Transparència insta el govern espanyol a fer públics tots els documents de la taula de diàleg amb Catalunya

MadridEl Consell de Transparència i Bon Govern, un òrgan independent que vetlla perquè es compleixi la llei en matèria de transparència, va emetre una resolució on instava l'executiu espanyol a fer públics els informes i documents que ha intercanviat amb la Generalitat de Catalunya en el marc de la taula de diàleg. L'organisme va prendre aquesta decisió a instàncies d'una ciutadana, que havia reclamat la informació perquè "segueix amb interès" la gestió del Procés per part del govern espanyol. El Consell va donar 10 dies al ministeri de la Presidència perquè facilités tota la informació a la persona que la reclama. Des del ministeri es va respondre la petició el dia 22 i s'assegura que s'ha donat resposta a la petició, però es desconeix encara si la demandant i el mateix Consell han quedat satisfets.

En la seva resolució, que data del novembre, es reclamava específicament que s'informés del nom dels integrants de la taula, el calendari de reunions previstes, els acords adoptats i "els informes, manifestos o pronunciaments polítics i/o jurídics adoptats a la taula". En un primer moment el ministeri havia negat la informació a la demandant amb l'argument que la taula no és un òrgan de cooperació administrativa sinó un "fòrum informal de diàleg entre els dos governs", i per això remetia només la informació feta pública a la seva web, les notes de premsa de les reunions que s'han fet fins ara. Per a l'organisme, però, aquella informació era insuficient, ja que la llei obliga a fer pública la documentació oficial que "estigui en poder de l'òrgan requerit", en aquest cas el ministeri de la Presidència.

El Consell sí que li nega a la demandant el dret a rebre una explicació sobre la naturalesa del "conflicte polític", com havia inclòs en la petició, perquè això requeriria fer un "informe ad hoc". Ara caldrà esperar a saber si la ciutadana i el Consell de la Transparència es donen per satisfets amb la documentació aportada pel ministeri. En els papers que sí que es van fer públics es feia referència, per exemple, a qüestions com la "desjudicialització" o a acords per promoure l'ús del català en organismes internacionals. Els dos executius han admès que la derogació de la sedició i la reforma del Codi Penal són fruit de les converses en el marc de la taula.