Tots els homes i les dones del nou president de la Generalitat

BarcelonaLa reedició de la coalició ERC-JxCat podria fer pensar que pràcticament no ha canviat res entre les bambolines de la Generalitat, però el canvi de color del president, ara republicà i no de Junts, ha girat com un mitjó alguns dels centres de poder de l’administració catalana. Per exemple, al Palau de la Generalitat en els últims dies s’hi ha viscut un canvi de guàrdia. Un estol de càrrecs de JxCat han fet les maletes per deixar pas a una unitat d’ERC. Són les persones de l’estricta confiança de Pere Aragonès, les que treballaran colze a colze amb el president i viuran de més a prop la primera presidència republicana des de la restauració de la democràcia. Són tots els homes i dones del president.

El nucli del partit

Sergi Sabrià pilotarà l’oficina del president

Un dels primers moviments d’Aragonès ha sigut emportar-se a Palau una part de l’estructura del partit que l’ha ajudat a arribar fins a dalt. El que millor exemplifica aquest fet és la decisió de situar Sergi Sabrià com a director de l’oficina del president. “Després d’Aragonès, serà el capo de Palau”, explica un coneixedor dels moviments. Sabrià és un dels guardians de la imatge i el missatge d’ERC, el principal encarregat que tothom remi en la mateixa direcció i ningú surti de la línia marcada. També és qui ha liderat les últimes campanyes del partit i qui viu més pendent de les enquestes internes i els trackings que suggereixen l’última tendència electoral. El seu nou càrrec és un calaix de sastre amb amplis poders per fer i desfer a molts nivells. El seguiran tres dels altres puntals de la comunicació del partit en els últims anys, Carles Foguet, Jordi Vera i Aida Tudó, en tres càrrecs encara no oficialitzats.

La llavor d’Economia

Desembarquen els col·laboradors de l’etapa de conseller

De les moltes novetats que haurà de pair Aragonès, una d’elles serà canviar com a espai de treball la seu d’Economia -un edifici modern i funcional de la Zona Franca de Barcelona- per un laberíntic palau medieval al barri Gòtic de Barcelona. El seu nou despatx, per exemple, està allunyat fins i tot dels seus més estrets col·laboradors, que hauran de travessar el Pati dels Tarongers quan siguin requerits. Però el president no serà l’únic que s’hi haurà d’adaptar. Del seu pas per la conselleria se n’emporta una part de l’equip. El primer, Marçal Sarrats, el periodista que exercirà com a cap del gabinet de comunicació del president i que des de fa poc més d’un any ja és la seva ombra. Bregat amb Ernest Maragall a la conselleria d’Acció Exterior i a l’Ajuntament, serà un altre dels guardians dels missatges que vulgui comunicar la Generalitat i l’encarregat de la relació amb els mitjans. També seguiran els passos del president Bernat Costas, una de les seves mans dretes més antigues, amb qui comparteix arrels: les joventuts del partit i el Maresme, i la periodista Marta Alcolea.

El suport de Presidència

Vilagrà serà el seu puntal a dins del Govern

Alguns dels col·laboradors del president ja porten uns dies adaptant-se, entre altres coses, al concert de carilló del campanar del Palau, que sona de dilluns a divendres a les dotze del migdia i a les sis de la tarda. Entre ells hi ha Laura Vilagrà, politòloga i exalcaldessa de Santpedor, que Aragonès ha tret de la rereguarda del partit. A la nova consellera de Presidència la precedeix una fama de bona gestora i haurà de pilotar una de les carpetes clau de la Generalitat, les relacions institucionals, sobretot des que hi ha un cert desglaç amb l’Estat. Sobre ella hauria de recaure la responsabilitat de greixar la taula de diàleg una vegada es reactivi. Aragonès li ha concedit una protecció especial, i és que no haurà de compaginar el càrrec amb el de portaveu del Govern, com era tradició des de fa gairebé una dècada. Això li evitarà el desgast d’enfrontar-se sovint als periodistes. Al seu costat tindrà la secretària general del departament, Núria Cuenca, amb qui havia coincidit al Parlament i que prové d’Educació, una de les conselleries més exigides per la pandèmia. Sobre ella recaurà la coordinació dels 14 secretaris generals del Govern, una ingent tasca de “cohesió”, com va prometre Aragonès en el seu segon dia al càrrec. També hi serà Bernat Picornell com a cap de gabinet de Vilagrà, un exsenador forjat a les JERC.

Fitxatges sorpresa

Dos col·laboradors de Capella fan el salt a Palau

Com en tota arrencada governamental, hi ha la figura del fitxatge sorpresa. Qui millor l’exemplifica és el nou secretari del Govern, el jurista Xavier Bernadí, que ni les travesses més afinades col·locaven al càrrec. Ell serà l’únic no conseller que seurà a les reunions del consell executiu, amb la tasca de donar assistència jurídica. Provinent de la conselleria de Justícia, les diverses fonts consultades per l’ARA en destaquen la competència i la discreció. Li atribueixen també estar al darrere de mesures com la regulació dels preus de lloguer, esprement els marges del dret civil català. “És un aconseguidor. Té la capacitat de fer que les coses passin”, explica una font que l’ha tractat. Hi ha una segona sorpresa, també del mateix departament: Helena Ricomà, fins ara cap de gabinet d’Ester Capella, farà de coordinadora de l’oficina d’Aragonès. Forjada a l’Ajuntament de Badalona, aterra ara a Palau. Hi ha hagut una tercera novetat, en aquest cas per absència. Se separen els camins d’Aragonès i un dels seus col·laboradors més antics, Albert Castellanos, que s’incorporarà a la conselleria d’Empresa de Roger Torrent.

Parlament i partit

Jové i Vilalta per completar el cercle

No tindran despatx a la plaça Sant Jaume, però també seran puntals per completar una triple coordinació imprescindible entre el Palau, el Parlament i el partit. Josep Maria Jové, líder del grup parlamentari, és un dels negociadors preferits d’Aragonès i serà l’encarregat de regar la relació amb la CUP. Marta Vilalta, portaveu al Parlament i número quatre del partit, tindrà encara més pes en la gestió del dia a dia d’una formació que, aquest 2021, gestionarà una quota de poder que no tenia des dels temps de la Segona República.