Transparència Internacional exigeix "despolititzar" el Constitucional
Reclama més jutges i fiscals i un portal únic a escala estatal sobre contractació d'empreses per saber els seus vincles amb el finançament dels partits
MadridFa un any i mig que la delegació espanyola de Transparència Internacional malda per intentar que les mesures anticorrupció centrin la campanya del 20-D. Ho va aconseguir just abans de les europees suspenent la majoria dels partits en els índexs de transparència. Un any després, durant la precampanya de les municipals i autonòmiques, donava un 10 a Ciutadans, el PSOE i UPyD. Uns resultats que ara també esgrimeixen de cara a les generals, malgrat que el baròmetre no avaluï si la informació que difonen els partits és fidedigna.
A només un mes i mig del 20-D, Transparència Internacional torna a l'agenda reptant les formacions a incloure en els seus programes fins a 40 mesures per prevenir i combatre la corrupció política i institucional. Al capdavant: acabar amb la "partitocràcia" que hi ha a l'Estat.
L'ONG demana un "compromís per a la despolitització de l'elecció de membres del Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i el Consell d'Estat, així com els organismes creats amb idèntica finalitat a les comunitats autònomes. L'elecció dels seus membres amb transparència i criteris objectius de mèrits i capacitat".
Transparència Internacional denuncia que, més enllà dels compromisos, els partits a Espanya segueixen tenint "poca credibilitat sobre corrupció" i per això les últimes eleccions s'han acabat convertint en un "càstig" als partits tradicionals. Segons el catedràtic i president de l'ONG, Jesús Lizcano, a l'Estat hi regeix una "partitocràcia" en què els partits estenen la seva presència a tots els organismes i institucions.
Pressió als jutges
Si la mitjana europea de jutges és de 21 per cada 100.000 habitants, a l'Estat és de només 11. Per això, recomanen un "augment urgent" d'efectius a les carreres judicial i fiscal per combatre la corrupció, com també personal especialitzat per garantir la independència del poder judicial. L'ONG recorda que, d'acord amb una enquesta al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), un 9% dels jutges admeten haver-se sentit pressionats en casos de corrupció, mentre que un 9% s'estima més no contestar.
La fi dels nomenaments "a dit"
Una comissió integrada per un total de 33 experts en la matèria –inclòs el director general dels Mossos, Albert Batlle, i una representant de l'Oficina Antifrau de Catalunya– ha estat l'encarregada d'elaborar les 40 mesures. A més de despolititzar l'elecció de membres de les principals institucions de l'Estat, demanen prohibir que es nomenin polítics per formar part dels òrgans reguladors i de control. I pugnen per limitar els mandats dels polítics i els càrrecs públics, eliminar l'aforament dels polítics en cas d'investigacions judicials per delictes relacionats amb la corrupció, delictes contra la hisenda pública, contra la Seguretat Social i delictes de frau de subvencions i ajudes públiques.
Un portal únic sobre contractació pública
El segon capítol més important, segons ha destacat Manuel Villoria, catedràtic de la Universitat Rey Juan Carlos i membre de la direcció de Transparència Internacional Espanya, és el control de les fundacions dels partits. "Com s'ha vist a Catalunya amb l'escàndol del 3%, són un instrument per al finançament il·lícit", ha dit. L'ONG proposa la creació d'un portal únic a escala estatal en què constin tots els contractes d'empreses amb l'administració i la relació d'aquestes companyies amb el finançament dels partits.
Transparència Internacional recorda que la majoria de casos de corrupció en la licitació d'obres són a escala autonòmica i municipal. D'acord amb l'Eurobaròmetre del 2014, el 97% dels empresaris enquestats asseguraven que havien detectat problemes de corrupció en l'adjudicació pública i que s'estimaven més no presentar-se a un concurs perquè ja sabien qui guanyaria.
En la línia de Podem i Ciutadans
Despolititzar el TC és justament un reclam tant de Podem com de Ciutadans. La formació de Pablo Iglesias proposa una nova forma d'elecció dels magistrats a través d'una votació per rebuig. És a dir, que s'elabori un llistat de persones "tècnicament qualificades" i que, d'acord amb la representació parlamentària, cada partit descarti qui creu que no ha de formar part del tribunal. Més agosarada és la formació pel que fa el CGPJ. Proposa reduir de 20 a 15 membres l'òrgan de govern dels jutges i que els seus membres siguin escollits per sufragi directe dels ciutadans. Només podran presentar-se a l'elecció jutges, magistrats, fiscals, secretaris judicials i juristes de "reconegut prestigi amb almenys 10 anys d'experiència i avalats per associacions, sindicats o plataformes ciutadanes".
El partit d'Albert Rivera ja va demanar a l'estiu la "despolitització total" del Constitucional i dels òrgans judicials com el CGPJ i la Fiscalia després que PP i PSOE "trenquessin la separació de poders". Ciutadans, però, encara no ha presentat la seva proposta.
Promeses incomplertes
Dijous passat, tots els partits estaven convidats a debatre sobre transparència i participació de cara a les generals a Madrid en un acte organitzat per Polétika, un portal encarregat de "vigilar i pressionar els candidats perquè posin les persones en el centre de les decisions polítiques". El PP i Ciutadans, malgrat la insistència, no s'hi van presentar. La transparència abanderada per Albert Rivera ha quedat sota sospita davant el fet que els comptes publicats a la seva web del 2014 no quadren. I el PP, tot i les seves reiterades promeses, no ha avançat en la regulació dels lobis perquè "s'ha considerat que, dins del programa de regeneració, hi havia mesures més urgents".
