De la tragèdia de Melilla al Catalangate: Amnistia denuncia un "clima d'impunitat" a Espanya
L'organització reprova Occident per la "doble moral" davant la violació de drets humans i l'acollida de refugiats
BarcelonaNou toc d'atenció d'Amnistia Internacional (AI) a Espanya. L'ONG, que aquest dimarts ha fet públic el seu informe anual sobre els drets humans al món, denuncia que el 2022 "s'ha agreujat el clima d'impunitat i l’absència de rendició de comptes" a l'Estat, amb la massacre a la tanca de Melilla i l'escàndol d'espionatge del Catalangate com a exemples destacats d'aquesta situació. L'organització critica també que la nova llei de memòria històrica no permet jutjar els crims del franquisme i torna a carregar contra la manca d'explicacions i responsabilitats assumides per la gestió de la pandèmia a les residències, una denúncia ja inclosa en l'informe de l'any passat.
El document és especialment dur amb la tragèdia del juny passat a Melilla, on van morir almenys 37 persones i més de 400 van ser expulsades il·legalment. En aquest sentit, Amnistia acusa les autoritats espanyoles d'haver comès "violacions greus" de drets de refugiats i migrants, amb "actes que podrien ser constitutius de tortura". "Diversos experts de l'ONU van condemnar la persistent absència de rendiment de comptes per les morts i la deshumanització de persones migrants africanes a les fronteres d'Europa", recorda AI. En clau interna, l'organització denuncia un any més la desprotecció de la ciutadania davant "l'ús excessiu de la força per part dels membres de les forces de seguretat" i lamenta que es continuï aplicant la llei mordassa per "limitar la llibertat d'expressió".
La repressió contra l'independentisme apareix un cop més en l'informe d'AI, aquest cop per l'espionatge al moviment. "Suscita preocupació l'ús a Espanya del programari espia Pegasus, de NSO Group, que es va fer servir en telèfons mòbils de destacades figures polítiques catalanes, periodistes, professionals de l'advocacia, i de les seves famílies", afirma l'ONG, que no s'està de destacar la lentitud de les investigacions sobre aquests casos de "violació del dret a la privacitat". "Van continuar estancades les investigacions que estaven realitzant [...] els tribunals de Catalunya", lamenta. L'informe també fa referència a les investigacions en curs sobre la policia patriòtica, "sospitosa de falsificar proves per soscavar el grup polític Podem i dirigents del moviment independentista català".
Aval de la llei del 'només sí és sí'
Si bé Espanya torna a suspendre en la protecció i garantia de drets bàsics com la salut o l'habitatge, Amnistia aplaudeix que l'agenda legislativa a l'Estat hagi avançat amb "millores en drets humans" i, especialment, en matèria d'igualtat de gènere. Així, destaca la llei trans com un pas "històric" per al reconeixement de l'autodeterminació de gènere, celebra que s'hagin eliminat "obstacles" per interrompre l'embaràs amb la nova llei de l'avortament i, sobretot, aplaudeix la polèmica llei del només sí és sí, que considera un "gran pas per a la prevenció, atenció i protecció" de les dones davant la violència sexual. En declaracions a l'agència Efe, la secretària general d'AI, Agnès Callamard, considera "molt positiu" que la norma –ara en procés de reforma arran de les rebaixes de condemnes d'agressors– posi el focus en el consentiment.
El mirall de la guerra a Ucraïna
A escala mundial, l'informe d'enguany alerta que els drets humans continuen en "caiguda lliure", amb exemples que van des de l'anul·lació del dret a l'avortament als EUA fins a les restriccions imposades pels talibans a l'educació de les dones i nenes afganeses o la repressió del règim iranià de les protestes arran de l'assassinat de Mahsa Amini. Sobretot, però, assenyala "l'agressió russa" a Ucraïna com a nou factor desestabilitzador d'un sistema internacional on els "estats poderosos" burlen "impunement" el dret internacional i subratlla que la guerra ha restat recursos a l'atenció climàtica i a altres conflictes de llarga durada a tot el món. En aquest sentit, considera que el conflicte ucraïnès "ha posat en evidència la doble moral" d'Occident davant les violacions de drets humans i l'acollida de persones refugiades.
"Si vol guanyar aquesta guerra, el món occidental no pot consentir a la pràctica una agressió similar en altres països només perquè els seus interessos estiguin en joc", afirma Amnistia, que veu "hipocresia" en el silenci davant les violacions de drets humans a l'Aràbia Saudita i Egipte o en la negativa a enfrontar-se al sistema d'apartheid d'Israel contra la població palestina. I afegeix: "Les portes de la UE, obertes a les persones refugiades ucraïneses que fugien de l'agressió russa, van romandre tancades per als que escapaven de la guerra i la repressió a l'Afganistan i Síria". Tot plegat, conclou l'organització, "no van fer sinó confirmar a la resta del món que el suport d'Occident als drets humans era selectiu i interessat".