La transitorietat avança tot i la suspensió de l’1-O per part del TC

BarcelonaLlei de referèndum i decret suspesos pel Tribunal Constitucional, llei de transitorietat aprovada pel Parlament. Amb aquest balanç es va tancar ahir el segon dia consecutiu de cru xoc institucional. Hi havia dubtes entre l’independentisme sobre quina seria la reacció de l’Estat després que el Parlament aprovés dimecres la llei del referèndum i el Govern signés el decret de convocatòria de l’1-O, però no hi va haver sorpreses. Un cop més govern espanyol, TC i fiscalia van anar a l’una per intentar aturar el referèndum. De moment, però, sense recórrer a mesures extraordinàries com les suspensions exprés.

Després que dimecres va deixar que l’independentisme es perdés en el laberint reglamentari alçat per l’oposició i es limités a atiar el foc del caos que es va viure al Parlament, el govern espanyol va passar ahir a l’acció. Rajoy va comparèixer després d’un consell de ministres extraordinari per anunciar recursos a tort i a dret. Fins a quatre -contra la llei del referèndum, el decret de convocatòria, el decret de mesures complementàries i la Sindicatura Electoral-, a més d’un incident d’execució per l’admissió a tràmit de la llei de transitorietat que donarà pas avui mateix a un altre recurs per l’aprovació d’aquesta norma.

Tots ells van ser admesos a tràmit ahir al vespre pel plenari del TC, que al matí havia rebutjat la recusació contra tots els seus magistrats presentada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Una admissió a tràmit que és una mera formalitat però que implica de facto la suspensió immediata de les quatre lleis. La principal novetat, però, de l’actuació de Rajoy va ser l’abast de les notificacions. Més d’un miler de persones rebran en els pròxims dies un document del TC avisant-los que no poden col·laborar d’una manera o altra en l’1-O. Entre els notificats, els alcaldes de tots els municipis catalans, els responsables dels diaris oficials de la Generalitat, així com altres càrrecs del Govern, com el director de TV3, Vicent Sanchis, o el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. També el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i altres càrrecs policials rebran en mà la notícia de la suspensió de la norma, ja que el govern espanyol ordena, segons consta en el recurs, que “s’abstinguin de permetre o facilitar la preparació i celebració del referèndum convocat”.

A banda dels recursos del govern espanyol al TC -que Rajoy va acompanyar d’un avís de “no hi haurà referèndum per molt que es vulgui fer de forma matussera i il·legal”-, ahir la fiscalia també va moure peça. El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va anunciar que el ministeri públic es querellarà contra la mesa del Parlament i contra els membres del Govern. A més, va demanar que la policia -tal com ja va fer ahir la Guàrdia Civil amb l’operatiu davant d’una impremta de Constantí- intervingui en qualsevol dels preparatius de l’1-O.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, responia més tard a l’allau de recursos i avisos del govern espanyol. “Davant d’aquest tsunami de querelles hi haurà un tsunami de democràcia”, va avisar en una entrevista a TV3 en la qual va opinar que el govern espanyol no pot dir a tota la gent que vol un referèndum a Catalunya i que “demana a crits que se l’escolti” que està participant en un cop d’estat.

Puigdemont va aprofitar l’entrevista per anunciar que ahir a les 21.00 hores ja hi havia 560 ajuntaments disposats a col·laborar amb l’1-O i més de 16.000 voluntaris inscrits. Conscient que en aquest xoc amb l’Estat el temps és or, el Govern va intentar esprémer les 24 hores que van passar entre la convocatòria oficial del referèndum i la suspensió del TC perquè el referèndum comencés a caminar. Diversos dels mecanismes necessaris per a la votació es van activar, començant per l’enviament d’una carta als ajuntaments signada per Puigdemont i Oriol Junqueras en què se’ls avisa que han de cedir els locals que normalment són punts de votació perquè també ho siguin l’1-O i se’ls donen 48 hores per respondre si ho faran o bé si hi fan al·legacions. Més de la meitat de consistoris -la immensa majoria governats per independentistes- ja havien donat ahir suport a l’1-O. Entre aquests no hi ha, de moment, el de Barcelona, que ahir va demanar un informe al secretari municipal abans de respondre.

Un altre ple interminable

Mentre els preparatius del referèndum seguien el seu curs i l’Estat mostrava la seva artilleria legal, el Parlament tornava a viure una jornada agònica, amb l’oposició fent mans i mànigues per retardar tant com fos possible el que era inevitable: l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica. La norma, que només entrarà en vigor en cas de victòria del sí l’1-O substituint temporalment l’Estatut i la Constitució, es va acabar aprovant passada la mitjanit -amb els vots de JxSí i la CUP- després d’un ple que va ser una repetició del dia anterior però amb menys crispació i més fatiga. Una concatenació d’interrupcions, peticions de reconsideració i reunions de la mesa forçada per una oposició que va tornar a acusar la majoria de trepitjar els seus drets i que va tenir com a estilet un Joan Coscubiela ovacionat per Ciutadans, el PP i el PSC però només la meitat de CSQP.

El debat, a més, no va començar fins després de dinar perquè entre les files de JxSí hi va haver un últim debat sobre la conveniència d’aprovar ahir aquesta llei. La imatge que havia ofert el Parlament amb el debat de la llei del referèndum va fer que part del grup -que ja havia acceptat a contracor que la llei s’aprovés abans de l’1-O- qüestionés l’oportunitat d’aprovar la desconnexió. La llei, però, es va aprovar i ja espera el resultat d’un referèndum que ja ha començat a caminar, tot i que s’haurà de veure com continua un cop suspès pel TC. De moment ja té davant, des d’ahir, els primers obstacles legals d’un Estat que està disposat a tot per aturar-lo.