Tots els fronts del curs polític que vindrà
La Diada, el diàleg o la cohesió del Govern marcaran una tardor en què els partits engegaran la maquinària electoral
BarcelonaSuperats els anys més intensos del Procés, a Catalunya ja és pràcticament tradició que el president tanqui el curs a principis d’agost –ho va fer dimarts passat– i la política catalana abaixi durant uns dies el ritme. El Parlament tanca, el Govern no es torna a reunir fins al dia 29 i els partits alenteixen la seva activitat. La pau, però, durarà poc, i el curs polític vinent promet un any sense respir. Tindrà, com a mínim, unes eleccions –les municipals–, i la cohesió del Govern tornarà a estar a prova constantment. No hi haurà treva possible i la tardor ja s'intueix decisiva.
Si el president marca el final del curs amb la seva compareixença, el reiniciï oficiós el determina la Diada. La d'aquest any és especial perquè és la primera en tres anys que es fa sense les restriccions de la pandèmia. Les últimes edicions han impedit mesurar bé el pols del carrer perquè les xifres d'assistència venien condicionades pel virus. Aquesta vegada ja no. A més, el moviment independentista ha perdut el to festiu d'altres edicions. L'ANC, que buscarà omplir de nou els carrers de Barcelona, ja ha avisat que pensa en una Diada crítica contra les formacions de l'independentisme institucional. "Sortim per fer la independència i no ens refiem de ningú", va dir la seva presidenta, Dolors Feliu. A l'Assemblea s'ha instal·lat un sentiment contra els partits i caldrà estar pendents de com es tradueix al carrer.
L'estabilitat del Govern mai està del tot garantida per les tibantors constants entre els dos socis, ERC i Junts. Aquest setembre, però, la qüestió serà especialment candent. És al llarg d'aquest mes quan Junts té previst presentar una auditoria que analitzi el compliment del pacte de govern que té amb els republicans. L'auditoria es presentarà mentre al partit es lliura un pols intens: hi ha sectors que pressionen per sortir de l'executiu –o almenys per fer una consulta a la militància sobre el tema–, mentre que n'hi ha d'altres, més institucionals, que no volen sentir a parlar de renunciar al poder a les portes d'un any electoral. La suspensió de Borràs com a presidenta del Parlament ha donat ales als partidaris de trencar el Govern, que ho consideren una ofensa inconcebible.
Un bon termòmetre de per on anirà el curs polític es viurà al debat de política general que se celebrarà al Parlament del 27 al 30 de setembre, a les portes del cinquè aniversari de l'1-O. El debat de l'any passat va ser un prolegomen força acurat del que seria la resta de l'any: ERC, Junts i la CUP van ser incapaços de pactar una resolució conjunta sobre el rumb del Procés i els dos primers grups van acabar tombant una proposta dels cupaires per fer un referèndum unilateral en aquest mandat. En el mateix ple la cambra va donar un aval a la taula de diàleg amb els vots de republicans, socialistes i comuns, canviant definitivament la fesomia d'un Parlament on es començava a trencar la dinàmica de blocs –l'independentista contra el constitucionalista–. No sembla que aquest sigui l'any en què es recusi la unitat independentista.
Qui presidirà el debat de política general amb Borràs (Junts) suspesa? Doncs si no hi ha un gir majúscul de guió, l'actual vicepresidenta primera i presidenta interina, Alba Vergés (ERC). El tema portarà cua: Esquerra vol desempallegar-se com més aviat millor d'aquesta presidència interina i passar-la a Junts, però el partit de Borràs ho rebutja considerant que la situació actual és la millor manera de demostrar la injustícia que, a parer seu, s'està cometent amb la presidenta suspesa. ERC insistirà en la qüestió en la primera reunió que tingui amb Junts en tornar de vacances, però sap que té molt complicat convèncer els seus socis. El Parlament està abocat a la interinitat fins que hi hagi el veredicte del judici contra Borràs, que també es preveu per a aquest curs.
Si un concepte estarà de moda aquesta tardor serà el de la desjudicialització. La Generalitat i el govern espanyol s'han emplaçat a treure el Procés dels tribunals i el president Aragonès ha garantit que tot plegat haurà d'haver donat fruits abans d'acabar l'any. Així, entrarà en fase decisiva la negociació sobre la reforma del delicte de sedició, però també l'intent de fer altres moviments per alleugerir els processos dels represaliats del Procés. Esquerra té al cap canviar també el delicte de malversació o pactar els canvis de la llei mordassa. Tot plegat s'hauria de tancar en una nova reunió de la taula de diàleg, que s'hauria de celebrar abans que acabi l'any. És un compromís que el govern espanyol va assumir per escrit.
¿Per què, de sobte, l'Estat s'avé a negociar la desjudicialització? Doncs fonamentalment perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, vol aprovar els seus tercers pressupostos de la legislatura i necessita els 13 vots d'Esquerra. Tot i que ningú ho pugui afirmar en públic per no debilitar la negociació, la taula de diàleg i la negociació dels comptes seran vasos comunicants. També s'hauran de negociar els pressupostos catalans, que el Govern vol imperiosament per afrontar una tardor d'inflació i d'incerteses econòmiques. Aragonès ja ha assenyalat els seus socis principals: la CUP i els comuns, però només podrà comptar amb els segons, ja que els cupaires ja s'han autodescartat.
Si el Procés necessita ser desjudicialitzat és perquè, un any més, els tribunals tornaran a ser protagonistes. Les causes que s'hi acumulen i que entraran en fase decisiva són diverses. Un judici que ja té data és el que afecta per desobediència la mesa del Parlament de la legislatura passada. Serà del 5 al 7 d'octubre. També s'hauria de fixar data pel judici que afecta els dirigents d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga –consellera de Cultura– pel seu paper en l'1-O. Continuen obertes les causes al jutjat 13 –pel referèndum– i al 18 –per l'acció exterior– i els síndics de l'1-O s'enfronten a un nou judici després que l'Audiència de Barcelona n'ordenés la repetició. A més, podríem veure jutjats policies de les càrregues de l'1-O i també caldrà estar atents a si les denúncies contra el Catalangate avancen, sigui als tribunals de Madrid o als de Barcelona. Al marge del Procés, també hi haurà el judici contra Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes i novetats en causes com la de Volhov i la del 3%.
I totes les carpetes anteriors es veuran condicionades per aquesta última: el curs polític vinent estarà marcat per les eleccions municipals del 28 de maig. Seran les primeres des que a la presidència de la Generalitat hi va haver canvi de color –ERC per Junts– i també l'avantsala de les eleccions espanyoles, previstes per a finals del 2023. Entre els al·licients més immediats, saber qui serà el candidat de Junts a Barcelona –Xavier Trias és un dels millors posicionats– i veure com s'oficialitza l'aterratge de Gabriel Rufián a Santa Coloma de Gramenet. Seran unes municipals amb un PSC fort a les enquestes on la gran batalla serà a Barcelona. Els socialistes, els republicans i els comuns –de l'alcaldessa Ada Colau– es disputaran previsiblement la victòria.