Tots contra Colau en el debat d’alcaldables de Barcelona

BarcelonaTots contra Ada Colau. Fiscalitzant la seva obra de govern i acusant-la de no haver estat a l’alçada de les expectatives generades. Sobretot en habitatge i lluita contra les desigualtats. I atacant-la, també, pels problemes de seguretat de la ciutat. I ella sortint, gairebé en solitari, a defensar la gestió del seu equip i projectes estrella com ara obligar els privats a corresponsabilitzar-se de la construcció d’habitatge assequible, el tancament de pisos turístics il·legals o la posada en marxa de serveis com el dentista municipal. “Som la ciutat de l’Estat que inverteix més en despesa social”, va defensar. I va carregar a banda i banda sense entrar en el cos a cos que van buscar amb ella tant Ernest Maragall (ERC) com Elsa Artadi (JxCat). És el resum del primer debat televisiu dels candidats a l’alcaldia de Barcelona, el que va organitzar ahir Betevé amb la col·laboració de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, i que va tenir de rerefons el debat nacional. Sobretot per mitjà de Manuel Valls (Barcelona pel Canvi - Ciutadans), que va intentar liderar un front unionista contra la possible entesa entre Colau i Maragall. Les enquestes dibuixen un frec a frec ajustadíssim entre comuns i ERC, i l’alcaldable republicà va buscar ahir la confrontació directa amb l’alcaldessa a batre acusant-la de no haver complert les expectatives i d’haver fracassat en el seu tema estrella: l’habitatge. “Hi havia unes expectatives que no s’han complert”, li va retreure. També es va enfrontar a Valls, que el va atacar pel fet de liderar un projecte independentista.

Elsa Artadi, la número dos de Junts per Catalunya, que ja avisava abans de començar que hi anava amb la idea de fer “caure mites” dels altres candidats, va estar especialment contundent contra la candidata de BComú, a qui va demanar que deixés “d’enganyar la gent” amb els seus balanços. Artadi va vaticinar que “la Colau activista estaria demanant la dimissió de la Colau alcaldessa”. Segons ella, ara Barcelona està pitjor que fa quatre anys en matèria d’habitatge i en matèria social. “En què s’han gastat els diners?”, li va preguntar a Colau quan ella va treure pit d’haver augmentat la despesa social. La candidata dels comuns va respondre a l’atac denunciant que la manca d’inversió de la Generalitat obliga el consistori a assumir més despesa de la que li tocaria. I va aprofitar l’ocasió per reiterar la crítica al conseller d’Interior, Miquel Buch, per no donar resposta, diu, a les necessitats de seguretat de la ciutat. Colau va aprofitar aquest punt per atacar ERC, com a partit d’esquerra, per voler pactar amb JxCat. Una constant dels primers dies de campanya, juntament amb la crítica al PSC pel fet de no tancar la porta a un pacte amb la formació de Manuel Valls. Maragall va aprofitar el debat sobre seguretat per reivindicar-se assegurant que ell s’entedria amb Buch per trobar solucions per a la ciutat, que aniria més enllà de la queixa. I la CUP va demanar la dimissió del conseller d’Interior.

També Josep Bou (PP) i Valls mateix van atacar els comuns en matèries com la seguretat, el top manta -Valls es va comprometre a solucionar el problema en tres mesos. Però l’ex primer ministre francès ho va fer buscant la confrontació amb Maragall, intentant seduir el vot unionista i avisant que el Procés ha “perjudicat” Barcelona. Valls, de fet, va aprofitar el debat social per alertar del “xoc” que suposaria que Barcelona tingués un alcalde independentista. El socialista Jaume Collboni, en un to que ja és el seu des de la ruptura del pacte de govern amb Colau , va acusar BComú d’haver fet menys del que havia promès i menys del que havien fet els governs socialistes. Va sentenciar que Colau “ha fracassat” en mesures estrella com el pla de barris i en seguretat. I es va sumar a Valls per dir que el Procés és “incompatible” amb l’avenç social. Valls el va instar, en aquest punt, a especificar amb qui pactaria. “Vostè és a la dreta”, li va etzibar Collboni -un moment que Bou va aprofitar per preguntar on és ell si Valls és a la dreta. L’alcaldable socialista va assegurar que si ell és el més votat parlarà amb tothom menys amb els extrems. Però no va concretar si abraçaria un pacte amb la formació de Valls o no, tot i que quan Colau el va acusar d’haver-s’hi obert, va dir que ell això no ho havia dit mai.

Desigualtat i turisme

El debat el va obrir un bloc sobre habitatge, que va ser el pilar de la campanya que va catapultar els comuns a l’alcaldia i que ha sigut, juntament amb la seguretat, el front pel qual l’oposició ha atacat amb més duresa Colau. I va abordar, també, problemàtiques com les desigualtats i el model turístic, i aquí la CUP es va desmarcar de la resta apostant pel decreixement. Els cupaires, que sí que van considerar que el govern de Colau s’havia quedat curt, van obrir el focus de la crítica als governs municipals de CiU i del PSC. “La pobresa i la desigualtat són conseqüència d’un model de ciutat construït d’esquena als veïns i les veïnes”, va defensar Anna Saliente (CUP), que va protagonitzar moments tensos amb Bou, quan va posar en dubte si venia a l’Ajuntament a fer política o negocis.

La seguretat va ser el tema estrella per al candidat del PP, que es va passar al castellà per defensar que el govern municipal aposti per la Guàrdia Urbana.

1X1

Ada Colau

Defensiva

Va respondre als atacs de tots amb dues estratègies: presumir d’allò que podia -especialment de polítiques socials- i escudar-se en la manca de competències i les polítiques d’altres administracions per als problemes que es veia forçada a reconèixer. Va ser hàbil esquivant els intents de Maragall de rivalitzar amb ella.

Ernest Maragall

Ignorat

De més a menys, i apagat en alguns moments del debat, va intentar -amb poc èxit- buscar el cos a cos amb Colau. “Hi havia unes expectatives que no s’han complert”, li va dir. Més còmode en l’atac que en la defensa, va patir per no mullar-se quan Anna Saliente (CUP) li va preguntar si aposta per municipalitzar l’aigua a Barcelona.

Jaume Collboni

Hiperactiu

Fent bandera de les polítiques socials de Pedro Sánchez i reivindicant el llegat socialista a Barcelona, va buscar el protagonisme amb intervencions constants, atacs a Colau i a l’independentisme i interrupcions per qüestionar el discurs de la resta de candidats. Va ser l’únic que va exhibir cartells amb dades.

Elsa Artadi

Desdibuixada

Va buscar el retret constant amb la majoria de candidats, especialment contra Colau i Valls, i va limitar els atacs a Maragall a un possible pacte amb l’alcaldessa. Assenyalada per la resta com a representant de la Generalitat, en ocasions es va veure forçada a actuar més com a consellera de Presidència que com a candidata a l’alcaldia.

Manuel Valls

Monotemàtic

Valls va evidenciar que té dos temes de campanya: la seguretat i el Procés. En el primer, va brandar la seva proposta de mà dura. I el segon el va col·locar amb calçador fos quin fos el tema del qual s’estigués parlant, amb l’excusa que el Procés “està posant en risc Barcelona”. Va protagonitzar diverses picabaralles amb Collboni.

Josep Bou

‘Outsider’

Bou presumeix de no ser polític professional, i ho va demostrar. Sense un argumentari estructurat, actuava per rampells: va indignar-se amb la CUP, va fer broma amb Maragall per una confusió i va intervenir en un xoc Collboni-Valls per reinvindicar-se de dretes. Autoproclamat com l’únic candidat que aixeca la persiana.

Anna Saliente

Sola

La candidata de la CUP va ser la que menys va buscar el cos a cos amb la resta. Només en comptades excepcions va atacar els rivals, i va centrar-se en mostrar un argumentari focalitzat en denunciar la precarització de l’habitatge i els llocs de treball i la necessitat d’alternatives a la mà dura contra la inseguretat i que hi hagi topalls per al turisme.