixences del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i de l'excomissari superior dels Mossos Ferran López ja es preveien com les més transcendentals, i han permès desxifrar l'estratègia de Tubau, orientada a descarregar la culpabilitat del seu representat per atribuir-la al coordinador del dispositiu que va fracassar a l'hora d'impedir el referèndum. Aquest dijous ha buscat en López un aliat per desacreditar el testimoni de De los Cobos i, malgrat la prudència i contenció de l'exnúmero dos del major, ha trobat un aval a la seva tesi.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

¿Si la magistrada hagués demanat que es retés compte sobre el compliment de la interlocutòria, qui ho hauria hagut de fer? "Un cop passat l'1-O és De los Cobos qui ens demana, per ordre de la jutge, un informe de com va anar l'1-O. Entenc que, per simetria, en els dies anteriors també se li hauria demanat a ell", ha relatat López durant l'interrogatori de l'advocada de Trapero. ¿En cas d'haver-se documentat el pla conjunt entre els tres cossos policials, qui l'hauria d'haver elaborat? "Evidentment De los Cobos, que era qui convocava i dirigia les reunions", ha respost. Són conjectures de qui va mantenir una relació constant amb el coronel com a conseqüència del pas al costat del major, però que venen a contradir De los Cobos quan assegura que no tenia ascendència sobre l'operatiu. En la seva declaració dilluns i dimarts, va limitar les seves responsabilitats a la "col·laboració" amb els Mossos i a una tasca de convocatòria de reunions de coordinació, però no de direcció ni supervisió.

En l'interrogatori del fiscal, dimecres, López ja va exhibir discrepàncies amb el relat de De los Cobos, especialment respecte a si el dispositiu per aturar l'1-O era conjunt i conegut pels tres cossos o no. Aquest dijous ha reiterat que en la reunió del dia 25 es va acordar el pla, i ha afegit que el coordinador no va fer cap objecció a la fórmula dels binomis. Al judici quedarà la paraula d'un contra la de l'altre, atès que en aquelles trobades només hi assistien ells dos i els màxims responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya, Ángel Gozalo i Sebastián Trapote, que sorprenentment la Fiscalia no ha citat com a testimonis. L'inconvenient per a Trapero a l'hora de reforçar la seva tesi és que no existeixen actes escrites del contingut d'aquelles reunions, perquè De los Cobos no ho va considerar necessari –ni tan sols quan eren amb representants d'un cos respecte al qual mantenia "desconfiança", va afirmar– i perquè ningú ho va demanar, tampoc López.

Aquesta desconfiança es va traduir, entre altres coses, en la decisió de no ubicar-se tots els responsables del dispositiu al centre de coordinació central dels Mossos durant el referèndum. De los Cobos va advertir que assistir-hi podia crear un escenari en què la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no tinguessin marge de maniobra durant una possible "inacció" dels Mossos i que, a més, quedessin com a còmplices. Una interpretació retorçada als antípodes del plantejament "transparent" que, segons el criteri de la lletrada de Trapero, van plantejar els Mossos per fer un seguiment més eficaç de la jornada.

En canvi, es va optar per un mecanisme unidireccional que només es podia alimentar des del CECOR central –no funcionava a les delegacions provincials– i que tenia la secretaria d'Estat de Seguretat com a única receptora de la informació. "¿No es tractaria aleshores d'un mecanisme de coordinació, no?", ha preguntat Tubau. "Jo no soc qui per dir-ho", ha contestat López, que no ha volgut entrar en interpretacions.

Decisions col·legiades

El parany de l'Estat als Mossos dibuixat per Tubau l'ha combinat amb la corresponsabilitat de les decisions que va prendre la cúpula del cos la tardor del 2017. Tot i ser Trapero el major, la lletrada també s'ha encarregat de subratllar que el pla i les pautes d'actuació les va elaborar la prefectura de la policia, és a dir, el nucli reduït de comissaris que integren la cúpula del cos. No tenia importància, ha declarat López, que als documents no figurés la firma de Trapero o que sí que hi figurés, perquè sempre s'elaboraven de manera conjunta entre els màxims responsables del cos, més enllà que el major fos el cap jeràrquic.

Segons la seva versió, tampoc es pot atribuir només al major el desacord amb el nomenament de De los Cobos com a coordinador, atès que López va fixar la posició del cos en la primera reunió de coordinació i va subratllar que, tot i no compartir la decisió, l'acataven. En aquest sentit, ha continuat, van actuar de manera "lleial" amb el coronel "fins al final".

El tancament de files amb Trapero no ha impedit que López també ajudés a la defensa de Pere Soler i la intendent Teresa Laplana. A preguntes de Cristóbal Martell, advocat de l'exdirector general de la policia catalana, ha aprofitat per confirmar que Soler mai va interferir en aquestes qüestions. En relació a Laplana, ha confirmat que no tenia competències per dictar ordres vinculades a la intervenció de les unitats d'ordre públic a la conselleria d'Economia el 20 de setembre. López, que ha demostrat ser la mà dreta de Trapero tot i que De los Cobos no l'hi considerés, ha abandonat l'Audiència Nacional amb l'entorn i la defensa del major, que es mostrava satisfet dels interrogatoris d'aquesta setmana, en els quals l'objectiu principal ha sigut posar de manifest una voluntat expressa de descoordinació per part del coronel.

stats