Tots els escenaris que el cas Borràs obre al Parlament

L’obertura de judici oral aboca la cambra a un període d’incertesa

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, durant la sessió de control  al Govern  del 20 de  juliol.
4 min

BarcelonaEn qualsevol moment el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pot obrir judici oral a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. I això no només tindrà implicacions en el camp processal –asseurà Borràs al banc dels acusats–, sinó que aboca la presidència de la cambra catalana a un període d’incertesa sense precedents. A continuació expliquem tots els escenaris que es poden produir un cop es notifiqui el judici oral, la qual cosa es pot produir aquesta mateixa setmana o si no al setembre.

Decisió a la mesa

Si la majoria decideix que és corrupció, s’ha de suspendre

La Fiscalia ha deixat fora de l’escrit d’acusació contra Borràs els delictes de malversació i frau, però ha mantingut la prevaricació i la falsedat documental. A partir d’aquí la mesa ha de decidir si això són de delictes de corrupció: si la conclusió és que sí, ha d’aplicar “de forma immediata” la suspensió, ja que així ho determina l’article 25.4 del reglament del Parlament. Malgrat que la prevaricació forma part del grup de delictes de corrupció segons la classificació que fa el Consell General del Poder Judicial, des de la presidència del Parlament mantenen que es tracta d’un cas de “repressió política” i defensen que, un cop ha caigut la malversació, l’oposició té més raons per desvincular el cas de la líder de Junts de la corrupció i no aplicar l’article 25.4. La resta de partits, però, no van per aquí: si mantenen el mateix criteri que fins ara –l’han definit com un afer de corrupció– hauran d’acordar la suspensió dels drets i deures de Laura Borràs de forma automàtica quan se li obri judici oral. Una decisió que fins i tot es podria acordar només amb els vots dels dos representants dels socialistes a la mesa –Assumpta Escarp i Ferran Pedret–, ja que no es requereixen majories qualificades i Borràs no podria votar (vegeu el text vinculat). Junts tindria tan sols un vot, el de la secretària segona, Aurora Madaula, i només podria guanyar la votació si comptés amb el suport d’Esquerra i la CUP. Una majoria que ara mateix sembla difícil perquè republicans i cupaires ja han demanat a Borràs que dimiteixi.

Dictamen en comissió

El cas es pot traslladar a l’Estatut dels Diputats

Si s’expressessin “dubtes” al voltant dels delictes de què s’acusa la presidenta del Parlament –sobre si són o no corrupció–, l’article 25.4 estableix que cal un dictamen de la Comissió de l’Estatut, que ara mateix presideix el diputat de Junts Jaume Alonso Cuevillas. El contingut d’aquest dictamen s’hauria de negociar amb la resta de partits i podria dictar la seva suspensió o eximir-la del 25.4. Ara bé, hauria d’aprovar-se amb el vot de la majoria perquè les seves conclusions fossin vàlides.

Suspensió al ple

Podria ser apartada sense vincular-la a la corrupció

Fruit de la negociació política, es podria decidir també vehicular el cas de Laura Borràs a través de l’article 25.1 del reglament, que especifica que es pot suspendre un diputat quan és ferm l’acte de judici oral si ho acorda la majoria absoluta del ple. Aquesta opció la pot activar un grup o la mateixa Borràs a través de l’article 25.2. A través d’aquest article evitaria la suspensió automàtica per corrupció i tindria més opcions de salvar-se: és una via que requereix la majoria absoluta del ple, de manera que per apartar-la ERC o la CUP haurien de votar igual que l’oposició.

Diputació permanent

El judici pot arribar en període de vacances a la cambra

Si el jutge obrís judici oral a finals d’aquesta setmana, el Parlament hauria d’entomar el cas en període vacacional: els quinze primers dies d’agost estan fora del període de sessions i no hi ha activitat parlamentària. Qui podria decidir, doncs, sobre la presidenta del Parlament? En aquest temps es podria reunir la mesa de la diputació permanent –una mena de ple reduït durant les vacances– i, per tant, és qui hauria d’abordar el cas. Ara bé, no està clar que tingui les facultats de suspendre un diputat –el reglament les atribueix a la mesa habitual– i durant aquests dies tampoc es podria convocar la comissió de l’Estatut dels Diputats ni està previst cap ple. El Parlament hauria d’esperar almenys fins a la segona quinzena d’agost o fins al setembre per reunir la comissió, i fins al 27 de setembre per fer el ple, ja que és el primer ple previst tornant de vacances, per celebrar el debat de política general.

Presidència buida

La suspensió podria no implicar la renúncia al càrrec

Si Borràs acaba suspesa com a diputada, la incertesa seguirà. La suspensió és una mesura temporal; per tant, mantindria l’acta de diputada i també el càrrec de presidenta de la cambra si no hi renuncia explícitament –així ho interpreten des del seu entorn–. Així, mentre durés la suspensió tampoc es podria escollir un altre president del Parlament i la cambra s’endinsaria en un interinatge sense terminis clars. Seria la vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés (ERC), qui podria assumir de forma temporal les seves facultats, però aquesta interpretació és discutida per alguns grups: creuen que si Borràs és suspesa s’ha de triar una nova presidència perquè pugui exercir de ple dret com a segona autoritat del país.

La presidenta no podrà votar sobre la seva pròpia suspensió
  • De cara a votar la suspensió de la presidenta del Parlament serà clau la correlació de forces. Ara bé, en aquesta discussió, ja sigui a la mesa, a la comissió de l’Estatut dels Diputats o al ple, no hi podrà participar Laura Borràs. Per quin motiu? Fer-ho, admeten des del seu entorn, seria incórrer en un “conflicte d’interessos”. Així es desprèn del reglament del Parlament: “Hi ha conflicte d’interessos quan un diputat té un interès personal directe o indirecte que pot influir de manera inadequada en el compliment dels seus deures com a diputat de manera íntegra”, diu l’article 16, que també estableix l’obligació dels parlamentaris de comunicar-ho a la mesa abans de participar en un debat o una votació. Quan es va votar sobre el cas de Pau Juvillà –si mantenia o no l’escó–, la mateixa Borràs va fer servir aquest argument per rebutjar la delegació de vot del diputat cupaire en un moment en què podia contradir la Junta Electoral Central, que va retirar l’acta a Juvillà després de ser condemnat per desobediència. Així, si el cas de Borràs es dirimeix a dins la mesa del Parlament, ara mateix només tindria un suport clar, el de la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula (JxCat), de manera que seria imprescindible el suport explícit d’ERC per evitar la suspensió.
stats